$community_name

S'ha aprovat la integració dels ajuntaments de Cabrera de Mar i de Santa Maria de Besora, així com de l’entitat Pla estratègic metropolità de Barcelona. Amb aquestes incorporacions, la Xarxa està formada per 320 ens locals, incloent-hi 276 municipis de la província de Barcelona i de la resta de Catalunya, 18 entitats supramunicipals —les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i diversos consells comarcals—, i un seguit d’observadors, entre els quals es troben la Generalitat de Catalunya, mancomunitats, consorcis, instituts i associacions de municipis, a més d’alguns ens dels territoris espanyol i andorrà.

La Xarxa en acció

En segon lloc, s'ha presentat la Memòria de balanç del mandat 20192-2023 que podeu consultar a l'enllaç. La memòria dona resposta als objectius i reptes aprovats en el Pla Estratègic de la Xarxa 2020-2023. Noves mirades, nous compromisos. 

En un mandat marcat per diverses crisis, especialment afectats per la pandèmia sanitària i el confinament, la Xarxa s’ha hagut de reinventar, però tot i el canvi de perspectiva ha sabut mantenir la visió i els objectiu establerts en el Pla Estratègic. S'han organitzat 168 accions en conjunt - similar a l'anterior mandat -, però han assistit 14.709 persones a les activitats organitzades directament o en col·laboració - un 55% més que en l'anterior mandat -. Els nous formats virtuals han permès a la Xarxa acostar-se als municipis més petits i allunyats de Barcelona. La transició energètica, la millora de la qualitat de l'aire i l'impuls a la recollida selectiva individualitzada han estat les prioritats d'aquests darrers anys, però s'han tractat molts altres temàtiques.

Les ciutats i pobles actuem

En el segon bloc de l'Assemblea es van fer diverses intervencions de membres de la Xarxa per compartir projectes i identificar reptes pendents. 

Van intervenir:

• Núria Marco, regidora de Polítiques Ambientals de l’Ajuntament d’Amposta, que va explicar el projecte Amposta ciutat sostenible 2023.
• Jordi Carbonell, regidor Medi Ambient de l’Ajuntament de Pallejà i Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va fer balanç dels resultats del projecte Muntanyes del Baix.
• Montserrat Garrido, Consellera delegada de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme, que va explicar els treballs de l'Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme.
• César Thovar , regidor Medi Ambient, Sostenibilitat i Salut de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que va presentar el Catàleg de recursos d'educació per la sostenibilitat.
• I Albert Camps, tinent d'Alcaldia, regidor de Medi Ambient i Espais Verds i d'Obres i Projectes de l’Ajuntament de Granollers, que va fer repàs a diversos projectes d'impuls a la transició energètica al municipi.

Fotos a càrrec de Sergio Ramos

Les ciutats i pobles sostenibles com a resposta a les crisis globals

Finalment, l'Assemblea va aprovar la Declaració de Mataró: Ciutats i pobles sostenibles com a resposta a les crisis globals 

La Declaració posa de manifest que l’emergència climàtica, la sequera, la pèrdua de biodiversitat, la pandèmia, els conflictes bèl·lics, la crisi de recursos, l’augment de preus dels subministraments i de l’energia: més que mai, la situació del planeta afecta el dia a dia de les ciutats i els pobles i de la gent que hi viu. En tant les problemàtiques planetàries afecten directament el món local, aleshores, en justa reciprocitat, la resposta a la crisi global ha de comptar també amb el concurs de les ciutats i dels pobles. 

Tal i com s'ha posat de manifest amb la memòria de la Xarxa, l'impuls a l’acció és el llegat que deixem en cloure aquest mandat. Però no és suficient. Per això la Declaració insta els successors  representants a la Xarxa que, durant el proper mandat, prenguin en consideració l’herència que es deixa deixem i aprofundeixin en reptes com la transició energètica, la sequera, la naturalització de les ciutats, entre d'altres.

ORDRE DEL DIA