La culminació del Catàleg d’Urbanitzacions amb Dèficits Urbanístics de la Demarcació aporta un coneixement detallat i exhaustiu de la problemàtica i possibilita una diagnosi clara del fenomen i dels seus principals reptes.

 

 

Origen, objectius i antecedents

El següent monogràfic pretén donar visibilitat a la recent finalització del Catàleg d’urbanitzacions amb dèficits (endavant UDUs) de la Demarcació, impulsat des del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Els principals resultats del Catàleg es van presentar en el marc del seminari “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions” que va tenir lloc els dies 22, 24, 29 i 31 de març i 5 i 7 d’abril de 2022 en col·laboració amb la CUIMP Universitat Internacional Menéndez i Pelayo – Centre Ernest Lluch.

L’origen dels treballs es situa l’any 2017, quan s’enceta des de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (endavant GSHUA), un programa complet dirigit cap a aquests àmbits, on a més del suport específic per als ens locals en relació a “Estratègies i instruments per UDUs” amb un recurs concret del Catàleg de Serveis corporatiu, es comença a elaborar el catàleg d’urbanitzacions amb dèficits amb una prova pilot. Els anys posteriors i fins avui, 4 anys d’intensa feina, s’han elaborat les diferents catalogacions comarcals, i avui ja es disposa del resultat per tota la Demarcació.

L’objectiu des d’un principi era disposar d’informació actualitzada i de detall sobre aquests teixits per poder plantejar les estratègies d’intervenció més adients d’acord a la realitat del territori però també poder-ho bolcar en el sistema d’informació territorial municipal de la corporació (SITMUN) i gaudir de totes les potencialitats d’aquesta eina a l’abast del món local.

És de justícia esmentar dos antecedents previs d’intent de quantificació del fenomen. El primer data de principis dels anys 2000, amb uns treballs encapçalats per l’arquitecte Joan Barba i la geògrafa Montserrat Mercadé i que constitueix un preliminar assaig per la província de Barcelona. Amb aquest tempteig es van identificar 800 urbanitzacions de baixa densitat residencial, el 50% de les quals podien considerar-se deficitàries per no estar formalment recepcionades per l’administració, especialment concentrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a l’àmbit costaner.

El segon antecedent destacable, va ser l’Inventari d’Urbanitzacions amb Dèficits de Catalunya, elaborat per la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya el 2015, com a resposta a un informe que el Síndic de Greuges va presentar al Parlament el 2013, 4 anys després de la publicació de la Llei 3/2009 de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, fent balanç d’aquesta iniciativa normativa i reclamant, entre d’altres recomanacions, la quantificació de l’assumpte per poder-li donar una resposta adient.

Explotació recent i treballs futurs

Pel que fa als criteris, convé clarificar que ni el concepte d’urbanització residencial dispersa de baixa densitat, ni el concepte d’UDU estan regulats normativament, més enllà del que es defineix en l’àmbit d’aplicació de la Llei 3/2009, i per tant el present catàleg corporatiu s’ha generat la seva pròpia definició.

Engloben el concepte d’ “Urbanització” els àmbits conformats majoritàriament per habitatges unifamiliars aïllats, implantats en el territori entre el 1956 (primera llei de sòl estatal) i el 1981 (primera normativa sobre protecció de la legalitat urbanística catalana) i localitzats sense cintinuitat, a una distància temporal superior als 10 minuts caminant d’un nucli urbà consolidat i amb serveis.

A més de compilar aquestes característiques essencials, per que una urbanització sigui catalogada com a “UDU (Urbanització amb Dèficits Urbanístics)” ha de presentar alguns dels següents dèficits: no disposar dels serveis urbanístics bàsics o disposar d’ells a precari, presentar alguna mancança jurídica (com pot ser la no inscripció del projecte de reparcel·lació, l’absència de recepció formal de les prescriptives obres d’urbanització d’acord amb el pertinent projecte d’execució o la falta de materialització de les cessions d’aprofitament i/o sistemes) i no adequar-se al planejament.

