La Diagnosi estudia diferents estratègies d’implantació de cooperatives d’habitatge en edificacions fabrils en sòl no urbanitzable, posant el focus en el cas de Can Balada.

L’àmbit de l’estudi és el conjunt fabril de Can Balada, al municipi de Santa Maria de Palautordera situada al est del nucli i llindant amb el riu de La Tordera. L’antic complex industrial, implantat el segle passat, està composat per alguns edificis d’us industrial i un destinat a habitatge, actualment en desús. Aquesta  zona, qualificada de sòl no urbanitzable, és especialment important atesa la seva proximitat amb el nucli urbà i la seva funció de transició amb l'entorn natural i d’interès paisatgístic més immediat. L'estat d'abandonament i el deteriorament de les construccions conformen una zona pendent de resoldre. Les naus no estan protegides, malgrat el seu possible interès patrimonial, però sí l’edifici residencial que esta inclòs al pla especial de patrimoni i al catàleg de masies i cases rurals.

El document fa recerca de cassos de regeneració i rehabilitació d’elements arquitectònics en sòl no urbanitzable i d’implantacions similars al territori català efectuant una comparativa dels diferents casos que s’han materialitzat i les seves similituds amb el cas específic de Can Balada. S’ha posat especial atenció en aquells casos destinats a algun tipus d’habitatge col·lectiu tals com les cooperatives d’habitatge.

Pel que fa al cas concret de Can Balada, es proposava la recuperació de la zona de les antigues instal·lacions industrials i el seu entorn amb un conjunt d'usos gestionats per una cooperativa d'usuaris que proposaven d'emplaçar-hi els seus propis habitatges en modalitat d’habitatges cooperatius, espais comunitaris de treball i un conjunt d'àrees exteriors destinades a horts de subsistència. Aquest model d’implantació urbana amb elements simbòlics de ruralitat pren l’adjectiu d’agropolità.

El treball fa una anàlisi i diagnosi de la situació urbanística i del marc jurídic actual,  establint un conjunt d’estratègies per a la seva possible implantació i rehabilitació del conjunt, malgrat la dificultat legal d’implantar usos residencials en sòl no urbanitzable.

El centre d’interès de l’estudi ha estat la proposta d’estratègies normatives d’implantació d’usos en aquestes colònies industrials, la recerca d’experiències en sòl no urbanitzable i el necessari encaix territorial. Finalment s’han establert algunes propostes concretes posant de manifest la dificultat de la viabilitat de la colònia agropolitana gestionada per una cooperativa d’habitatge.