El passat 20 de gener va entrar en vigor la nova Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica. Tal com s’indica al seu nom, la finalitat de la llei és facilitar l’activitat econòmica als empresaris que vulguin implantar una activitat en un entorn digital. Aquesta llei deroga en la seva pràctica totalitat la Llei 15/2015, de simplificació de l’activitat administrativa.

Aspectes generals de la llei 18/2020

La llei es divideix en tres blocs diferenciats. El primer, es troba al títol II de la llei i regula els instruments que redueixen les càrregues administratives mitjançant el  desplegament de la Finestreta única empresarial, el portal únic per a les activitats econòmiques que incorpora la cerca guiada i la tramitació unificada. És l’anomenat “Just once”, ja que l’empresari només haurà de facilitar les seves dades una única vegada i seran les diferents administracions públiques qui han de col·laborar i s’han de coordinar en l’exercici de les serves competències d’intervenció i control de l’activitat econòmica.

D’altra banda, el segon bloc el trobem també al títol II de la llei que fomenta projectes empresarials estratègics per al creixement econòmic, i determina que s’ha d’establir per reglament el procediment per designar els projectes estratègics, que tindran una tramitació d’urgència i que aquests projectes porten implícita la declaració d’utilitat pública.

Per últim, és el tercer bloc, regulat al títol III de la llei i dedicat a la regulació de l’activitat econòmica, el que analitzarem amb més deteniment ja que suposa novetats i modificacions en la intervenció i classificació de les activitats.

Principals novetats i modificacions de la llei 18/2020

A grans trets, les novetats i modificacions més significatives introduïdes per la llei 18/2020 son les següents:

• A la llei es defineix “Activitat econòmica” com la que comporta la creació de béns o la prestació de serveis, i pot tenir finalitats lucratives o no tenir-ne.
• Desapareix la declaració responsable com a règim d’intervenció dels establiments.
• Ara, la comunicació és l’únic règim d’intervenció administrativa aplicable als establiments on s’exerceix una activitat de les regulades en aquesta llei.
• Hi ha dues classes de  comunicació: comunicació amb certificat i comunicació amb projecte i certificat.
• Desapareix la nomenclatura “baix risc” i “innòcua” perquè l’annex inclou activitats amb risc d’incendi compreses a l’annex de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, que no estaven regulades en l’anterior Llei de simplificació administrativa.
  • S’inclouen activitats que fins ara no estaven subjectes a cap règim d’intervenció   administrativa municipal, com per exemple, i entre d’altres:
  • Explotacions ramaderes petites, no incloses a la llei 20/2009 de prevenció i control ambiental, i que no siguin d’autoconsum.
  • Activitats sanitàries i de serveis socials
  • Activitats docents
  • Activitats recreatives no musicals
  • Activitats de mediació financera com bancs o caixes
• Un canvi significatiu és que els establiments de restauració resten tots sotmesos a règim de comunicació. Els restaurants amb superfície superior a 500 metres quadrats o aforament superior a 500 persones ja no estan sotmesos a llicència de la Llei 11/2009  del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
• Es regulen les multes coercitives que no es preveien a la llei 16/2015 de simplificació administrativa.
• S’estableix un procediment sancionador específic amb imports més proporcionats i justificats (d’un mínim de 150 euros per a infraccions lleus a un màxim de 20.000 euros per a infraccions molt greus) que els que preveia la llei 16/2015, que establia un import mínim de sanció de 6.000 euros.
• Es desenvolupa amb més amplitud el procediment de comprovació, que es divideix en dos tipus de procediments: el de comprovació i esmena de requisits formals  de la documentació presentada i el de comprovació i esmena sobre els requisits  materials de l’activitat.
• Quan hi ha un canvi de  titularitat no es requereix conformitat de la persona cedent, i el nou titular, que és qui ha de comunicar el canvi, ha de manifestar explícitament que manté els requisits i condicions de funcionament corresponents a l’habilitació que té l’activitat i que se subroga en els drets i obligacions administratius que se’n deriven. Es presumeix que les persones que acreditin la titularitat de la possessió de l’establiment on s’exerceix l’activitat  són els titulars administratius.
• Quant a les modificacions de les activitats, es distingeix entre modificacions substancials i no substancials, encara que les circumstàncies que determinaran la substancialitat es regularan al reglament, que actualment es troba en tràmit. Les modificacions no substancials requereixen informar l’administració de les condicions en què s’exerceix l’activitat, i les modificacions substancials requereixen nova comunicació sobre tota l’activitat.
• Es regula la pèrdua d’eficàcia  de la comunicació, que la Llei 16/ 2015 no preveia, encara que a la disposició transitòria cinquena es modulen els terminis mentre duri l’excepcionalitat ocasionada per l’actual pandèmia sanitària.
• Principals canvis normatius introduïts per la Llei 18/2020:
• Modificació de la  Llei 3/2010 incendis de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
  • Modificació de l’article 20, en el sentit de que ara s’exigeix que el certificat tècnic, que s’ha d’aportar tant si hi ha projecte com si no, acrediti el compliment de les mesures de prevenció i seguretat en matèria incendis. Així mateix, incorpora la previsió, que ha desaparegut de la Llei de simplificació , sobre reserva de llei per establir comprovacions prèvies,  revisions o controls periòdics a activitats.
  • Modificació de l’article 25. L’entitat col·laboradora de l’Administració ha de expedir l’acta de comprovació en format digital i trametre-la electrònicament, per mitjà de la FUE, en el termini d’un mes per tal que arribi a les administracions competents. A més, per iniciar l’activitat s’ha d’haver obtingut el certificat d’acte de comprovació (abans s’exigia presentar-lo només a l’administració que hagués autoritzat l’activitat).
  • Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. Es modifica el règim d’intervenció dels articles 187 i 187 bis, en el següent sentit:
    • S’afegeix una lletra i) a l’article 187 bis per sotmetre a comunicació prèvia:
      • i) les obres de connexió, substitució, sondatges de comprovació i reparació d’avaries de les d’infraestructures de serveis tècnics a que fa referència la lletra a de l’article 34.5 bis, excepte les que estiguin subjectes al règim de declaració responsable que estableix la legislació de telecomunicacions. No obstant, si aquestes actuacions de connexió afecten espais de domini públic, caldrà autorització d’ocupació de domini públic.
    • Es modifica l’art.187 per dir que aquestes obres encara que es facin en SNU també estan subjectes a comunicació

S’ha d’esmentar que la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats ha col·laborat amb l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat en l’elaboració de la Llei.

Per últim, cal assenyalar que l’Oficina d’Activitats ha dut a terme les adaptacions necessàries a l’aplicació Gestor d’Informació d’Activitats perquè els municipis usuaris de l’aplicació tinguin les classificacions i règims d’intervenció adequats a la nova llei.

https://www.diba.cat/web/hua/activitats/gia

Tractarem tots aquests temes amb més profunditat a la jornada que oferirà l’Oficina d’Activitats, en format online, el proper 25 de març. Per a més informació i inscripcions, cliqueu aquí.