Avui iniciem una nova secció d’aquest butlletí amb entrevistes a persones que ens poden aportar el seu coneixement i experiència en l’àmbit del món local i la innovació. I ho fem amb en Joan A. Olivares Obis, cap del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona fins fa pocs dies, ja que s’ha jubilat després d’un llarga trajectòria de quasi 40 anys treballant al servei dels ciutadans des de l’Administració pública. Avui volem conèixer la seves impressions respecte dels canvis que ha sofert l’Administració en aquestes darreres dècades i sobretot saber quina és la seva visió del futur.

Has estat molts anys treballant per al nostre país des de diferents responsabilitats, especialment relacionades amb l’Administració local i la seva modernització. Com a enginyer de camins, canals i ports, des del 1983 vas treballar al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya en temes relacionats amb el Pla d’obres i serveis per a l’Administració local. Com valores els canvis i les millores de les infraestructures i els equipaments que hi ha hagut en els nostres municipis des d’aquesta primera etapa a la Generalitat? 

Sí, la meva incorporació a la funció pública, com a enginyer de camins, la vaig fer a la Generalitat de Catalunya i concretament a la Direcció General d’Administració Local. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics es va posar en marxa un procés de construcció d’infraestructures i equipaments municipals per donar resposta a uns dèficits que eren immensos. No és que ara no hi hagi necessitats d’inversió, però en els anys vuitanta i noranta, calia donar cobertura a serveis bàsics (xarxes d’aigua i clavegueram, pavimentacions, edificis municipals, equipaments esportius...).

Això es reflectia fins i tot en els cartipassos dels ajuntaments amb els anomenats regidors “d’obres”. Aquests mateixos cartipassos han anat evolucionant amb el temps i han incorporat nous àmbits amb denominacions diverses: medi ambient, sostenibilitat, mobilitat..., que reflecteixen per ells mateixos com s’ha passat d’una visió d’administració local a una de govern local, en el sentit de responsabilitzar-se de l’esdevenidor dels ciutadans.

Per posar en marxa aquests processos de millora dels serveis, va ser determinant l’impuls de la cooperació econòmica amb els ajuntaments, les diputacions i els diferents departaments de la Generalitat, especialment el de Governació, mitjançant el Pla d’obres i serveis de Catalunya. Més enllà dels problemes institucionals i polítics entre la Generalitat i les diputacions que hi va haver en aquest àmbit, el seu impacte en la qualitat de vida en els municipis és rellevant, particularment en els de menor població, on pràcticament tota la seva capacitat inversora ha estat condicionada, i ho continua estant, a l’obtenció de subvencions d’altres administracions. 

Posteriorment, l’arribada dels fons estructurals europeus va donar una altra dimensió i visió del procés inversor local, i ara els fons Next Generation, els objectius que justifiquen les inversions a finançar-los, hi impactaran de manera important.

També vas tenir responsabilitats en l‘àmbit de la cooperació i l’Administració local a la Generalitat de Catalunya. Quins aspectes podries destacar d’aquella època i com creus que va incidir a tenir els ajuntaments i els serveis  municipals que tenim avui dia al nostre país?

Vaig estar vint-i-tres anys a la Direcció General. Vaig entrar de tècnic i vaig recórrer tot l’escalafó funcionarial fins a ser-ne subdirector, amb diferents responsabilitats. Em considero afortunat. Van ser uns anys en què tot estava per fer i hi havia molta il·lusió. Al llarg d’aquests anys vaig viure la tramitació de les lleis d’organització territorial de 1987 i el seu desplegament reglamentari, el PUOSC, la creació dels consells comarcals, l’informe Roca, els fons FEDER als ajuntaments catalans, i tants i tants aspectes de la vida municipal que anàvem  resolent en uns contextos de vegades molt condicionats pel debat institucional i polític, com en el cas de les alteracions de termes municipals, segregacions, traspassos…

Aquells anys van fer de mi un funcionari de la Generalitat amb —podríem dir— vocació de servei municipal. Recordo que amb els companys de feina dèiem que la cartera la dúiem a la banda dreta de l’americana, i que, com a funcionaris de la Generalitat, aquesta ens la nodria la nòmina, però que, a l’esquerra, el cor el teníem amb els ajuntaments... [riu]
 

Si els canvis en infraestructures i serveis han estat importants els darrers anys, els canvis per aconseguir administracions més obertes i per aplicar les noves tecnologies en la gestió ha estat una revolució. Com a pioner del Consorci Administració Oberta de Catalunya, què creus que ha significat aquesta revolució?

