La diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, el diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, i el diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, van presentar, a la seu de la Diputació de Barcelona, el Programa d’Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica .

Des del març de 2017, la Diputació de Barcelona ofereix aquest programa als ens locals, a través d’una actuació transversal que impulsen els àmbits de Benestar Social, Medi Ambient i Habitatge, en la lluita contra la pobresa energètica de les persones vulnerables, amb la dotació d’elements de suport tècnic per pal·liar els seus efectes i cercar l’eficiència energètica de la seva llar, així com aportar elements de diagnòstic social relacionats amb els impactes de la vulnerabilitat energètica.

Es tracta de reduir els costos dels subministraments d’energia, mitjançant l’assessorament tarifari d’ajustament de contractes a les necessitats reals de les llars i millorar l’eficiència energètica de l’habitatge amb l’estudi energètic (mesurament de consums reals de la llar, conèixer les necessitats i determinar les actuacions més pertinents de possibles solucions).

• La corporació provincial ha invertit 2 milions d’euros en les quatre edicions del programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica.
• El programa ha aconseguit reduir un 19% el consum de llum, gas i agua en les factures, el que representa un estalvi econòmic anual de mitjana potencial per família de 240 euros.
• Aquest estalvi representa una reducció d’emissions de CO2 de 1.048 tones anuals i una estimació d’estalvi energètic de gairebé 3,5 milions kWh anuals.

Tal i com ha comentat la diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social, Lluïsa Moret, «aquest és un programa estratègic en clau de garantir una vida digna i és un dels suports que oferim als serveis socials bàsics dels municipis de la província de Barcelona perquè puguin atendre a les persones i famílies en situació de pobresa energètica. I perquè ho puguin fer de forma més preventiva i efectiva».

Poden participar en el programa tots els ajuntaments, consells comarcals i mancomunitats, de l’àmbit de la província de Barcelona que ho demanin a la Diputació en el Catàleg de serveis i, a través dels Serveis socials municipals, s'informa sobre les prestacions del programa i les condicions d'accés, a més de seleccionar les persones beneficiàries.

Les auditories es fan preferentment en les llars que hagin rebut ajudes d’urgència social per fer front al pagament de subministraments bàsics en el darrer any, que es trobin en situació de tall o avís de tall dels subministraments bàsics, amb factures d’aigua, electricitat i gas elevades, o desajust entre el que diuen que consumeixen i les factures que paguen; i sempre tenint en compte les necessitats personals: infants, gent gran, persones amb malalties cròniques, víctimes de violència de gènere, persones amb discapacitat, etc.

Des del 2017, la Diputació de Barcelona ha dut a terme tres edicions anuals del programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica i el passat mes de setembre ha començat la quarta edició.

L’import total destinat en les quatre edicions és d’1.971.481,54 euros, dels quals l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social n’aporta el 60%, l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals el 20% i l’Àrea d´Acció Climàtica el 20% restant.

La primera edició va ser la convocatòria del període 2017-2018, corresponent a les demandes del Catàleg de Serveis 2016 de la Diputació de Barcelona, amb 1.393 auditories a 182 municipis i amb un pressupost de 512.000 €.

La segona, durant el període 2018-2019, corresponent a les demandes del Catàleg de Serveis 2017 i 2018 de la Diputació de Barcelona. Es van executar 1.400 auditories energètiques, amb un impacte de 4.459 beneficiaris a 176 municipis. El pressupost va ser el mateix que el del programa anterior, ja que es tractava d’una pròrroga.

I en la tercera convocatòria, corresponent a les demandes del Catàleg  de Serveis 2019 i 2020, -i que va començar el novembre de 2020 degut a la pandèmia-, es van fer 1.260 auditories en 130 municipis destinataris i amb un pressupost de 473.740,77 €.

Actualment, s’ha iniciat la quarta edició de la convocatòria d’auditories a 1 de setembre de 2021 i fins al 30 de juny de 2022, amb les demandes del Catàleg de Serveis 2021. En total, es preveuen realitzar 1.317 auditories en 125 municipis, amb un pressupost igual al de la convocatòria anterior, ja que és una prorroga d’aquesta.

Així doncs, en les tres intervencions realitzades fins ara s’han beneficiat 4.100 famílies. I sumant-hi les 1.317 previstes per l’edició actual, s’haurà arribat a 5.417 famílies beneficiàries del programa, de 213 municipis. L’impacte en la població serà de 16.251 persones que s’hauran beneficiat en les quatre edicions.

Tipologia dels habitatges i de les famílies

Les tipologies de llar predominants on es duen a terme les auditories són: la monoparental (27%) i la de parella amb fills (25%), tot seguit de la unipersonal (21%). Un 73% de les persones són dones, i un 21% tenen més de 65 anys.

Un 50% reben la Renta Garantida de Ciutadania i un 20% més l’han demanada. A més, un 38% han rebut ajudes dels serveis socials bàsics per fer front al pagament de factures. Un 79% de les llars ingressen entre tots els seus membres (la majoria de 3 i 4 membres) menys de 1.200 euros al mes. Amb un impacte en l’endarreriment en el pagament de factures (un 60% de les llars) i també en la salut, sobretot emocional: gairebé un 25% de la població té malestar emocional, però en el cas de les persones beneficiàries del programa arriba a un 55%.

Del conjunt de persones que viuen a les llars on s’ha intervingut, només un 18% està treballant i la meitat, un 9%, a temps parcial. La resta estan la majoria aturats o són infants o persones grans. Un 8% tenen una situació de dependència reconeguda, però un 28% necessita l’ajuda d’altres persones per dur a terme activitats de la vida diària. A més, un 5% tenen dependència d’aparells energètics que requereixen un consum elevat d’energia.

