Comparteix

Planificació urbana

Ús mixt del sòl

CONTEXT

© Goncharovaia / Shutterstock.com

L'ús mixt del sòl implica la confluència d’una sèrie d'usos complementaris de manera equilibrada, evitant així l’aïllament o l’especialització de les zones o barris per usos. La integració de l'ús residencial, comercial, de serveis, industrial, laboral i de lleure, proveeix múltiples destinacions a relativa proximitat.

Les activitats que generen més desplaçaments, com la compra al detall, la feina, l'oci, l'educació i la salut, faciliten el desplaçament actiu (en bicicleta o a peu) si es localitzen dins de l'àrea a la què serveixen, i per tant, incrementen els nivells d'activitat física.

Llegir +/-

Assumint que es tracta d’una visió típicament “metropolitana” es pot afirmar que gran part de la mobilitat de caps de setmana i vacances està relacionada amb la manca de serveis d'oci i de zones verdes en la trama urbana. Incorporar al disseny urbà zones públiques equipades amb recursos que facilitin la realització d'activitat física en espais oberts, zones de joc, de pícnic, desincentiva l'adquisició d'una segona residència i, en general, els desplaçaments dels caps de setmana.

A més, aquest model de desenvolupament urbà incrementa la vitalitat i la percepció de seguretat perquè incrementa el nombre de persones als carrers i als espais públics en general, promovent les relacions socials i creant un impacte positiu sobre la salut física i mental.

L’ús mixt del sòl afavoreix que les ciutats siguin més resilients, ja que, si estan ben planificades, els diferents usos ajuden a millorar la competitivitat i autosuficiència d’aquestes en tots els aspectes (energètic, social, etc.) i la reducció dels efectes del canvi climàtic són més fàcils d’assolir.

 

OBJECTIU

  • Fomentar la mixticitat d’usos evitant l’aïllament o especialització de les zones o barris.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Fer una planificació urbanística que fomenti i faciliti la barreja d'usos i activitats (habitatge de diferents tipologies, oficines, comerços, centres educatius, serveis públics i d'oci, zones verdes, edificis on es puguin desenvolupar activitats de recerca i innovació tecnològica, etc.) en un mateix territori i evitar desenvolupar àrees especialitzades en una única activitat. Cal incorporar les possibilitats del planejament per promoure usos diversos dins un mateix sòl, bé a través de regulacions obertes d’usos admesos, bé mitjançant dobles qualificacions (en sòl i subsol, en plantes baixes i en alçada, etc.)
  • Preveure l'habitatge i els espais de treball en proximitat amb zones verdes, parcs, camins, etc.
  • Fomentar el comerç i els serveis a l'entorn dels habitatges i zones d'oficines creant oportunitats per viure un estil de vida sostenible.
  • Planificar les zones on hi ha estacions de transport públic de manera que incloguin la disponibilitat d'habitatge públic, el desenvolupament comercial i zones verdes.
  • Preveure l'existència d'espais públics i zones d'esbarjo (espais oberts, passeigs, parcs, espais lúdics, etc.) al centre de la ciutat accessibles per a tothom. Considerar la possibilitat d'integrar espais verds i blaus per enriquir l'atractiu de les zones, proporcionar oportunitats per gaudir de l'entorn i connectar persones.
  • Limitar i/o no planificar la creació de grans establiments comercials als perímetres urbans.
  • Adequar serveis i activitats nocturnes de manera que ajudin a millorar la vigilància natural de la zona.
  • Adaptar la infraestructura dels entorns escolars per promoure l'activitat física. Considerar incloure: parcs infantils, llocs per fer pauses, zones per jugar lliurement, zones per fer activitats extracurriculars i zones segures per anar amb bicicleta o anar a buscar l'autobús caminant.
  • Adaptar el disseny dels carrers i els parcs per promoure l'activitat física de tot tipus de persones, condicions i edats. Considerar la utilitat (anar a algun lloc o fer alguna cosa), l'activitat física recreativa (oci) o ambdós. Dissenyar aquestes zones perquè siguin multifuncionals i permetin satisfer múltiples demandes (esport, lleure, joc, relax, socialització, ús del paisatge, cultura, etc.).
  • Planificar i desenvolupar una xarxa d’espais verds que abasti tots els barris, per facilitar l’accés a parcs urbans de proximitat Legislació

