Eina que permet als tècnics municipals i als redactors de projectes avaluar els determinats de salut en les propostes de millora o creació de nous espais públics

Marta Viada Pagès, Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona

Aquesta eina és fruit del treball conjunt realitzat, entre ISGLOBAL, el Servei de Salut Pública i el Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona, dins del marc del grup de treball d’Entorn Urbà i Salut.

El Servei d’Equipaments i Espai Públic forma part, des de fa anys, del grup de treball d’Entorn Urbà i Salut de la Diputació de Barcelona, liderat pel Servei de Salut Pública. Aquest grup és un espai on, de forma transversal, es treballa amb diferents Àrees de la Diputació que d’alguna manera es troben vinculades amb l’entorn urbà, compartint coneixement i experiències, col·laborant en diferents treballs i des d’on es programa difusió i formació en l’àmbit de la salut vinculada a l’entorn urbà que ens envolta.

A més, en l’elaboració d’aquesta eina han col·laborat, a través de diferents tallers amb grups de treball interdisciplinaris, tècnics municipals, especialistes en salut pública, projectistes d’espai públic, especialistes en verd urbà, en medi ambient i en participació ciutadana.

 

L’espai públic com a peça clau d’un entorn urbà saludable

L’evidència científica confirma que la salut de les persones no depèn únicament de factors individuals, sinó que va mes enllà fins i tot del sistema sanitari per se, ja que ve condicionada per diferents factors del nostre entorn com poden ser els mediambientals, socials, econòmics, culturals, polítics,...

Per aquesta raó l’entorn urbà, on cada dia un percentatge més elevat de la població mundial hi viu, és tan rellevant quan parlem de la salut de les persones. Cada dia disposem de més estudis que ho corroboren, per això cal treballar des de les administracions per fer que aquest entorn urbà sigui un espai on poder realitzar la vida quotidiana de les persones de forma saludable.

Dins d’aquest entorn urbà, l’espai públic n’és una peça clau. Un espai públic de qualitat, es a dir un espai públic pensat per a les persones, de forma que sigui segur, accessible, sostenible, resilient,... és un espai públic saludable.

Cal tenir present que des de l’espai públic podem treballar en dues direccions per millorar la salut de les persones. D’una banda, creant un ambient més saludable, amb menys contaminants, menys soroll i unes temperatures més agradables i, d’altra banda, promovent hàbits saludables de la ciutadania, com pot ser anar a peu o en bicicleta a les activitats diàries (feina, escola, equipaments, comerç...), la pràctica de l’esport, l’oci a l’aire lliure, els jocs dels infants... En aquest context, estem referint-nos a salut física però també a salut mental, atès que l’espai públic ha de configurar-se de tal manera que ha de permetre la socialització, la coneixença de veïns i veïnes, l’empoderament personal i el reforç del sentiment de pertinença a la comunitat, aspectes que reforcen la salut mental de les persones.

El Servei d’Equipaments i Espai Públic, juntament amb el Servei de Salut Pública, ja fa uns anys que vàrem començar a col·laborar amb ISGLOBAL per crear una eina que ens facilités la identificació, a partir de tota la literatura científica publicada, de quins eren exactament els ítems de l’espai públic que directament incidien sobre la salut.

L’eina parteix amb l’objectiu d’avaluar com són de saludables els espais públics de les nostres ciutats i municipis i què és tot allò que hauríem d’evitar o fomentar per generar un entorn urbà que inclogui la visió de salut.
 

Eina per valorar l’impacte potencial en salut de les actuacions de millora d’un espai públic

La part essencial de l’eina ha estat identificar quins eren aquests factors de l’espai públic que tenien una vinculació directa amb algun aspecte de la salut de les persones.

Per això el punt de partida ha estat la recerca que ha realitzat ISGLOBAL de tota la literatura científica publicada amb aquesta premissa: espai públic-salut. S’ha fet una extensa recerca buscant tots aquells textos científics que vinculen directament algun factor concret de l’espai públic amb alguna incidència directa sobre la salut de les persones. Aquests factors el anomenem ítems.

A partir d’aquesta recerca, es van identificar més de cent ítems que tenien alguna influencia directa en la salut de les persones i es va fer una primera classificació d’aquests per temàtiques, que anomenem determinants.

                   Imatge 1. Construcció d’una metodologia per valorar l’impacte potencial en salut de les actuacions e millora d’un espai públic.
                   Font: Laura Hidalgo ISGLOBAL

Aquest ítems i determinants es van posar a debat en un parell de tallers realitzats amb tècnics de diferent expertesa vinculats a l’espai públic: arquitectes, urbanistes, tècnics municipals, experts en salut, medi ambient, participació ciutadana i verd urbà. En aquests tallers es va acabar de consensuar la classificació dels determinants i els ítems que quedaven inclosos en cada un d’ells.