Per tant, segons ha afirmat Lluïsa Moret «la conclusió és evident: hem intervingut en 5.400 llars i 16.200 persones en situació d’alta vulnerabilitat social, que necessiten suport econòmic en el marc d’una garantia d’ingressos, però també accions com aquesta d’eficiència energètica, de capacitació, orientació i acompanyament per millorar el benestar del seus habitatges – i reduir despeses- que es tradueixen en una millora del benestar en diferents àmbits vitals i d’opcions de promoció social que no són possibles si no es compta amb una llar en condicions adequades».

La tipologia d’edifici predominant és la de “Pis en edifici amb més de 10 habitatges” (48%), seguida de la de “Pis en edifici amb 10 o menys habitatges” (40%). El 65% dels habitatges s’han construït abans del 1981, el 28% entre el 1981 i el 2007, i el 7% posterior a 2007. El 48% no és accessible. El 70% està en règim de lloguer i el 28% és de propietat. El 60% té un estat de conservació correcte, el 34% requereix de petites intervencions i el 6% requereix d’intervenció d’abast.

En quan a la valoració energètica global (desenvolupat, instal·lacions i equipaments), el 44% té una eficiència estàndard, el 44% és poc o molt poc eficient, l’11% és eficient, i l’1% és molt eficient.

Dades sobre les intervencions als habitatges

En les tres edicions dutes a terme fins ara, s’han instal·lat gratuïtament més de 17.000 elements d’eficiència energètica per optimitzar la il·luminació, controlar i gestionar millor l’energia, millorar l’aïllament de portes i finestres i estalviar aigua: S’han posat 6.833 bombetes LED de 5W i 2.330 de 12W en l’àmbit de la il·luminació. 2.747 elements de control i gestió (regletes, programadors per gestionar encesa i apagada de dispositius elèctrics, termòmetres/higròmetres). 1.659 elements d’aïllament (rivets i birrets, làmines per a finestres). 2.567 elements d’estalvi d’aigua (airejadors per aixetes, reductors de cabal per a dutxes, reductors de volum d’aigua per cisternes del vàter). 1.471 d’altres elements com: termòmetres de sorra, làmpades LED, termòmetres per a nevera, etc.

També s’han realitzat 2.462 actuacions per optimitzar els contractes de subministraments. En els contractes d’electricitat, s’han dut a terme 1.496 actuacions d’optimització, entre les quals: S’han tramitat 546 peticions de Bo social, S’han gestionat 154 canvis d’empresa comercialitzadora, s’han fet 479 canvis de tarifa, 296 canvis de potència instal·lada i 419 altres gestions (canvi de titular, disc horari i serveis extres, etc.). En els contractes d’aigua, s’han dut a terme 389 actuacions d’optimització. S’han tramitat 293 peticions de cànon social de l’aigua. I pel que fa als contractes de gas, s’han dut a terme 577 actuacions d’optimització.

Tal i com ha destacat el diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, «el Programa d’Auditories no ens serveix només per conèixer millor la realitat, també ens serveix per millorar-la. Hem demostrat que amb petites intervencions generem canvis apreciables ens els consums i ens els hàbits de consum. I hem comprovat la importància d’estendre la cultura de la rehabilitació i de la necessitat d’implicar i donar suport als propietaris dels habitatges i edificis perquè compleixin amb el deure de conservació».

En la seva intervenció, el diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar ha assenyalat que «estem en un moment de crisi, que ens situa en un moment de canvi. Les auditories són imprescindibles perquè ens ajuden a formar-nos com reduir els preus». I ha remarcat alguna dada: «la rebaixa que aconseguim és entorn al 13% electricitat, entorn al 12 i el 18% en consum aigua, i entorn al 5 i el12 % en consums de gas».

Avaluació del programa  (període 2018- 2019)

L’avaluació de l’impacte del Programa es va executar sobre les auditories realitzades en la segona edició. Amb una mostra de 100 de les 1.400 llars que van participar en l’edició 2018-2019 es va fer una visita per comprovar tant la satisfacció amb el programa, si les famílies seguien mantenint hàbits d’eficiència energètica, com si les factures s’havien reduït a conseqüència del canvi d’hàbits i de les tramitacions efectuades com ara la baixada de potència o el Bo Social.

Així, es va comprovar que el programa va rebaixar un 22% les factures de subministraments bàsics (llum, aigua i gas) de les famílies vulnerables. Aquest estalvi suposa una reducció d’emissions de CO2 de 1.048 tones anuals. L’estalvi mitjà al 2018-2019 va ser del 28,49% amb relació a les factures del consum d’electricitat, que representen 225 euros anuals per llar. De mitjana, la despesa passa de 815 euros a 590 euros.

També es comprova una millora de l’eficiència energètica, amb un estalvi mitjà de fins gairebé 882,4 kWh anuals en el conjunt de les llars. L’estalvi mitjà va ser de fins a 1,7 kWh diaris per llar i la reducció d’emissions de CO2 de 0,22 tones anuals.

L’estalvi econòmic mitjà va ser de fins al 18% en les factures en el consum d’aigua, 59 euros anuals per llar; passant a pagar, de mitjana, de 255 a 196 euros anuals.

I pel que fa a l’estalvi econòmic mitjà en consum de gas va ser de fins al 34%, el que representa uns 140 euros anuals per llar, passant, de mitjana, de 318 a 178 euros anuals.

La diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social ha resumit el programa d’aquesta manera: «Per tant, és un programa amb un clar retorn social de la inversió. Però sobretot és un programa que permet alleugerir la pobresa energètica, reduir el sobreesforç econòmic que suposa el pagament de factures, així com l’angoixa per no poder fer front als pagaments, el malestar i problemes de salut o d’aprenentatge derivats de no poder mantenir la llar a una temperatura adequada».