La Comissió de Territori de Catalunya va aprovar definitivament el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping, que entrà en vigor el 4 de juliol, a l’endemà de la data de publicació al DOGC.

La regulació que conté el PDU consisteix en un conjunt de recomanacions, directrius i determinacions d’obligat compliment per part del planejament urbanístic, en l’àmbit territorial que abasta.

Les activitats de càmping a Catalunya són un element molt substancial del sector turístic, i per tant, d’un dels sectors econòmics prioritaris per l’economia catalana. Si be la seva implantació més important es desenvolupa a les demarcacions de Girona, Tarragona i Alt Pirineu, també a la demarcació de Barcelona, especialment al litoral nord i sud (Maresme i Garraf) i a determinades zones de muntanya (Montseny, Moianès, Lluçanès i Berguedà), el càmping hi té una presència molt significativa en les economies locals.

El PDU té com a finalitat ordenar les activitats de càmping per tal d'assolir una activitat sostenible ambientalment, econòmica i social.

El Pla defineix l’activitat de càmping com la convivència agrupada de persones a l’aire lliure, allotjades preferentment en albergs mòbils (tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres). Excepcionalment s’admeten en les instal·lacions de càmping, albergs semi-mòbils (mòbil-homes i altres) i fixos (bungalous i altres), sense ultrapassar el 50% de les unitats d’acampada.

De manera esquemàtica, la regulació recollida al PDU afecta les següents instal·lacions i activitats:

      • Establiments pròpiament de càmping

Altres activitats de càmping complementàries:

     • Àrea d’acollida d’autocaravanes

     • Aparcament d’autocaravanes, caravanes i remolcs tenda

Altres activitats d’acampada:

     • Campaments juvenils

     • Àrees naturals d’acampada

A efectes estratègics, el PDU estableix tres tipologies territorials: 1. Àrees de muntanya, a les quals hi suma els micropobles, 2. Planes interiors i 3. Litoral i prelitoral. Per cada tipologia el Pla estableix una gradació en quant a la conveniència de localitzar noves implantacions, essent el litoral i prelitoral un espai ja molt ocupat per aquesta activitat, mentre que les planes interiors i els micropobles esdevenen, segons el PDU, espais on incentivar la seva localització.

A efectes reguladors, el PDU proposa un sistema de paràmetres de localització i intensitat d’ús en funció de la tipologia de sòl en el qual es poden localitzar les activitats i insta als ajuntaments a regular pel seu planejament municipal els paràmetres per assegurar un bon encaix territorial i paisatgístic de les noves instal·lacions. Preferentment, les activitats de càmping se situaran en sòl no urbanitzable i en relació a la seva dimensió, el PDU estableix que els establiments hauran de ser racionals segons el patró de paisatge del lloc on s’instal·lin. Pel que fa als càmpings existents, el Pla estableix un règim transitori que permet ampliacions sempre que vagin lligades a millorar la qualitat dels serveis i l’adaptació paisatgística de les instal·lacions. Per a les instal·lacions existents que no compleixin els criteris del PDU podran romandre al territori, de forma transitòria, si el planejament municipal així ho considera, amb algunes condicions. Per últim, s’apunten diverses intervencions possibles en càmpings existents per millorar el risc d’inundabilitat.

L’any 2020, durant el període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial, la GSHUA va presentar un document d’aportacions i propostes de millora elaborat conjuntament amb altres àrees de la Corporació. Algunes d’aquestes propostes, relatives a la seguretat jurídica dels ens locals o be de  a la tipologia d’àrees geogràfiques, han estat recollides en la versió aprovada definitivament.