S’entén per tant per UDUs, aquelles implantacions residencials de baixa densitat que no han complert el procés de transformació física i jurídica de sòl pautat normativament, i que per tant no han arribat al final del procés, sense haver assolit la condició de solar, com a condició prèvia per a l’atorgament de llicències.

Els àmbits que compleixen aquestes característiques i presenten una o vàries d’aquestes mancances o problemàtiques, són catalogats i per tant disposen d’una fitxa individualitzada amb més de 90 paràmetres endreçats en 4 blocs temàtics acompanyats de 6 cartografies de situació i delimitació i 6 imatges representatives del seu estat actual.

El primer bloc contextualitza la informació més genèrica de la urbanització amb dades territorials, d’implantació, característiques morfològiques, poblacionals, d’habitatge, d’accés, d’equipaments, dotacions i de patrimoni cultural i natural. El segon bloc conté dades relatives als riscos als que poden estar exposats aquests àmbits, ja siguin naturals o tecnològics. Un tercer bloc, ens remet als paràmetres urbanístics que regulen la urbanització (planejament territorial, sectorial, general, derivat) conjuntament amb d’altres dades relatives a l’estat dels instruments de gestió i execució urbanística, i l’últim camp concreta el grau de cobertura, estat i manteniment dels serveis i les infraestructures de subministrament.

Tots els catàlegs comarcals s’han desenvolupat en el marc d’una mateixa metodologia dividida en dos fases de treball. Una primera fase enfocada a la identificació dels àmbits categoritzables com a UDUs d’entre la totalitat dels àmbits de baixa densitat que disposa cada municipi i una segona fase enfocada a la elaboració individualitzada de la fitxa anteriorment referida.

Ha estat clau en el procés de treball la col·laboració dels consells comarcals, però també la implicació dels tècnics dels ens locals, que mitjançant trobades individualitzades han permès categoritzar els àmbits i han aportat informació detallada de gran valor per la elaboració de les fitxes. Per una altra banda, el treball de camp elaborat per l’equip redactor de cada catàleg comarcal, en alguns casos format pels propis tècnics del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona, en d’altres casos per consultores externes expertes en la matèria, també ha estat decisiu per poder copsar la realitat a peu de carrer.

Entre les principals magnituds de conjunt destaca que dels 673 àmbits de baixa densitat residencial identificats pel conjunt de la demarcació, 335 són categoritzables com UDUs, emplaçades en 117 municipis. Ocupen 10.585 hectàrees, de les quals 6.300 presenten una topografia especialment complexa amb pendents superiors al 20%, i acullen 78.025 habitants, amb un potencial de creixement de 97.135 habitants més, si s’edifiquessin la totalitat de les parcel·les residencials que actualment estan buides. Computen en conjunt 42.277 habitatges i sumen 66.111 parcel·les, de les quals un percentatge extremadament petit (2,23%) és de titularitat municipal, estructurades entorn a 1.464.243 metres lineals de vials. 

    

 

Significar especialment que el 45% de les UDUs de la demarcació es situen a tocar del seu límit municipal i per tant allunyades del nucli urbà i els seus serveis, a una distància mitjana de 4km. I destacar també que de la totalitat de municipis estudiats, en 5 en concret, a les UDUs hi viuen més del 80% de la població municipal, tractant-se majoritàriament d’un fenomen característic de municipis petits amb una població d’entre 1000 i 5000 habitants.

Per últim, remarcar que es demostra i consolida el procés de transformació de segona a primera residència, ja que més del 50% de les UDUs tenen un percentatge de segona residència inferior al 25%, amb un grau de consolidació mig de la edificació al voltant del 57% pel conjunt dels àmbits catalogats.

Podem afirmar per tant amb rotunditat que el catàleg permet calibrar la magnitud de la qüestió a la demarcació de Barcelona, però també facilita una bona diagnosi per la intervenció, amb conclusions detallades i reals per temàtiques (segons els blocs esmentats anteriorment) o per dèficits, però també per comarques, per municipis o per UDUs.

