Julieta Martínez, Helena Gualinga i Sara Cognuck són tres joves activistes d’Amèrica Llatina que ens han visitat per compartir experiències i buscar sinergies per abordar els reptes climàtics des d’un enfocament transversal i amb el suport imprescindible del món local. 

El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, i la diputada adjunta de Presidència i delegada per a les Relacions internacionals, Pilar Díaz, van rebre el passat 3 de novembre Julieta Martínez, Helena Gualinga i Sara Cognuck, tres joves activistes climàtiques d’Amèrica Llatina abans de la seva participació a la COP27. La trobada, que va tenir lloc a Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona i emmarcada dins de la celebració del Dia Mundial de les Ciutats, va servir per compartir experiències del món local i conèixer exemples de justícia climàtica molt actuals. 

El diputat Xesco Gomar va destacar el treball de l’Àrea d’Acció Climàtica per abordar els grans reptes ambientals, donant suport (tècnic, econòmic i material) als ens locals per avançar en la transició energètica, reduir la generació de residus, millorar la qualitat de l’aire dels pobles i ciutats de la província i fomentar l’educació ambiental.

En la mateixa línia va seguir la diputada Pilar Díaz, que va destacar la força del municipalisme, “per fer possible aquest canvi que necessitem”.

Les tres joves van subratllar la importància de treballar de manera transversal i cooperativa. “La crisi climàtica també és una crisi de drets humans”, va assenyalar Julieta Martínez.

Les tres veus activistes

Julieta Martínez (2003), xilena, integrant del Youth Task Force Beijing+25 de les Nacions Unides i fundadora de la Plataforma d'Acció regional Tremendas, que promou l'apoderament de nenes, adolescents i joves convidant-les a fer servir els seus talents i/o habilitats per generar impacte social.

Helena Gualinga (2002) és una jove indígena equatoriana de la comunitat quítxua Sarayaku, activista pels drets humans, que ha participat en diverses cimeres internacionals sobre canvi climàtic. Actualment forma part d’una xarxa de joves de diverses comunitats indígenes de l’Amazones que comparteixen lluites i recursos per protegir la seva forma de vida.

Sara Cognuck (1996), procedent de Costa Rica, és gestora de recursos naturals i treballa com a consultora en temes de desenvolupament sostenible, principalment en gestió i conservació de zones costaneres.

Jornada amb tècnics municipals

Les tres joves van participar el 2 de novembre en una jornada d’intercanvi d’experiències amb els ens locals, que es va celebrar a Casa Amèrica. Les tres joves van explicar la seva vivència i les seves motivacions personals que les han portat a ser activistes climàtiques de referència. Julieta Martínez va subratllar el vincle entre justícia climàtica i gènere i va recordar els 200.000 refugiats climàtics de 2020, la majoria nenes i dones. Segons Julieta, l’activisme però no és pot quedar rere les xifres i les estadístiques. Vol que les nenes del món tinguin un futur segur i sostenible.

Trobada a Casa Amèrica, el 2 de novembre

Helena Gualinga va explicar la seva infància a Sarayaku, una comunitat indígena de l’Amazones, que encara mantenen un estil de vida tradicional. El 2002 una empresa petrolera els va oferir 10.000 dòlars per deixar les seves terres i poder extreure’n el petroli. La comunitat es va plantar i va estar 10 anys lluitant per evitar-ho. Finalment el 2012, les Corts dels Drets Civils els va donar la raó i els va garantir que mai cap altra empresa pogués anar al territori a fer proves extractives.

Sara Cognuck va explicar el seu treball incansable per combinar les àrees de conservació de Costa Rica amb el desenvolupament de les comunitats locals. A Costa Rica la cultura ambiental la tenen des del naixement, i la seva prioritat és garantir l’equilibri entre el benestar i el desenvolupament de les persones més empobrides del seu país i la conservació de la biodiversitat, sobretot la marina.

Les tres joves van assenyalar la importància de l’educació com a eina de transformació social.

La darrera part de la jornada va versar, precisament, sobre els projectes d’educació ambiental que s’estaven desenvolupant des de l’Àrea d’Acció Climàtica i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i com es treballava l’educació ambiental i l’educació sobre la ciutadania global a casa nostra.