El programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica és un servei d'acompanyament a les llars amb dificultats per fer front al pagament dels subministraments bàsics d'energia, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència energètica i reduir-ne els consums i les despeses. 

La 4a edició del programa, que va finalitzar el 31 d’octubre del 2022, es va cloure amb 1.189 intervencions.

L’estalvi econòmic mitjà previst per any i per família és de 291,96€ en els subministraments d’electricitat, d’aigua i de combustibles. 

En aquesta quarta edició, les auditories s’han fet en 11 comarques de la demarcació de Barcelona i les han gestionat des de tres àrees de la Diputació de Barcelona: l'Àrea d'Acció Climàtica, l'Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social i l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals. Cada intervenció ha inclòs dues visites tècniques i informes, gestions i assessorament a les persones beneficiàries del programa, seleccionades pels ens locals.

Pel que fa a la tipologia de les llars auditades, el 29 % reben ajuts per part dels ens locals per pagar les factures. S’ha de tenir en compte que durant aquesta edició, que ha inclòs factures del 2021 al 2022, el cost de l’energia elèctrica s’ha incrementat un 25%  i el de l’aigua un 2 %. Aquest increment en el preu de l’electricitat pot ser una de les causes que influeix en que el 39% de les llars analitzades s’escalfen amb bombones de butà o propà.

Vallès Oriental, Maresme, Moianès, Osona i Bages

En aquestes comarques, el programa ha conclòs amb 374 intervencions: 113 al Vallès Oriental, 109 al Maresme, 94 a Osona, 31 al Bages i 27 al Moianès. La majoria de les persones beneficiàries, el 81 %, tenen menys de 65 anys. Només un 4 % són més grans de 80 anys.

La tipologia de llar predominant en les auditories d’aquesta àrea és de famílies monoparentals i parelles amb fills(23%) seguit d’habitatge unipersonal (22%). L’any de construcció de la majoria de les edificacions (65%) és anterior a 1981 i només un 7 % és posterior al 2007, el que influeix en les mesures d’estalvi d’energia de què disposen.

Entre el material instal·lat per aconseguir major eficiència energètica a la llar, hi ha elements d’il·luminació (bombetes de baix consum); de control i gestió (regletes, endolls, programadors i termòmetres); d’aïllament (rivets i sotaportes); i d’estalvi d’aigua (airejadors i reductors de cabal).

Els principals tràmits i gestions tarifàries fets amb les companyies subministradores han estat: la sol·licitud del cànon social de l’aigua, la sol·licitud del bo social elèctric, el canvi de tarifa del gas de mercat lliure a tarifa d’últim recurs-TUR, i el canvi de tarifa elèctrica a una altra més avantatjosa. També s’han suprimit serveis extres en les contractacions de gas.

Amb les diferents actuacions, la previsió és aconseguir un estalvi econòmic de 320,92€ anuals de mitjana per família: 198,75€ en el rebut de l’electricitat (474 kWh/any); 76,80€, en el de combustibles (602 kWh/any) i 45,37 euros, en el de l’aigua ( 14 m3/any).

Vallès Occidental, Alt Penedès, Garraf i l’Anoia

En aquestes comarques, s’han fet 430 intervencions: 265 al Vallès Occidental, 36 a l’Alt Penedès, 83 al Garraf i 46 a l’Anoia. Un elevat percentatge de les persones beneficiàries (78%) tenen menys de 65 anys i només un 4% és major de 80 anys.

En quant a la tipologia de llar, gairebé una tercera part (27%) son famílies monoparentals i un 21% son unipersonals. El 58% dels habitatges s’han construït abans de 1981 i només un 10% són posteriors al 2007. En ser edificacions prèvies a la instauració del Codi Tècnic de l’Edificació, la gran majoria no disposa de mesures d’estalvi energètic. En general, els pisos no tenen elements d’aïllament de qualitat i, en conseqüència, resulta molt costós mantenir les llars a temperatures confortables.

Per aconseguir reduir l’import dels rebuts, s’ha instal·lat diferent material a les llars: elements d’il·luminació (bombetes de baix consum); de control i gestió (regletes, endolls, programadors i termòmetres); d’estalvi d’aigua (airejadors i reductors de cabal) i d’aïllaments (rivets).

Els principals tràmits i gestions tarifàries amb les companyies subministradores han estat: la sol·licitud del cànon social de l’aigua, el canvi de companyia subministradora de gas, el canvi de tarifa del gas de mercat lliure a TUR, la sol·licitud del bo social elèctric i el canvi de tarifa elèctrica.

Amb les intervencions realitzades, es preveu un estalvi econòmic de 336,87 euros anuals de mitjana per família: 250,70 euros en l’electricitat (599 kWh/any); 43,52 euros en l’aigua (17,46 m3/any); i 42,65 euros en combustibles (302 kWh/any).

Baix Llobregat i Barcelonès

En aquestes dues comarques, s’han fet 385 intervencions: 239 al Baix Llobregat i 146 al Barcelonès. La majoria de les persones beneficiàries tenen menys de 65 anys (81%) i només un 4%, més de 80 anys.

La tipologia de llar predominant és de família monoparental (29%) i el 77% dels habitatges han estat construïts abans de 1981. L'alt nombre d'habitatges de més de 40 anys explica, en part, els baixos nivells que s'han identificat en la valoració global de l'eficiència energètica dels habitatges.

Els principals tràmits i gestions tarifàries amb les companyies subministradores han estat: l’adequació de trams de l’aigua, el canvi de tarifa del gas de mercat lliure a TUR, la sol·licitud del bo social elèctric,  el canvi de potència elèctrica contractada, el canvi de tarifa elèctrica de mercat lliure a PVPC, i supressió serveis extres en el gas.

Del material que s’ha instal·lat a les llars per aconseguir un estalvi energètic, hi ha elements d’il·luminació (bombetes de baix consum); de control i gestió (regletes, endolls, programadors i termòmetres); d’aïllament (rivets); i d’estalvi d’aigua (airejadors i reductors de cabal).

La previsió d’estalvi econòmic és  d’uns 214 euros anuals de mitjana per família: 151 euros en l’electricitat (605 kWh/any); 40 euros en l’aigua (16 m3/any); i 23 euros en el combustible (258 kWh/any).

Aquesta edició s’ha executat exclusivament a través de l’aplicació informàtica SIAPE que proporciona un espai de treball comú tant a les empreses, ens locals i Diputació. Aquest fet permet a tots els actors involucrats en les auditories: compartir dades en temps real, fer un seguiment detallat de les intervencions a cada ens local i conèixer en el menor temps possible si hi ha cap incidència en el correcte desenvolupament del programa, així com reduir el termini de lliurament dels informes de les intervencions a les llars beneficiaries.