El document explora les possibilitats d’adaptar el model per generar habitatge social.

El Built to Rent (BTR), literalment construir per a llogar, és un model immobiliari que s’està implantant en els darrers anys en el mercat lliure d’habitatge i comporta que el promotor, després del procés de construcció es quedi amb la propietat i exploti els habitatges. El BTR suposa un canvi important de paradigma en la mesura que el parc de lloguer privat es troba molt atomitzat i acostuma a estar en mans de propietaris particulars i no d’empreses. És tracta de construir edificis per destintar-los al lloguer i que comporta una alta rotació de llogaters, de qualitat i fàcils de mantenir. Els habitatges BTR acostumen a presentar una superfície reduïda i en canvi ofereixen serveis i espais comuns.

L’estudi lliurat a Terrassa s’ha centrat en analitzar les semblances i diferències dels habitatges BTR amb els edificis d’habitatge protegit (HPO) de lloguer, desenvolupats a través de fórmules de concessió público-privada, ja sigui amb concessions administratives o drets de superfície. Per poder treballar amb una base real, l’Ajuntament de Terrassa ha aportat informació sobre dos solars en procés de promoció, que reunien els condicionants inicials d’ubicació geogràfica (preferentment A i B), demanda i un volum d’obra elevat (per damunt de 50 habitatges).

L’estudi indica que l’operació podria ser viable econòmicament, amb la condició de tenir accés a les  subvencions NGEU. S’han estudiat diversos escenaris amb diferents topalls de lloguer i els diferents imports de subvenció per metre quadrat que es contemplen a les bases reguladores dels ajuts NGEU. Com que l’import dels ajuts és més elevat si s’estableixen rendes de lloguer més baixes, l’import de lloguer que fa més viable econòmicament l’operació és de 7,5 €/m2. Un dels aspectes que penalitza la viabilitat econòmica és l’execució de dues plantes d’aparcament i l’existència de locals comercials.

Les conclusions de l’estudi apunten a la necessitat de trobar un equilibri econòmic adequat. En el cas del BTR, igual que a la promoció de lloguer social convencional, la viabilitat està condicionada a l’accés a subvencions públiques sempre que els lloguers estiguin limitats, com és el cas dels habitatges d’HPO. L’estudi indica que es pot afavorir l’interès dels operadors de BTR si des de l’administració es donen garanties en quant a la morositat o la desocupació; i respecte el finançament, l’accés a les línies convingudes i bonificades de l’ICF o ICO són més avantatjoses que les del mercat lliure, tot i que amb rendibilitats altes i sòls no qualificats, podrien participar-hi fons d’inversió.