Entre els dies 22 de març i 7 d’abril va tenir lloc aquest curs promogut per la GSHUA en col·laboració amb la Universitat Internacional Menéndez Pelayo-Centre Ernest Lluch. 

El curs va ser inaugurat pel president delegat d'Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons. I al llarg de sis sessions matinals, es va debatre al voltant de les diferents casuístiques vinculades a les urbanitzacions residencials de baixa densitat, conformades bàsicament per habitatges unifamiliars aïllats situats en entorns naturals allunyats dels nuclis urbans.

El curs, celebrat de forma virtual, ha tingut una assistència total de 306 persones amb una mitjana de connexions diàries per cada una de les sis sessions de 240 persones. Els assistents han estat principalment personal tècnic de totes les administracions locals que tenen urbanitzacions en general i urbanitzacions amb dèficits en particular en el seu terme municipal amb interès per compartir i debatre a l’entorn de la problemàtica, les estratègies i propostes per a la seva regulació i/o adequació. També ha sigut nombrosa la representació entre els assistents d’altres administracions com els Consells Comarcals, l’Àrea metropolitana de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. Cal assenyalar així mateix una notable presència de professionals de l’urbanisme que  exerceixen fora de l’administració pública. Aquesta heterogeneïtat entre el públic assistent també s’ha donat en la configuració del programa com a forma de reclamar un enfoc transversal, holístic i plural del tema tractat. 

Al llarg de cada sessió es van presentar els diferents continguts i es van abordar debats i taules rodones entre els ponents. Al final de cada bloc es va habilitar un espai per traslladar qüestions, preguntes, comentaris o aportacions dels assistents que tant van ser respostes pels ponents com van permetre obrir alguna línia de debat tot ampliant les aportacions inicials.

Pel que fa a la valoració del curs, un 71% dels assistents el valora amb una puntuació de 5 (en una escala de 1 a 5), i un 25% amb un 4, fet que mostra una gairebé plena satisfacció dels assistents amb els continguts, entre els que es ostra una especial valoració a la orientació pràctica del curs.

A títol qualitatiu i com a mecanisme d’avaluació i millora de l’acció formativa, un cop acabat el curs i exposats tots els continguts previstos, es va consultar als assistents sobre les temàtiques i les problemàtiques urbanístiques que al seu parer caldria dedicar més esforços en un futur immediat. Les qüestions relatives al planejament, a la gestió urbanística, a la gestió econòmica i a l’adequació jurídica són aquelles sobre les que s’hi ha manifestat més interès.

En relació al model urbà i la configuració de les urbanitzacions, les principals problemàtiques manifestades pels assistents fan referència en primer lloc als serveis urbans (vialitat, enllumenat, aigua i sanejament, etc.) seguit de problemes de mobilitat, de dèficits i riscos ambientals, de vulnerabilitat social així com problemes relatius a la cohesió social i l’habitatge.

Finalment, front a les prioritats de com abordar la problemàtica de les UDUS (Regulació, finançament i gestió) la meitat dels assistents han identificat la regulació com element a prioritzar per sobre del finançament.

A mode de conclusió, tant els assistents com bona part dels ponents han mostrat una excel·lent acceptació dels catàlegs d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics elaborats pel Servei d’Urbanisme. Aquests treballs s’han reconegut com una excel·lent eina de diagnosi exhaustiva de la realitat del fenomen a la Demarcació, amb una metodologia que es podria estendre a altres territoris. En termes generals, les diverses aportacions del curs han posat de manifest que una acció estratègica consistent i un abordatge integral dels dèficits de les urbanitzacions són urgents d’acord amb els postulats de les diferents agendes globals i en el marc de la consecució, a escala local, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.