Els set determinants finals amb els que treballa l’eina són:

• Exposicions ambientals
• Seguretat
• Manteniment i Salubritat
• Accés i Connectivitat
• Usos
• Comunitat
• Atractiu i Confort
  
  

                      Imatge 2. Construcció d’una metodologia per valorar l’impacte potencial en salut de les actuacions e millora d’un espai públic.
                      Font: Laura Hidalgo ISGLOBAL

Definició dels determinants de salut en l’espai públic

1. Exposicions ambientals

Sota aquest títol recollim tots els factors que afecten a la salut i que estan relacionats amb l’ambient que ens envolta: calor, soroll, contaminació, etc.

És essencial dissenyar l’espai públic tenint present solucions que redueixin l’efecte d’illa de calor, per això cal utilitzar materials amb alt albedo, crear espais d’ombra que permetin baixar la temperatura a l’estiu i incorporar elements verds i blaus.

Cal evitar l’exposició de les persones a grans fonts de soroll i fonts emissores de males olors. Amb el  disseny de l’espai es pot ajudar a crear pantalles per les males olors i esmorteir i fins i tot reduir la percepció del soroll. També és rellevant per la salut pensar en la incorporació de sons naturals i aromàtiques que poden ajudar a generar una sensació de benestar, baixar l’estrès i millorar l’estat d’ànim.

Per millorar la qualitat de l’aire i reduir la contaminació, cal prendre mesures per pacificar el trànsit a l’entorn de l’espai públic sobre el que actuarem, reduint-ne la intensitat i velocitat, i incorporant vegetació captadora de contaminants en el propi projecte de l’espai públic.

Altre aspecte de la qualitat de l’aire és la utilització d’espècies amb baixa al·lergen, de manera que cal estudiar molt bé les espècies a incorporar a l’espai públic en funció del lloc i els usos associats.

2. Seguretat

La seguretat i la salut són dues paraules que ja fa molts anys que van lligades, però que en l’espai públic agafen una dimensió una mica més àmplia i que va més enllà de la seguretat física.

Per garantir la seguretat en l’espai públic cal una il·luminació homogènia, cal evitar l’ús de productes tòxics en els materials emprats i que aquests siguin de qualitat i responguin bé al pas del temps, amb un baix manteniment, cal tenir molta cura amb la selecció d’espècies vegetals perquè siguin adequades a l’ús que s’ha previst a l’espai i cal pacificar el trànsit rodat per evitar accidents.

Al mateix temps, cal treballar per millorar la percepció de seguretat, evitant espais on puguem trobar racons tancats i foscos o llargs recorreguts sense sortida alternativa. L’espai públic ha de ser un lloc on veure i ser vistos, on hi hagi activitat, amb mobiliari urbà, transport públic , terrasses, comerç en les plantes baixes, habitatge, serveis...

3. Manteniment i salubritat

És imprescindible pensar, des de la fase de disseny, en el futur manteniment dels espais. Quins materials utilitzem, quina vegetació, quin mobiliari urbà incorporem i com ho distribuïm perquè després tingui un fàcil manteniment.

Cal tenir clar amb quina finalitat volem introduir verd i assessorar-nos amb experts per escollir les espècies en funció dels espais i secció de carrers, i per aconseguir una plantació el més sostenible possible.

Cada cop més, cal pensar en les ciutats resilients, per això s’ha de fer un disseny de l’espai públic adaptat al canvi climàtic, promovent la biodiversitat i pensat solucions que permetin una retenció d’aigua de pluja de forma més natural, evitant tenir les superfícies totalment pavimentades.

4. Accés i connectivitat

Perquè l’espai públic sigui promotor d’hàbits saludables ha de ser accessible per a tothom. Cal garantir la mobilitat i l’accessibilitat de totes les persones, ja sigui a peu o en bicicleta. S’ha de fer que l’espai sigui inclusiu i visible i cal utilitzar la senyalització per facilitar l’accés, la mobilitat i la connectivitat amb d’altres espais verds del municipi.

També cal entendre l’espai públic dins la trama urbana i s’ha de dissenyar analitzant l’entorn més immediat, la proximitat d’equipaments, dels eixos comercials, l’enllaç amb transport públic, per millorar les connexions i relacions.

5. Usos

S’ha d’aconseguir fer espais que resultin atractius per a tota la ciutadania. L’espai ha de permetre activitats actives, però també passives o d’estada i descans, i en funció de la superfície hauria d’incorporar elements auxiliars que en permetin diferents usos, sempre deixant que no totes les activitats estiguin estructurades.

A nivell de jocs cal pensar en elements fets amb materials naturals, com pedra, fusta, vegetació,... que permetin el tacte de diferents textures i que apropin la natura als infants. Han de ser jocs que siguin inclusius i accessibles i que permetin la creativitat, la imaginació i la socialització dels infants.