Si bé els canvis a la societat i a l’Administració hi són de sempre —i l’afany de millora i reforma han existit des del principi; no ho oblidem!—, la irrupció d’Internet ha suposat un abans i un després. No penseu que tothom ho veia d’aquesta manera. Recordo discussions amb alts càrrecs i directius públics a meitat dels anys noranta que plantejaven si «en això d’Internet ens hi hem de posar». Miopia estratègica. Sort que eren pocs... i que tot ens hi va portar, cap allà.

Personalment, va suposar entreveure un món de noves possibilitats per a una modernització del sector públic en què, tot i que ja s’hi ha fet una part de recorregut, contínuament s’obren nous horitzons.

Guardo també un gran record de la meva època al Consorci AOC. Sense fer gaire soroll —penso que no fer-ne va ser una bona estratègia—, es va construir una plataforma de serveis per a les administracions catalanes, i molt especialment per a les entitats locals, que ha permès coordinar i desplegar molts projectes d’Administració electrònica en unes condicions de qualitat i d’eficiència econòmica envejables. I tot plegat des de la perspectiva de la col·laboració interadministrativa. En aquest sentit, recordo quan al Ministeri ens deien que tant de bo a cada comunitat autònoma hi hagués un Consorci AOC.

Considero que el Consorci és una peça fonamental del sistema d’administracions públiques catalanes: una estructura de país. I els seus serveis, avui, són imprescindibles per al seu funcionament. En concordança amb tot això, trobo que l’assignatura pendent que, legislatura a legislatura, anem suspenent és la de la seva governança, des de la perspectiva tècnica i, perquè aquesta sigui efectiva, des de la perspectiva institucional. El rol que exerceix el Consorci AOC envers les entitats locals hauria de trobar una solució formalitzada de participació de les diputacions en el seu govern, pel paper d’aquestes en el suport als governs locals i particularment per les seves competències legals en relació amb l’Administració electrònica dels ajuntaments.

Aquests darrers anys a la Diputació de Barcelona has estat treballant en l’àmbit de la innovació digital dels ajuntaments i també per fer administracions locals més transparents. Com valores l’aposta que ha fet i està fent la Diputació en aquests àmbits?

He de dir que el treball impulsat pel Gabinet d’Innovació Digital ha estat apassionant. Aprofito per fer un reconeixement públic als membres de l’equip, tant els que treballen en l’àmbit intern com els que ho fan en el suport als ajuntaments, per la seva vocació de servei, competència i dedicació: un equip petit però integrat per magnífics professionals.

Aquest reconeixement també l’he d’estendre a altres unitats de la casa: de manera particularment significativa, a la Direcció de Serveis de Tecnologies de la nostra Àrea, i a la Secretaria General, amb les quals s’ha treballat colze a colze.

La posada en funcionament al conjunt de l’organització de les eines d’Administració electrònica al gener de 2018, va ser un big bang que va sortir bé —ara ho puc dir: no les tenia totes; no coneixia prou bé la casa. I va sortir bé per la vinculació amb l’objectiu que van demostrar totes les direccions i gerències de serveis. Avui podem dir que el 100 % de l’acció administrativa de la Diputació és electrònica. Un repte assolit que ara s’està impulsant també en les entitats que integren el sector públic de la Diputació. 

I, pel que fa a transparència i al dret d’accés a la informació pública, penso que la gestió que es duu a terme és força bona. El reconeixement en els dos darrers exercicis del 100 % dels indicadors d’Infoparticipa que promou la Universitat Autònoma de Barcelona n’és una bona prova.

Des de la perspectiva municipal, cal destacar la creació dels serveis de suport a la transformació digital dels ajuntaments, els serveis SeTDIBA. L’esforç que s’ha fet en els darrers tres anys ha portat un nivell d’implantació molt notable: un centenar d’ajuntaments, en la seva majoria de petita dimensió organitzativa, han fet el pas a la gestió digital d’una manera transversal i integral. Això vol dir tecnologia però també mètode de treball, formació, implantació, suport, atenció personalitzada als usuaris. Això no ha estat casual; com abans deia, sense vocació de servei, això no surt.

