Les tres jornades de reflexió i debat sobre les transicions urbanes a l’escala de l’habitatge, el barri i la ciutat han permès compartir experiències i opinions amb la participació de 24 experts i una assistència de més de 150 persones.

Al llarg de tres matins consecutius s’ha debatut entorn a la capacitat de les ciutats i les àrees urbanes per fer front als grans reptes globals derivats de l’emergència climàtica i les desigualtats socials.

Els debats i les presentacions del seminari, dirigit pel professor de la UPC Albert Cuchí  i la coordinació i moderació d’Ana Font i Pilar Cervantes, de la GSHUA, han permès, d’una banda, posar de manifest els límits de les actuals polítiques de rehabilitació i regeneració urbana i,  de l’altra, albirar quins hauran de ser els objectius i l’abast de les futures línies d’acció pública a les diferents escales d’intervenció. A tal efecte es va comptar amb una ponència inaugural de l’eurodiputada Kim Van Saprrentak.

Al llarg de la primera sessió, que va comptar amb una intervenció principal de Jordi Mas, membre del Grup de Treball sobre Rehabilitació del Green Building Council, es va posar l’èmfasi en la crisi habitacional derivada de la dificultat d’accés a un habitatge assequible per al conjunt de la població, així com en la necessària rehabilitació d’un parc residencial envellit i energèticament deficient. Front aquesta problemàtica es van repassar els principis rectors de la política europea i espanyola en aquesta matèria així com les vies per finançar accions a escala local. 

El segon bloc, dedicat al barri i amb una ponència inicial del geògraf Oriol Nel·lo, va permetre identificar la distribució territorial de les desigualtats urbanes en matèria de dotació d’equipaments, serveis o capital social i va posar de manifest la necessitats d’emprendre accions i dedicar finançament públic per lluitar contra la segregació entre barris i, cada cop més, entre municipis sencers. Amb l’escala de barri com a nexe d’unió es van presentar diverses iniciatives públiques de regeneració urbana integral mitjançant fonts de finançament complementàries així com exemples de rehabilitació física de parcs residencials com una baula més vers una millora urbana global.

La tercera de les sessions es va dedicar a la planificació estratègica de les ciutats i els assentaments urbans a partir de les agendes urbanes. Aquesta tercera sessió la va introduir l’arquitecte Ignacio de la Puerta i va moure’s al voltant de dos eixos principals. En primer lloc es va fer explícita la necessària integració d’escales entre la trama urbana real i l’àmbit territorial que assegura el seu metabolisme. D’aquesta evidència es deriva la necessitat de vincular el planejament urbanístic a figures de planejament territorial que abordin la infraestructura verda com una de les línies mestres de configuració de l’espai transformat. Ens segon lloc, es va debatre sobre la conveniència o no dels instruments estratègics no normatius com les agendes urbanes, front a instruments reglats de caràcter prescriptiu.

Els vídeos i materials de les jornades ja es poden consultar a la pàgina web del CUIMPB.