L’emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha accentuat els reptes pendents de les polítiques d’habitatge i, alhora, ha plantejat nous desafiaments. Els ens locals han hagut d’adaptar-se al nou context mobilitzant tots els recursos disponibles per atendre situacions complexes marcades per la incertesa. Així es desprèn del Panel de Polítiques Públiques d'Habitatge 2020 que es va presentar el passat 3 de juny a la jornada "Polítiques d'habitatge en context de crisi sanitària".

Nous i vells reptes de les polítiques d’habitatge

El resultat del Panel mostren com els objectius principals del període 2019-2020 en matèria d’habitatge han estat, principalment, la provisió i el manteniment de l’habitatge. Aquest dos propòsits han estat sempre entre els objectius més destacats pels ajuntaments en la darrera dècada. En canvi, altres objectius que tradicionalment havien tingut molt de pes, perden importància en aquesta edició del Panel: només el 5% de municipis destaquen l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge quan, al 2014 es posicionava com a primera opció amb un 37% . Possiblement aquesta baixada respon al context de crisi sanitària: en aquests moments l’esforç no se centra tant en facilitar l’accés a l’habitatge sinó en l’emergència de mantenir-lo. S’accentua, per tant, la tensió entre prevenció i atenció a les emergències com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia en el  món local.

La pandèmia ha obligat a fer canvis importants en l'organització dels municipis i les formes de treball. Els ajuntaments han mostrat una gran capacitat d'adaptació i de reacció. Els ajuntaments han fet esforços per mantenir les actuacions previstes i la qualitat de servei en un context de teletreball i digitalització de processos. S'ha millorat la coordinació interna i s'ha potenciat la transversalitat entre departaments. Malgrat els esforços i les millores introduïdes, s'han detectat dificultats per donar resposta a les demandes de la ciutadania en format virtual i particularment s'ha detectat que certs sectors de la ciutadania tenen dificultats per relacionar-se amb les administracions quan no hi ha atenció presencial.

Pel que fa a les actuacions més preponderants, els serveis d’habitatge destaquen la tramitació d’ajuts com una de les accions a la que han dedicat més temps. Això ha sigut així any rere any, des de la primera edició del Panel. Al 2012 la tramitació d’ajuts es manifestava com una de les actuacions més rellevants, amb un 29%,  aquest percentatge ha anat augmentant progressivament fins arribar a un 44% al 2020. Per contra, s’ha reduït la dedicació a la promoció, gestió i adjudicació d'HPO, malgrat que els ajuntaments han manifestat que  promoure i gestionar parc és un dels seus principals objectius. Les càrregues de treball vinculades a la tramitació de prestacions van en detriment de polítiques més estructurals –com pot ser la provisió de parc–, per tal de facilitar l’accés a l’habitatge.

El Panel també recull quines son les problemàtiques que més preocupen els ajuntaments. Les preocupacions més destacades són les vinculades a les dificultat per mantenir l’habitatge: l’augment del preu de les rendes de lloguer i les dificultats de pagament de subministraments. També es manifesta una alta preocupació pels temes relacionats amb situacions d’ús anòmal de l’habitatge: la detecció i mobilització d'habitatges buits i els problemes que se’n deriven, com les ocupacions irregulars.

Quasi la totalitat d’ajuntaments, un 91%, afirmen que les polítiques d’habitatge depenen de les estratègies o del suport d’altres administracions. La idea de dependència respecte d’altres administracions també mostrava un resultat especialment alt en el Panel 2012, un Panel marcat per la crisi financera del 2008. Sembla que en els moments més propers a les crisis es posen de manifest els límits dels governs municipals i la necessitat de suport i el treball conjunt amb altres administracions. És necessari millorar els mecanismes de coordinació multinivell i reflexionar sobre quin suport  oferir als municipis des dels organismes supramunicipals. Cal un treball conjunt entre institucions per recolzar la política de proximitat dels ajuntaments davant la limitació de competències i recursos.

Cap a la consolidació de les polítiques d’habitatge

Tot i els reptes pendents en matèria d’habitatge, les dades del Panel també mostren que hi aspectes on les polítiques d’habitatge s’estan consolidant i, per tant, s’hauran de seguir reforçant.

L’exemple més evident és que les polítiques d’habitatge guanyen pes en el marc de les polítiques que presten els municipis. Pràcticament tos els ajuntaments que han participat a l’enquesta, afirmen tenir una regidoria amb competències específiques sobre habitatge. El percentatge d’ajuntaments amb regidoria d’habitatge ha anat augmentant de manera progressiva i sostinguda des de la primera edició del Panel. També ha augmentat presència de la figura tècnica especialitzada en habitatge: en aquests moments més d’un 72% de municipis compten amb aquest perfil professional.

També podem constatar certa consolidació de la planificació estratègica. Un 84% dels municipis compten amb un pla vigent que organitza les polítiques d’habitatge i, a més, aquesta percentatge ha augmentat 10 punts respecte el Panel 2018.

En l’aspecte de governança i el vincle que estableixen els municipis amb altres actors, la consolidació de les polítiques locals d’habitatge es confirma a través de l’augment de la relació dels municipis amb altres institucions i agents. El contacte amb grups de ciutadania organitzada és el que més creix respecte anys anteriors, un 44% de municipis declaren tenir un contacte alt o molt alt amb associacions i moviments ciutadans, doblant el percentatge respecte el Panel 2018 i pràcticament triplicant-lo respecte el Panel 2016. Segurament per motius molt diferents, també creix el nombre de municipis en contacte amb entitats bancàries. Aquí es constata l’esforç dels municipis per regularitzar situacions d’ús anòmal de l’habitatge i per la mobilització del parc vacant.

Finalment, pel que fa al suport d’altres administracions, destaca el paper cada cop més rellevant dels consells comarcals. Són la institució que més ha augmentat com a ens de referència en l’assessorament als municipis: des del 2012, en que pràcticament no eren referenciats, han multiplicat per 10 els seus resultats. Actualment més d’un 10% dels municipis afirmen que els consells comarcals són la primera opció a la hora d’assessorar-se en temes d’habitatge. Pel que fa a la Diputació de Barcelona, la confiança dels ajuntaments amb aquesta institució ha anat creixent any rere any des del 2012. Un 37% dels municipis tenen la Diputació de Barcelona com a principal opció per al seu assessorament. A més, pràcticament el 100% dels municipis, declaren haver rebut algun tipus de suport per part de la Diputació, destacant en especial el suport en assistència tècnica i en formació.

L’informe complet del Panel de Polítiques Públiques d'Habitatge 2020 es pot consultar a la pàgina de l’Observatori Local d’Habitatge, també s’hi poden descarregar els informes de les onades precedents del Panel.