Entre els dies 30 de setembre i 21 d’octubre han tingut lloc les quatre sessions d'unes jornades centrades en “la col·laboració públic-privada-comunitària: reptes i oportunitats per a l’impuls de les polítiques locals d’habitatge”

L’edició d’enguany, amb més de 330 inscrits, volia fomentar el debat sobre la necessitat d’incrementar el parc edificat d’ús residencial assequible i el destinat a finalitats socials tot aprofitant els fons europeus de recuperació Next Generation que s’activaran en els propers mesos. En aquest context, les fórmules de col·laboració entre el sector públic, el sector privat i el comunitari poden ser un element clau que possibiliti accelerar el ritme de producció d’habitatge social i d’habitatge assequible o protegit.

Les jornades van començar el 30 de setembre i van ser presentades pel President delegat d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Pere Pons, i per la Presidenta de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya, Lídia Guillén. Pons en la seva intervenció va remarcar que “estem embarcats de ple en la reactivació social i econòmica i en aquest context la col·laboració públic-privada-comunitària es dibuixa com una nova manera d’entendre la creació de valor públic i la coproducció de serveis. A dia d’avui, sembla inimaginable concebre a les administracions públiques treballant elles soles”.

En aquesta primera sessió es va comptar amb una ponència de contextualització a càrrec de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. També hi van participar Javier Martín Ramiro, director general d’Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i Carles Sala, secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat de Catalunya, que van destacar que en el desplegament dels fons Next Generation, a Catalunya li correspondran 550 milions d’euros. Bona part d’aquests es destinaran a finançar polítiques d’habitatge –un 30% a programes de regeneració de barris i rehabilitació d’edificis, sobretot per millorar la seva eficiència energètica i un altre 30% a la promoció d’habitatges de lloguer assequible i social. La sessió va acabar amb les intervencions de Carme Trilla, representant de la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social de Catalunya, i de David Guàrdia, membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, que van remarcar la importància del Tercer Sector Social de Catalunya i de les cooperatives d’habitatge com a actors comunitaris que col·laboren amb les entitats públiques en la promoció i gestió d'aquestes tipologies d'habitatges.

A la segona sessió es van donar a conèixer experiències de col·laboració entre el sector públic, el privat i el comunitari en actuacions sobre el parc residencial existent. Es va comptar amb les intervencions d’Assumpció Puig, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i de Celestí Ventura, president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, que van explicar el suport que presten des dels col·legis professionals. La sessió va continuar amb la intervenció de Jordi Salvador, interventor de l’Ajuntament d’Olot, que va exposar els instruments jurídics a disposició de l’administració local per a articular la col·laboració públic-privada en el sector residencial. També vam poder conèixer l’experiència de Lleida de col·laboració públic-cooperativa, on es van recuperar habitatges privats per a destinar-los a habitatges socials i cooperatius. Aquesta experiència va ser presentada per Glòria Rubio, coordinadora de projectes de La Dinamo Fundació, i per Guillermo Hervera, director de l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida. Antoni Sorolla, director general de Sogeviso va explicar com gestionen el parc públic d’habitatges socials. Va cloure la sessió l’experiència del programa de rehabilitació energètica del Govern Basc en conveni amb la Fundació Repsol, explicada per Ignacio de la Puerta, director de Planificació Territorial i Agenda Urbana del Govern Basc.

Les col·laboracions públic-privades o públic-comunitàries en promocions d’obra nova d’habitatge assequible o protegit van centrar el tema de la tercera sessió. Hi va participar Corne Koppelaar, director internacional de la housing association anglesa Places for People, que va explicar el model de negoci d’aquesta entitat, que gestiona més de dos-cents mil habitatges al Regne Unit, una part important dels quals en règim de lloguer social. Artur Fornés, advocat assessor extern de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ens va parlar del conveni subscrit entre el consistori barceloní i entitats sense ànim de lucre (conveni ESAL) que té com a objectiu construir 1.000 habitatges socials i cooperatius a la ciutat mitjançant cessions de sòl públic a les entitats signants d’aquest conveni. De la mà d’Amadeu Iglesias, director gerent de l’IMPSÒL-AMB, Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i de Donato Muñoz, conseller delegat de la immobiliària privada CEVASA, vam conèixer els detalls de la constitució del primer operador públic-privat metropolità de lloguer assequible: Habitatge Metròpolis Barcelona. La sessió es va tancar amb les visions del sector promotor-constructor i del sector immobiliari privats, de la mà de Marc Torrent, director general de l’Associació de Promotors de Catalunya, i de Joan Clos, president de FIABCI Espanya i d’ASVAL.

Les jornades es van tancar el dia 21 d’octubre amb una sessió dedicada al lideratge local en la col·laboració públic-privada-comunitària per a l’impuls de les polítiques locals d’habitatge. Aquesta sessió va consistir en una taula rodona en què Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, David Bote, alcalde de Mataró, Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell i Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat, van debatre sobre les experiències de col·laboració públic-privada i públic-comunitària en habitatge que han implementat en els seus respectius ajuntaments.