El recorregut que queda per fer, però, és encara molt gran. Cal que es faci créixer SeTDIBA, tant des del vessant dels governs locals usuaris —arribant als 20.000 habitants—, com des del vessant de la cartera de serveis que inclou. Ja s’hi treballa. Tinc la confiança que veurem aviat resultats.

I mirem cap al futur. Quines creus que són les prioritats en què hauran de treballar les diferents administracions públiques per seguir millorant els ajuntaments del futur? Quin són els principals reptes?

Abans parlava que la tecnologia dia a dia ens posa més lluny la línia de l’horitzó: anem caminant però no l’empaitem. Les novetats tecnològiques són continuades. Soc crític en l’adopció de la tecnologia «perquè toca« i de la necessitat de l’Administració d’estar «a l’última». En Xavier Marcet ho expressa molt bé quan diu que «cal anar mig pas enrere». L’objectiu ha de ser la millora de l’organització i el servei públic, i hem assistit al desenvolupament de projectes d’alta tecnologia, milionaris en la despesa, que estaven a la recerca de ciutadans que els utilitzessin. La innovació no està en la tecnologia. Certament, avui no hi ha gaire res que es pugui fer sense tecnologia, però la innovació està en el resultat i no en la utilització d’un determinat mitjà.

Crec que, a nivell del funcionament dels processos administratius, cal avançar en l’automatització. La legislació ja ho recull. Aquí cal una visió més oberta, particularment per part dels operadors jurídics —a més, s’estalviaran feina. De vegades no sabem treure’ns de sobre determinats embolcalls formals que fan que tinguem una administració digital, que es dissenya perquè pugui ser enviada a la impressora. I anant un pas més enllà, la utilització de la intel·ligència artificial, sempre que siguem molt curosos pels seus condicionants tècnics i jurídics, i sobretot si l’apliquem a casos d’ús que produeixin millores efectives en el servei públic.

I també en l’ús de les dades i en el seu millor aprofitament. Fa uns anys que se’n parla arreu. I tinc la sensació que se’n parla més que no es practica. Cal considerar les dades com una infraestructura més, i les infraestructures s’han de gestionar, mantenir, millorar... i, especialment, utilitzar per als serveis que hi estan afectats per produir un bé públic... Per això avui es parla de governança de les dades. Al cap i a la fi es tracta de facilitar la responsabilitat pública basada en evidències. Com deia un conegut meu de l’Administració estatal, «qui no gestiona per evidències ho acaba fent per ocurrències». Això, en els temps que vivim d’ampli desenvolupament de sistemes d’informació, no pot ser; cal disposar, com deia abans, d’infraestructures de dades. I pel seu objectiu final, considero que aquests projectes els han de liderar els responsables dels serveis, que són els que coneixen allò que realment hi ha darrera de cada dada i la solvència que proporciona utilitzar-les.

Per acabar, una pregunta més personal: com que sabem que ets un home amb moltes inquietuds, ens agradaria saber quins seran ara els teus futurs projectes a partir d’avui?

Ui, d’idees podria dir que se m’acumulen. Veurem quines van quallant. Ja sabeu que «la vida és allò que ens passa mentre estàs ocupat fent plans». [Riu]

Tinc la voluntat de continuar seguint des de la distància alguns dels temes als quals m’he dedicat professionalment i en general l’evolució de l’Administració pública. També, a nivell més personal, voldria recollir informació sobre les represàlies que va patir la meva família paterna en la postguerra. Ja veurem què en faré...

I tot això conciliant-ho amb la família i compartint més temps amb la meva dona, també jubilada. I per si no n’hi hagués prou, tingueu present que ja tinc dos nets de 3 i 5 anys, unes edats que no em vull perdre...  

M’enteneu, oi? Que em jubilo, però no em retiro!   

Moltes gràcies, Joan, per les teves respostes i especialment per tota la feina que has fet tots aquests anys per al nostre país i per als nostres ajuntaments.  Molta sort en aquesta nova etapa il·lusionant que ara comences!