Cal dissenyar l’espai públic estudiant com es distribueix els bancs, ja que per una banda són essencials per promoure l’ús de la gent gran i per altra banda poden afavorir les relacions socials i la cohesió.

També és  important impulsar la pràctica de l’activitat física des de l’espai públic, per això és interessant, sempre que l’espai ho permeti, preveure mobiliari esportiu, pensant en les diferents franges d’edat. 

6. Comunitat

L’espai públic s’ha de dissenyar pensant en les persones que en seran les usuàries finals i la millor forma d’encertar els objectius és fent que la gent participi en alguna etapa del procés de creació o transformació.

Un altre aspecte clau és crear espais públics que siguin significatius pels residents. Cada espai públic s’ha de dissenyar amb un caràcter únic i distintiu per potenciar el sentit identitari del lloc.

7. Confort i atractiu

Per a que l’espai públic aporti a la ciutadania beneficis per a la seva salut s’ha de fer servir, i això s’aconseguirà si és atractiu i les persones s’hi senten a gust.

Per aconseguir-ho, l’espai públic ha de posar en valor el patrimoni existent, s’ha d’integrar amb l’entorn i ser atractiu i confortable.

Una altra possible manera de fer atractiu un espai públic per a la ciutadania és que aquest aporti experiències a l’usuari com pot ser un potencial paper educatiu, ja sigui amb senyalització i incorporació d’informació que ens expliqui la història del lloc, informació botànica sobre les espècies vegetals, incorporació d’elements de promoció de la biodiversitat o bé a través de la presència d’obres d’art o del propi disseny de l’espai.

Funcionament de l’Eina

L’eina permet als tècnics municipals i projectistes l’avaluació dels determinants de salut en les propostes de millora o creació de nous espais públics. S’ha dissenyat pensant en una utilització àgil i una visualització atractiva de resultats, que permeti la integració d’aquests al projecte i en faciliti la comunicació a la ciutadania i als agents implicats en la presa de decisió sobre la transformació de l’àmbit.  

L’eina té format de qüestionari web tipus checklist on, repartides en 7 temàtiques segons els 7 determinats definits, s’inclouen totes les preguntes dels diferents ítems que hi queden inclosos. Totes les preguntes tenen tres o quatre respostes possibles amb una puntuació assignada a cadascuna d’elles.

Al llarg del qüestionari, l’eina inclou enllaços a informació de suport per a determinades preguntes, ja sigui com a complement informatiu, com a recomanacions o com a definicions de conceptes que queden incloses en les preguntes. Així, alhora, l’eina fomenta el coneixement específic sobre la matèria tractada.

Un cop finalitzat el qüestionari l’eina genera el resultat de l’avaluació, consistent en un informe que inclou tant les taules de resultats i els diagrames d’aranya per cada un dels determinants com els resultats globals, amb el diagrama resum i la ponderació de tots els resultats parcials.
 

                    Imatge 3. Construcció d’una metodologia per valorar l’impacte potencial en salut de les actuacions e millora d’un espai públic.
                    Font: Laura Hidalgo ISGLOBAL

L’eina també permet fer la comparativa directa entre un espai existent i les propostes de millora que se’n facin en fase de projecte, de manera que es puguin obtenir els diagrames comparatius entre ells i prendre les decisions mes encertades per millorar aquell espai públic de forma que sigui mes saludable per a la ciutadania.

Els diagrames comparatius són una eina útil per als representants municipals ja que els permet fer difusió i explicar a la ciutadania quins han estat els punts treballats per fer que aquell espai públic sigui més saludable per a tothom.
 

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

L’eina permet treballar l’espai públic incloent la dimensió de desenvolupament sostenible. Dissenyant un espai públic més saludable es contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) adoptats com a acord global en les agendes internacionals, especialment els següents:

• Objectiu 3: garantir una vida sana i promoure el benestar per tots en totes les edats.
• Objectiu 5: aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes.
• Objectiu 11: fer que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles.
• Objectiu 13: adoptar mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
• Objectiu 15: promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres.
   

Conclusió

Cal treballar des de les administracions per fer que l’espai públic, com a peça clau de l’entorn urbà, sigui saludable tant per contribuir en la millora del medi ambient urbà com en la promoció d’hàbits saludables en la ciutadania.

L’objectiu final d’aquest treball de col·laboració entre ISGLOBAL, el Servei de Salut Pública i el Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona, ha estat la creació d’una eina que permeti als projectistes i tècnics municipals valorar de forma àgil com és de saludable un espai públic actual, identificant els punts mes febles i facilitant la presa de decisions en fase de projecte per a la seva millora, alhora que els permeti comunicar fàcilment els resultats tant a la ciutadania com als representants polítics.

Enllaç a la web de l’eina: https://espai-public-i-salut.diba.cat/