Un concepte en evolució i pendent de consolidació. 

L’acció urbanística local, entre molts altres reptes, té la obligació d’integrar el concepte de desenvolupament sostenible en les seves propostes de model urbà i territorial i en la seva gestió quotidiana. Afrontar aquest repte passa necessàriament per identificar quins són els elements que han de dotar de “sostenibilitat” l’urbanisme dels nostres municipis.

En aquest sentit la creixent integració de coneixements diversos en la pràctica urbanística permet una major hibridació disciplinar. Aquesta hibridació és flexible i sensible als reptes urbans i territorials que dibuixen les dinàmiques globals. És així com, en un context de canvi climàtic i de necessària transició cap a models més sostenibilistes de les estructures urbanes, l’ecologia és una ciència cridada a aportar propostes i solucions.

El diàleg entre ecologia i urbanisme viu, avui, un moment de creativitat i desplegament certament intens però no gens consolidat. De fet, la mateixa pràctica urbanística observada en termes ecològics ha generat un seguit de definicions com poden ser el metabolisme urbà, l’ecologia urbana, la ciutat circular o l’urbanisme ecosistèmic que si be avancen, amb dificultats, entre les estructures tècniques responsables de la qüestió, la seva integració en la regulació i acció urbanístiques és lluny d’estar normalitzada.

Parar atenció als elements estructurants d’aquests “nous” conceptes i la seva gènesi ens pot ajudar, en qualsevol cas, a observar el fet urbà des d’una òptica diferent, enriquidora i aclaridora.

De què parlem?

Si ens centrem en el concepte d’urbanisme ecosistèmic, aquest no és més que una conjunció de dues aproximacions a la realitat del territori basades, una, en el fet urbà i per tant en la transformació del territori per les societats, mentre que l’altra es basa en aquells beneficis que els ecosistemes aporten a la societat. Aquest punt de trobada entre una i altra aproximació es pot arribar a parametritzar a partir de l’anàlisi dels serveis ecosistèmics del nostre entorn.

És necessari, doncs, saber de què parlem quan parlem de serveis ecosistèmics:

De serveis ecosistèmics n’hi ha de quatre tipus diferents, segons el benefici que ofereixin:

• Els serveis d’aprovisionament són aquells referits a la quantitat de béns o matèries primeres que un ecosistema ofereix, com la fusta, l’aigua o els aliments.
• Els serveis de regulació són aquells que es deriven de les funcions clau dels ecosistemes, que ajuden a reduir certs impactes locals i globals (per exemple la regulació del clima i del cicle de l’aigua, el control de l’erosió del sòl, la pol·linització…).
• Els serveis culturals són aquells que estan relacionats amb el lleure, l’oci o aspectes més generals de la cultura.
• Els serveis de suport, com la biodiversitat i els processos naturals de l’ecosistema, que garanteixen bona part dels anteriors.

Els serveis ecosistèmics, per tant, combinen la preservació del medi natural alhora que se’n fa un ús i desenvolupament sostenibles.

Aquesta mirada aplicada a l’urbanisme pot donar com resultat una expressió de la integració dels models urbans que tenen a veure amb la morfologia, l'organització i els fluxos de materials, energia i informació.

Així, l’aproximació ecosistèmica de l’urbanisme ens ofereix, en definitiva, la superació de la simple protecció, des de la regulació urbanística, dels valors ambientals del territori i dels serveis que aquests aporten a la ciutadania com a consumidora cap a un model en el que la pròpia ciutat esdevé un espai de generació (o de devolució) d’aquests serveis.

Dificultats per una aplicació plena.

Aquesta proposta teòrica de model d’integració plena de la ciutat com una peça més en un sistema ecològic en equilibri és efectivament la base en la que es se sustenta l’urbanisme ecosistèmic. Ara be, per tal de poder-lo posar en pràctica cal necessàriament afrontar un seguit de reptes previs[1]:

• Comprendre el valor dels serveis que els ecosistemes proporcionen a la societat.
• Fomentar sinergies i establir línies de col·laboració entre diferents àrees de treball gràcies a la utilització d'un llenguatge comú.
• Promoure un canvi en la planificació i gestió (urbana, territorial, ...) mitjançant la priorització d’alternatives més sostenibles.
• Permetre l'avaluació de les conseqüències de les decisions de gestió o canvis en la política i tenir una visió integrada de l'oferta i la demanda dels serveis dels ecosistemes en el territori.
• Promoure la multifuncionalitat dels paisatges.
• Identificar zones prioritàries proveïdores de múltiples serveis dels ecosistemes.
• Conèixer la percepció de la societat sobre els serveis que ens ofereixen els ecosistemes.

Algunes línies convergents a la Diputació de Barcelona.

Si parem atenció als reptes plantejats, veurem que no són nous i que de fet, moltes de les administracions que configuren la Demarcació de Barcelona fa anys que treballen en aquesta direcció. Tant és així que si ampliem la mirada sectorial trobarem moltes iniciatives de la mateixa Diputació de Barcelona que aborden aquests reptes ja sigui obertament vinculades amb els serveis ecosistèmics, ja sigui de manera induïda. Només per citar-ne algunes:

• Serveis ecosistèmics i infraestructura verda
• Verd urbà
• Entorn urbà i salut
• Agendes urbanes locals

Paral·lelament, molts ajuntaments de la demarcació han afrontat projectes basats en aquesta concepció de l’urbanisme tant en l’àmbit del planejament general com en la regeneració i millora urbanes, i han desenvolupat projectes d’abast i escales diverses. A mesura que aquests projectes es van consolidant, és necessari que una administració com la Diputació afavoreixi la seva difusió entre tots els ens locals de la demarcació i fomenti un intercanvi tècnic.

Compartir i exportar el model.

És amb aquest objectiu que el mes de d'abril el Servei d’Urbanisme va organitzar el debat Urbanisme ecosistèmic. De motxilla ambiental a full de ruta pel planejament urbanístic. En aquesta acció formativa, oberta a tècnics locals de l’àmbit urbanístic i matèries afins, es van exposar projectes a escala de demarcació, conca hidrogràfica, àrea metropolitana, municipi, barri i espai públic per tal de valorar conjuntament quines són les dificultats que una aproximació com aquesta troba en un àmbit molt reglamentat com l’urbanisme, però també quines són les oportunitats i aprenentatges d’aquests projectes, algun d’ells guardonat internacionalment, amb l’objectiu final de nodrir i enriquir l’acció urbanística local per afrontar nous escenaris.

 

Veure projecte Recuperació del rec de les hortes termals, a Caldes de Montbui. Cíclica.