Principals problemes de salut associats a l'entorn

Malalties respiratòries

Les dades

Les malalties respiratòries ocupen el segon lloc, després de les malalties cardiovasculars, en termes de mortalitat, incidència, prevalença i cost.

Les malalties respiratòries són la tercera causa de mort a Catalunya, la quarta causa d'ingrés hospitalari (10%) i el motiu de consulta del 15% de les visites a l'atenció primària. Tenen un impacte molt important en la discapacitat i la limitació de la qualitat de vida de les persones que les pateixen, especialment la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

En les tres darreres dècades, la prevalença de malalties al·lèrgiques i asma s'ha incrementat a Europa. L'asma és la malaltia crònica més freqüent en infants, encara que amb importants variacions entre les diferents regions. En part, les diferències són atribuïbles a factors ambientals. 

Les malalties respiratòries, en general, i les cròniques en particular (especialment l'MPOC), a més de presentar una alta morbimortalitat, comporten una alt cost sanitari i social.

 

Factors de risc

L'exposició a contaminació de l'aire interior i a la contaminació ambiental així com una reducció en la pròpia capacitat immunològica, podrien explicar l'increment de la prevalença de l'asma i una disminució de la salut respiratòria en general.

Gran part de la població de la província de Barcelona viu en una zona on es superen alguns dels valors límits establerts a la legislació vigent. Les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental estan declarades des de l'any 2006 zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric. Es considera que la principal font d'emissió en aquestes zones és el trànsit.

 

Recomanacions

Reduir la incidència i mortalitat de totes les malalties respiratòries és un dels principals reptes de salut de la nostra societat.

Algunes de les accions a desenvolupar en l'entorn urbà que poden ajudar a millorar la situació:

  • Promoure el transport públic a tots els nuclis urbans i als grans polígons industrials.
  • Apropar els equipaments (escoles, comerços, oficines, etc.) a la població per tal de reduir la mobilitat motoritzada.
  • Facilitar la mobilitat a peu i en bicicleta mitjançant itineraris específics que travessin el nucli urbà.
  • Establir grans espais verds, no gaire lluny de la població, com a zones d'esbarjo.
  • Tenir en compte la insolació i l'orientació dels edificis, potenciar l'augment de l'aïllament tèrmic dels edificis i de l'arquitectura bioclimàtica per tal de reduir el consum de combustibles fòssils per a la seva climatització.