Satisfets per tant de la feina finalitzada, des del Servei d’Urbanisme seguim treballant en la mateixa direcció i confiem en breu poder publicitar la presentació d’una publicació de resultat de la explotació del catàleg que reculli i mapifiqui els resultats més significatius i transcendents pel conjunt de la demarcació en el moment actual. Tanmateix per poder difondre els resultats en obert de manera més atractiva i entenedora, estem també treballant en la elaboració d’un Story Map, eina que permetrà convertir aquest gran volum de dades en mapes interactius, que permetin una explotació dinàmica de les mateixes, però també per poder fer valoracions de resultat i comparatives de la problemàtica a diferents escales. 

Mentrestant avancem en la materialització d’aquestes eines, tota la informació treballada en el marc del present catàleg és consultable ja al SITMUN amb una capa específica anomenada “Urbanitzacions amb dèficits”, que permet visualitzar la delimitació dels àmbits a escala 1/5000 i la consulta de la fitxa individualitzada per cadascun d’ells, amb doble possibilitat d’accés. Es pot consultar “en obert”, tant amb la opció de consulta provincial o municipal, amb una selecció de 50 paràmetres, els que no contenen paràmetres especialment sensibles; però també es pot accedir amb “accés restringit” a la consulta de la totalitat dels 90 paràmetres de la fitxa. Per totes dues opcions està habilitada la opció de descàrrega de les dades ja sigui individual per UDU o en el seu conjunt, per tots els àmbits pendents de regularització d’un terme municipal concret.

Conclusions

Per finalitzar, insistir en que els números resultants globals derivats de l’explotació del Catàleg de la demarcació, ens ha permès calibrar la desmesurada magnitud de l’assumpte però també ens ha possibilitat categoritzar quines són les característiques d’una UDU tipus, per poder així, conduir i proposar les millors estratègies públiques d’adequació almenys pel perfil majoritari. Alhora es demostra que la majoria d’aquests àmbits tenen un pes poblacional relatiu dintre del conjunt municipal però en canvi tenen un gran impacte en termes d’ocupació de sòl, la qual cosa sembla conduir inevitablement cap a un lideratge específic per part de la política territorial.

Alhora ha servit per evidenciar i fer aflorar amb força les diferències entre territoris i les seves particularitats. S’ha demostrat la gran varietat de casuístiques i circumstàncies singulars que es donen arreu del territori en el marc d’aquestes urbanitzacions, especificitat que fins al moment no ha estat contemplada en el marc legal urbanístic vigent exigint els estàndards i procediments d’actuació propis de la ciutat compacta. Estem convençuts per tant que els resultats obtinguts aporten criteris de gran interès per nodrir futures normatives, que entenem han d’atendre inexcusablement aquesta diversitat territorial, reconeixent un nou règim jurídic específic, que vagi més enllà d’hipotètiques excepcionalitats.

L’àmplia diversitat de realitats mostra que algunes UDUs presenten problemàtiques més transversals que precisaran d’accions més integrals, mentre que d’altres mostren entrebancs més puntuals que necessitaran de recursos més focalitzats. De qualsevol manera, més properes o més llunyanes al final del procés de regularització, se’n deriven algunes clares reivindicacions: convé flexibilitzar obligacions, reduir requeriments i sobretot cal alinear i coordinar polítiques sectorials en favor d’un objectiu comú.

És de celebrar per tant que ja es disposa, gràcies als treballs realitzats en el marc del present catàleg, d’un coneixement detallat i exhaustiu de la problemàtica almenys a la demarcació de Barcelona, que possibilita una diagnosi clara tant a nivell territorial com particular, amb una metodologia que es podria estendre a d’altres territoris, i que cal posar ja al servei d’una acció estratègica consistent. Tant aquesta eina, com la resta de canals de comunicació que s’estan formalitzant des del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona, han de servir per traslladar i compartir la visió del fenomen amb altres agents, organismes i institucions implicades directa o indirectament en la gestió de la baixa densitat en general i en la resolució de la problemàtica dels dèficits en particular.