Els equipaments culturals tenen un paper de primer ordre en la divulgació de la ciència ciutadana, així com en l’elaboració de programes que tinguin com a objectiu l’acostament de la ciència a la població, tot reforçant els valors de l’objectivitat, l’evidència científica, la investigació i l’establiment de lleis i regularitats. A més els equipaments poden fer una gran tasca a l’hora de divulgar els valors de la ciència, afavorir el sentit crític i desvetllar noves vocacions entre els més joves.
 

Aquest complex conjunt d’objectius requereix de programes sòlids i d’un desplegament continuat al llarg del temps, de manera que determinats continguts vagin penetrant en l’imaginari de la ciutadania, tot aconseguint divulgar la ciència d’una manera planera i alhora sòlida.
 

El 6 i 8 de juny el Centre d’Estudis i Recursos Culturals va celebrar el curs «La ciència als equipaments culturals» amb l’objectiu bàsic de remarcar la importància dels centres culturals en la divulgació de la ciència, tot incidint en la necessitat que les programacions culturals abordin la ciència ciutadana. Al mateix temps que acostar la ciència a la població amb programes sòlids i que tinguin continuïtat en el temps, remarcar el mètode científic contra les informacions infundades i les fake news i subratllar el sector infantil i juvenil com a prioritari en els programes culturals adreçats a la ciència i empresos des dels equipaments. Un altre punt de gran importància en el plantejament general del curs va ser proposar idees sobre com programar ciència i ciència ciutadana, així com reflexionar sobre els públics diana. I tot això sense oblidar la presentació de bones pràctiques.
 

La primera jornada va estar conduïda per Irene Lapuente, graduada en Física per la Universitat de Barcelona, especialista en comunicació i pedagogia de la ciència, i formada en dansa des d’una edat molt primerenca. Fundadora de l’empresa cultural La Mandarina de Newton, ha centrat la seva carrera a promoure projectes que potenciïn i creuin el mètode científic, el pensament de disseny i els processos creatius. El seu interès principal rau en la intersecció de les formes d’aprenentatge i dissenya processos de cocreació en cultura, art, ciència i educació.

A la primera part de la sessió, Lapuente contextualitza què es la ciència i planteja per què és necessari divulgar-la i fomentar la cultura científica entre tota la població. I aporta les següents definicions:

• La Ciència és el coneixement verificable i reproduïble, obtingut a partir del mètode científic. Té com a objectiu la sistematització del coneixement.
   

• Les STEM cobreixen les àrees d’estudi vinculades a les diferents branques de la ciència. I l’aprenentatge en STEM garanteix una certa cultura científico-tecnològica.
   

• La Ciència ciutadana és la recerca científica que compta amb la implicació activa del públic no especialitzat. Qualsevol persona disposa de coneixements, eines i recursos que poden contribuir a l’avenç de la ciència des de diversos àmbits al llarg de tot el seu procés.
   

• Inter- Trans- Multi- disciplinarietat. La ciència es troba present a tot arreu. Només cal entrenar la mirada per saber-la trobar. La ciència es vincula amb moltes altres disciplines:

  • Periodisme – Comunicació científica

  • Història – Història de la ciència

  • Art – Art science

  • Política – Política científica

• Com combatre les Fake news. Les persones més vulnerables a les noticies enganyoses són aquelles que en saben una mica però no suficient per detectar la falsedat de la informació.

A la segona part de la sessió, Irene Lapuente enumera i explica alguns projectes destacats de divulgació científica com, per exemple:

• «Big Bang Data», una exposició coproduïda per Fundación Telefónica i el CCCB sobre el fenomen de l’explosió de dades. Així com l’adaptació que en va la Diputació de Barcelona i que va itinerar per diverses ciutats de la província, «Immersos en les dades». O els «Debats ICREA-CCCB», vinculats a l’exposició «Quàntica» del mateix CCCB.
   

• La fira «Ciència en Acció» de Viladecans.
   

• Projectes de ciència ciutadana com «Obstetric coevolution» que treballa en la recerca de com les pràctiques obstètriques afecten la salut mental de les dones; «Ritme Natura», coordinat pel CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya, que estudia com afecta el canvi climàtic als ritmes de la natura o fenologia; «Saca la lengua», un projecte basat en el microbioma bucal.
   

• Projectes Inter- Trans- Multi- disciplinaris com #ArtScience23, una proposta de la Fundació Julio Muñoz Ramonet per explorar, amb la ciutadania, les interseccions de l’art amb la ciència.
   

• Etc.

Irene Lapuente va obrir també la primera part de la segona jornada, amb una reflexió sobre els públics als quals es vol arribar, i una descripció de les possibilitats i consegüents adaptacions. I a continuació va proposar una activitat participativa i ideació de propostes per part dels participants.
 

La segona part de la jornada va estar conduïda per Irene Oliva, psicòloga de formació i directora de Vil·la Urània des de la seva inauguració al gener del 2018. A la seva intervenció va explicar l’experiència i model de l’equipament cívic Vil·la Urània com a centre de divulgació científica.