El bròquil (Brassica oleracea L. Italica) és una planta de la família Brassicaceae, la qual inclou una gran varietat d’espècies i cultius on hi trobem entre els més coneguts, les cols, el nap, el rave, la mostassa i el bròquil. La planta es caracteritza per tenir abundants caps florals de color verd (part que ens mengem) i una tija gruixuda que no és comestible. 

Anàlisis genètics i geogràfics situen el seu origen a Itàlia, però els productors més importants de la planta són la Xina i la Índia. Es cultiva en climes frescos, fonamentalment durant les estacions de tardor i hivern i la temperatura òptima pel seu creixement oscil·la entre els 18 i 23ºC. Degut a les seves característiques organolèptiques i als possibles beneficis sobre la salut que ofereixen els seus compostos bioactius, aquest cultius són cada vegada més consumits.

El bròquil conté molta aigua, és ric en fibra, minerals, vitamina C (una ració proporciona més de 30 mg de vitamina C), vitamines del grup B, carotenoides, compostos glucosilats i compostos fenòlics que li atorguen un caràcter preventiu davant malalties cròniques, malalties cardiovasculars, diabetis, malalties degeneratives, asma i algun tipus de càncer. Proporciona poques calories, i també té valor nutricional pel seu contingut en proteïnes, carbohidrats i fibra, entre d’altres.

Habitualment es prepara al vapor o bullit, però també es pot consumir cru. Si el cuinem, cal tenir en compte el temps de cocció ja que es podria perdre part del seu gust o algun dels nutrients amb propietats antioxidants i anticancerígenes que conté.

El podem afegir complementant un plat principal (amb pasta, en una amanida, amb arròs i pollastre...) o fer-lo protagonista de l’àpat en una crema de bròquil o bé acompanyant-lo amb patates i beixamel com us expliquem a les receptes proposades.

Bon profit!