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Freiburg. Promouen una ciutat compacte i descentralitzada. Amb unitats funcionals on hi hagi molts o tots els serveis i que aquests siguin accessibles a peu per a tothom. Es fan seu el lema ‘a city of short distances’. Usos variats del carrer. Disposen de diversos ‘play streets’ en els quals els nens que hi juguen tenen prioritat. I en relació al tràfic de bicis aquest està explícitament autoritzat a circular contra direcció en alguns carrers.
    • Stadt Freiburg. Klaus Siegl. Head of the project group Rieselfeld. The new district of Freiburg-Rieselfeld: a case study of successful, sustainable urban development. 2009. 
  • Viana do Castelo. Les accions principals incloses dins el Pla estratègic de la ciutat foren escollides a partir de l’efectivitat i l’impacte en la gent. Així, s’efectuaren a les zones més conegudes no només pels habitants sinó també pels visitants: el centre històric i el riu.
    Un dels objectius de la seva reforma urbana ha estat el de reforçar el rol del centre urbà, i fer-ho en relació als conceptes de desenvolupament urbà sostenible. Retornar-lo als vianants i conservar-ne el llegat urbà n’han estat les peces clau. Les zones renovades, centre històric i façana marítima foren concebudes per encabir-hi múltiples usos: professionals, esportius i de lleure. El centre urbà també va experimentar un canvi en els usos motoritzats. El transit es va treure de tot el centre urbà: es va habilitar un anell de trànsit que el circumval·lava i un únic eix que el creuava. Només es va permetre l’accés a vehicles especials relacionats amb les activitats de salut i comerç del centre històric.
    Creació d’una façana ‘marítima’ atractiva i dinàmica. Tot l’espai que es trobava al costat del riu, que estava dedicat només a aparcament en superfície, va experimentar una gran transformació. Varen crear tota una façana al costat del riu, d’espai públic, orientada al lleure i amb derivades estètiques i ambientals que, al seu torn, pretenia ser sostenible en termes de manteniment, renovació i usos. Això suposà la construcció d’habitatges, però reduint molt el seu impacte visual, i també la construcció d’una carretera que al seu torn hi permetia l’accés i feia de corredor del transit que es treia del centre urbà. A la façana del riu s’hi creà una nova marina, nous jardins i un carril bici; combinat amb el trasllat i la incorporació de nous serveis de l’administració. Això provoca que els habitants i els turistes tinguin raons quotidianes (laborals, d’oci i d’habitatge) per visitar i gaudir de tota la zona renovada.
  • Copenhague. La ciutat ha impulsat diferents accions per afavorir usos mixtes del sòl i dels espais. En destaquen les Escoles multifuncionals i els diferents usos canviants dels carrers.
    Un dels reptes de la ciutat fa referència als usos dels centres educatius més enllà de l’horari acadèmic. A nivell d’estalvi, de sostenibilitat i de creació d’espais urbans compartits cal pensar en les escoles com a edificis i espais oberts a tota la ciutadania i més enllà de l’horari escolar -24 hores al dia, si es pot-. Els gimnasos i patis es poden obrir, i també les biblioteques escolars, i les classes.
  • Bristol. Diumenges els carrers tancats als vehicles i oberts als vianants (igual que a Bordeaux i Bogotà). No només al centre de la ciutat sinó també en diferents barris.
    • In it for good. Bristol 2015 Green Capital. 2015. Bristol City Council. 
       

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Guies i documents

 

