La urbanització es troba dins de l’àmbit del Parc Natural del Montnegre-Corredor, que qualifica els terrenys com a sòl no urbanitzable de recuperació forestal.

La urbanització es troba dins de l’àmbit del Parc Natural del Montnegre-Corredor, que qualifica els terrenys com a sòl no urbanitzable de recuperació forestal, el que suposa que les edificacions tinguin la consideració de “fora d’ordenació”.

Es tracta d’un inventari per a conèixer les 48 edificacions existents i els seus usos des del punt de vista físic, jurídic, administratiu, registral i social amb la finalitat d’endegar un procés d’extinció amb les màximes garanties. 

L’any 2021 l’ajuntament va sol·licitar una assistència tècnica a la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) per a la redacció d’un Diagnosi i Estratègies per la regularització de Can Camps,  que en les seves conclusions va establir el full de ruta a seguir. Entre els primers treballs tècnics proposats hi havia el cens exhaustiu del parcel·lari i de l’edificació i un aixecament detallat dels espais públics i els serveis urbans que és el document que es presenta enguany.

S’han realitzat nombroses visites de camp, el que combinat amb la informació prèvia existent subministrada, ha donat com a resultat una imatge molt acurada de l’estat actual de la urbanització. De els edificacions se n’ha determinat la superfície, la volumetria, l’estat de conservació, les xarxes de subministrament  i els usos, diferenciant entre les que són habitatge o les que corresponen a cossos auxiliars i elaborant una fitxa per cada una d’elles. També s’ha inventariat l’estat contractual i registral de les diferents finques.

En una segona fase, i ja més des d’un punt de vista jurídic, s’ha elaborat un document de conclusions que discriminen aquelles finques susceptibles d’acollir-se a un dret de superfície, d’aquelles altres que han de ser objecte d’expedients de disciplina urbanística per tractar-se d’edificis en runa o no habitables o que suposen un risc per a la seguretat de l’espai públic. En conclusió, tota aquesta informació és determinant per a poder iniciar un procés d’extinció diferida, minimitzant al màxim l’impacte social que es pot produir, oferint propostes graduals i elaborant mesures per a garantir el dret a l’habitatge i la seguretat de les persones.