El CIDOB presenta un briefing on analitza els resultats de la Conferència sobre el futur d’Europa (CoFoE) i el seu grau de legitimitat, i examina alhora els resultats de l’enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona a la ciutadania amb motiu de la mateixa conferència. 

El Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB) va presentar el passat mes d’octubre un briefing en relació amb els resultats de la  Conferència sobre el futur d’Europa (CoFoE) i la visió des de Barcelona. 

Els investigadors Hector Sánchez i Lilia El Karoui analitzen, per una banda, els resultats de la CoFoE, que va tenir lloc des del 9 de maig del 2021 fins al mateix dia del 2022, quant al nombre de participants i el grau de legitimitat, la qualitat de les propostes obtingudes i el seu procés de seguiment i, per altra banda, exploren els resultats de l’enquesta que es va realitzar a la població de la província de Barcelona a inicis del mes de febrer de 2022, en motiu de la Conferència, envers la seva opinió i posició respecte de la Unió Europea.

Els investigadors expliquen que la CoFoE es va convertir en un exercici que va aconseguir reunir a ciutadans d’arreu del continent en format presencial i en línia, al voltant de diferents panells de continguts diversos presentats a través de la plataforma multilingüe creada expressament per a l'ocasió. Un experiment deliberatiu que va acabar un informe, adoptat pel plenari de la CoFoE, amb 49 propostes que volen fer front amb mesures concretes a 9 reptes: i) el canvi climàtic i el medi ambient; ii) salut; iii) economia; iv) la UE al món; v) valors i drets, estat de dret, seguretat; vi) transformació digital; vii) democràcia europea; viii) migració; i ix) educació, cultura, joventut i esport. 

Això no obstant, l’anàlisi destaca la baixa participació ciutadana i, per tant, planteja una valoració sobre la poca capacitat de la Unió Europea per a mobilitzar la ciutadania per debatre sobre el futur d’Europa. Per aquesta raó, transmet el dubte raonable en relació amb el grau de legitimitat de les 49 propostes sorgides, no només per la baixa implicació ciutadana sinó també perquè és un reflex que la població no era conscient de l’existència d’aquesta conferència o, el que seria pitjor, que va tenir poc interès a participar. Tanmateix, assenyala que si un procés d’aquestes característiques ha de tornar-se permanent, que sembla és la intenció de la Unió Europa, llavor aquest seria un bon punt de partida. 

En aquest sentit, l’enquesta a la ciutadania de la província de Barcelona, que va donar un pes més rellevant a la joventut entre 15 i 29 anys, expressa que continua apostant per la participació electoral com la manera més efectiva d’implicació ciutadana en la Unió Europea. Ara bé, els investigadors posen en relleu la dificultat de definir fins a quin punt la ciutadania de la província de Barcelona coneixia de l’existència de la CoFoE com a eina per a participar activament. 

El briefing entra també en analitzar els resultats convergents i divergents entre l‘opinió de la ciutadania barcelonina i els resultats obtinguts a l’informe de la CoFoE. D’aquesta manera, destaca que tant l’enquesta ciutadana com la CoFoE prioritzen les polítiques per fer front al canvi climàtic, mentre que, quan els temes afecten més a escala local, les prioritats divergeixen, ja que el canvi climàtic baixa posicions i sorgeixen temàtiques com la formació, educació millora del sistema educatiu, la salut, l’ocupació i les polítiques públiques com temes de major preocupació per a la ciutadania.

Per primera vegada, la UE s’embarca en un experiment democràtic transnacional per a fer participar la ciutadania  en el present i futur de la UE més enllà de les eleccions. I al mateix temps, l’enquesta de la província de Barcelona reflexa que la ciutadania barcelonina té una visió conciliadora i optimista de la UE. Per aquesta raó, els investigadors del CIDOB assenyalen l’èxit de la COFOE en quant és una eina d’escolta de la ciutadania. Al mateix temps, fan també especial èmfasi en el futur, on caldrà que la Unió Europa postuli en relació amb els processos deliberatius ciutadans i estableixin les eines adients de seguiment i implementació de les 49 propostes sorgides amb l’objectiu de trobar un equilibri entre les preferències entre la ciutadania i els estats membres de la UE.

Valorar si la Conferència ha tingut poder transformador necessitarà temps i mantenir el procés de la consulta ciutadana i la seva plataforma digital multilingüe com a part de la vida democràtica de la UE serà un èxit si té una finalitat clara. Per contra si només és una façana per donar una aparença més democràtica a la UE, apunten, que haurà estat un fracàs.