Estudis científics

  • Adams, M. A. et al. (2015) ‘Patterns of Walkability, Transit, and Recreation Environment for Physical Activity’, Am J Prev, 49(6), pp. 878–887. doi: 10.1016/j.amepre.2015.05.024.Patterns.
  • Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol., 25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.
  • Bourdeaudhuij, I. De et al. (2015) ‘International study of perceived neighbourhood environmental attributes and Body Mass Index : IPEN Adult study in 12 countries’, pp. 1–10. doi: 10.1186/s12966-015-0228-y.
  • Carlson, J. A. et al. (2015) ‘Association between neighborhood walkability and GPS- measured walking, bicycling and vehicle time in adolescents Jordan’, Health & Place, 32, pp. 1–7. doi: 10.1016/j.healthplace.2014.12.008.Association.
  • Chaudhury, H. et al. (2016) ‘Social Science & Medicine Neighbourhood environment and physical activity in older adults’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd, 149, pp. 104–113. doi: 10.1016/j.socscimed.2015.12.011.
  • Chen, P. and Shen, Q. (2016) ‘Built environment effects on cyclist injury severity in automobile-involved bicycle crashes’, Accident Analysis and Prevention. Elsevier Ltd, 86, pp. 239–246. doi: 10.1016/j.aap.2015.11.002.
  • Chum, A. and Campo, P. O. (2015) ‘Cross-sectional associations between residential environmental exposures and cardiovascular diseases’. doi: 10.1186/s12889-015-1788-0.
  • Gao, M., Ahern, J. and Koshland, C. P. (2016) ‘Perceived built environment and health-related quality of life in four types of neighborhoods in Xi ’ an , China’, Health & Place. Elsevier, 39, pp. 110–115. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.03.008.
  • Graziose, M. M. et al. (2016) ‘Association Between the Built Environment in School Neighborhoods With Physical Activity Among New York City Children, 2012’, Preventing Chronic Disease, 13, p. 150581.
  • Heerman, W. J. et al. (2016) ‘Parental perception of built environment characteristics and built environment use among Latino families : a cross-sectional study’, BMC Public Health. BMC Public Health, pp. 1–8. doi: 10.1186/s12889-016-3854-7.
  • James, P., Hart, J. E. and Laden, F. (2015) ‘Exposures to Walkability and Particulate Air Pollution in a Nationwide Cohort of Women’, Environmental Research, 142, pp. 703–711. doi: 10.1016/j.envres.2015.09.005.Exposures.
  • Katapally, T. R., Rainham, D. and Muhajarine, N. (2015) ‘Factoring in weather variation to capture the in fl uence of urban design and built environment on globally recommended levels of moderate to vigorous physical activity in children’, pp. 1–10. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009045.
  • Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’, Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.
  • King, A. C. et al. (2015) ‘An observational study identifying obese subgroups among older adults at increased risk of mobility disability : do perceptions of the neighborhood environment matter?’, International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 12, p. 157. doi: 10.1186/s12966-015-0322-1.
  • Kolbe-alexander, T. L. et al. (2015) ‘The relationship between the built environment and habitual levels of physical activity in South African older adults : a pilot study’, pp. 1–9. doi: 10.1186/s12889-015-1853-8.
  • Koohsari, M. J. et al. (2015) ‘Public open space, physical activity, urban design and public health: Concepts, methods and research agenda’, Health and Place. Elsevier, 33, pp. 75–82. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.02.009.
  • Koohsari, M. J. and Hanibuchi, T. (2017) ‘Associations of Neighborhood Environmental Attributes with Walking in Japan : Moderating Effects of Area-Level Socioeconomic Status’, J Urban Health. Journal of Urban Health. doi: 10.1007/s11524-017-0199-1.
  • Kurka, J. et al. (2015) ‘Patterns of neighborhood environment attributes in relation to children ’ s physical activity’, Health & Place. Elsevier, 34, pp. 164–170. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.05.006.
  • Lavin, J. et al. (2016) ‘Neighborhood and family perceived environments associated with children ’ s physical activity and body mass index’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 82, pp. 35–41. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.11.005.
  • Liao, Y. et al. (2016) ‘Associations of Perceived and Objectively-Measured Neighborhood Environmental Attributes With Leisure-Time Sitting for Transport’, Journal of physical activity & health.
  • Malambo, P. et al. (2017) ‘Association between perceived built environmental attributes and physical activity among adults in South Africa’, BMVCPublic Health. BMC Public Health, 17, p. 213. doi: 10.1186/s12889-017-4128-8.
  • Markevych, I. et al. (2016) ‘Neighbourhood and physical activity in German adolescents : GINIplus and LISAplus’, Environmental Research. Elsevier, 147, pp. 284–293. doi: 10.1016/j.envres.2016.02.023.
  • Mccormack, G. R. et al. (2016) ‘Supportive neighbourhood built characteristics and dog-walking in Canadian adults’, Can J Public Health, 107(3), p. e250. doi: 10.17269/CJPH.107.5360.
  • Mcinerney, M. et al. (2016) ‘Associations between the neighbourhood food environment , neighbourhood socioeconomic status , and diet quality : An observational study’, BMC Public Health. BMC Public Health. doi: 10.1186/s12889-016-3631-7.
  • Mertens, L. et al. (2016) ‘Perceived environmental correlates of cycling for transport among adults in five regions of Europe’, Obesity reviews, 17, pp. 53–61. doi: 10.1111/obr.12379.
  • Miranda, J. J. et al. (2016) ‘Patterns and Determinants of Physical Inactivity in Rural and Urban Areas in Peru : A Population-Based Study’, pp. 654–662.
  • Mitchell, C. A., Clark, A. F. and Gilliland, J. A. (2016) ‘Built Environment Influences of Children ’ s Physical Activity : Examining Differences by Neighbourhood Size and Sex’. doi: 10.3390/ijerph13010130.
  • Nehme, E. K. et al. (2014) ‘Environmental Correlates of Recreational Walking in the Neighborhood’, American journal of health promotion : AJHP, 0(0). doi: 10.4278/ajhp.130531-QUAN-281.
  • Paul, P., Carlson, S. A. and Fulton, J. E. (2017) ‘Walking and the Perception of Neighborhood Attributes Among U.S. Adults, 2012’, Journal of Physical Activity and Health, 14(1), pp. 36–44.
  • Perchoux, C. et al. (2015) ‘Accounting for the daily locations visited in the study of the built environment correlates of recreational walking ( the RECORD Cohort Study )’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 81, pp. 142–149. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.08.010.
  • Ruff, R. R., Akhund, A. and Adjoian, T. (2014) ‘Small Convenience Stores and the Local Food Environment : An Analysis of Resident Shopping Behavior Using Multilevel Modeling’, American Journal of Health Promotion, 0(0). doi: 10.4278/ajhp.140326-QUAN-121.
  • Waygood, E. O. D., Sun, Y. and Letarte, L. (2018) ‘Active Travel by Built Environment and Lifecycle Stage : Case Study of Osaka Metropolitan Area’, (November 2015), pp. 15900–15924. doi: 10.3390/ijerph121215027.
  • Zhou, P., Grady, S. C. and Chen, G. (2017) ‘How the built environment affects change in older people ’ s physical activity : A mixed- methods approach using longitudinal health survey data in urban China’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd, 192, pp. 74–84. doi: 10.1016/j.socscimed.2017.09.032.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
ds., 08 de maig 2021 21:11:57 +0000