La Unió Europea té més de 80.000 pobles i ciutats. Els municipis gestionen prop d’un terç de la despesa pública, són els últims responsables de la implementació d’una gran part de la legislació europea, generen un 70% del PIB de la UE i tenen un paper cabdal en la transició que estem impulsant cap a una economia més sostenible, digital i integradora. D’aquí al 2050 es preveu un augment de 24 milions de persones a les regions urbanes d’Europa.

Europa es troba en un dels moments més crítics de la seva història, amb desafiaments majúsculs que cal abordar des de la unitat i amb determinació: crisi energètica, emergència climàtica, recuperació econòmica i social, conseqüències de la guerra a Ucraïna... Són reptes globals, però cap d’ells es podrà resoldre sense el món local. Els ajuntaments i les entitats locals són les administracions més properes als ciutadans, les que millor coneixen les seves necessitats i també les que primer es mobilitzen davant de qualsevol crisi, xoc o emergència. Per desgràcia darrerament no ens han mancat ocasions de comprovar-ho, primer amb la Covid i després amb l’atenció als refugiats que fugien de la guerra d’Ucraïna. Però fins i tot les situacions més doloroses revelen històries inspiradores i per això voldria explicar aquí la història d’una ciutat, Kaunas, a Lituània. Poc després que esclatés la guerra aquest municipi de 300.000 habitants es va mobilitzar no només per acollir refugiats, sinó per a oferir-los oportunitats reals d’integració i de reconeixement a través de l’art i la cultura. Va crear, entre d’altres, el CulturEUkraine, un centre per al debat públic, l’intercanvi cultural i la teràpia a través de l’art, alhora que espai d’acollida de refugiats. Kaunas ha acollit més de 13.000 refugiats ucraïnesos, molts d’ells artistes i els seus familiars. I ha estat designada Capital Europea de la Cultura 2022. Un reconeixement en nom de la UE a la seva tasca en favor de la cultura i els valors europeus de solidaritat, dignitat i protecció dels drets humans. Malgrat la proximitat de la guerra i la situació crítica que viu el país per la crisi energètica, la ciutat ha organitzat i desenvolupat un programa amb la participació de milers d’artistes, amb més de 250 concerts i 60 exposicions. I Kaunas és només un de tants exemples a Europa, Espanya i Catalunya. 

Les ciutats són també a la primera línia en la lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament global. La UE s’ha marcat objectius molt ambiciosos: reducció d’un mínim de 55% d’emissions el 2030 i fer d’Europa el primer continent climàticament neutre el 2050. De nou, uns objectius impossibles d’aconseguir sense una implicació a tots els nivells i començant per les administracions locals. Per ajudar els municipis, tenim iniciatives amb un ampli recorregut, com el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, que compta amb més de 10.900 adhesions a tot Europa i ha permès fer aflorar 15.600 exemples de bones pràctiques i plans d’acció pel clima. 

Una altra proposta més recent i que també posa les ciutats al centre de l’acció és la Missió de les 100 ciutats climàticament neutres el 2030. Es tracta de promoure la innovació i la creació de plans conjunts d’acció amb més d’un centenar de ciutats que rebran suport europeu (financer i tècnic) per tal de situar-se al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic i liderar el camí per assolir l’objectiu de zero emissions. 

Ens equivocarem si pensem que podem fer una Unió Europea més forta, més resilient i més estimada pels seus ciutadans només amb decisions preses des de Brussel·les o a les capitals. Necessitem totes les institucions i necessitem una implantació del projecte europeu i de les polítiques europees sobre el terreny, amb la implicació de tothom. 

Per això la Conferència sobre el Futur d’Europa ha volgut donar veu als ciutadans i recollir les seves propostes sobre el que ha de ser la UE. La conferència es va cloure el maig passat i una de les idees que s’ha inclòs en l’informe final ja està en marxa i busca precisament aquesta mobilització del món local i la seva connexió amb la UE. És la iniciativa Construint Europa amb les autoritats locals per crear una xarxa d’electes municipals, regidors i regidores, que ajudin a difondre la informació sobre la UE i a generar un debat públic de qualitat sobre les polítiques europees i el seu impacte en la vida dels ciutadans. A Catalunya ja en formen part localitats com Manresa, Masquefa, Rubí i Terrassa. I la xarxa va creixent. Voldria animar des d’aquí a tots els municipis a participar en aquesta xarxa. Hem de fer una Europa no només per a, sinó AMB els ciutadans. N’estic segur que podem continuar comptant amb l’energia i el potencial del món local per aconseguir-ho. 

Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona