$community_name

Planificació urbana

Ciutat accessible per a tothom

CONTEXT

El concepte d'accessibilitat fa referència a aquell conjunt de característiques relacionades amb la mobilitat, la comunicació i la comprensió que han de tenir les ciutats i pobles -així com els seus serveis i equipaments- per poder ser utilitzades per tothom, especialment per les persones que tenen més dificultats de mobilitat.

Si al percentatge de població catalana que pateix alguna discapacitat, li sumem les persones que, a causa de la seva edat, o per motius puntuals veuen limitada la seva mobilitat, el segment de població amb problemes d'accessibilitat és molt major. En aquest sentit, el "Libro Verde: la Accessibilidad en España" assenyala que si a les persones que pateixen una Discapacitat Permanent se li afegeixen els Factors Cronològics (l'edat) i les Circumstàncies Transitòries (embaràs, lesions temporals, etc.), la xifra de persones amb dificultat d'accessibilitat arriba al 38,8% de la població.
 

OBJECTIU

• Eliminar les barreres arquitectòniques per facilitar l’accessibilitat i l’ús de l’espai públic, garantint el dret a la mobilitat i a la interacció amb l’entorn.
• Eliminar barreres en la comunicació o d’actitud, per possibilitar que les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin superar les situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

• Planificar considerant els criteris d'accessibilitat i la normativa autonòmica i estatal d'accessibilitat.
• Prioritzar l'accessibilitat per la ciutadania amb diversitat funcional a l'entorn físic i de comunicació de la ciutat.
• Incloure millores d'accessibilitat: a l'entorn físic (zones per a vianants), als serveis públics (edificis públics i els seus voltants), al transport públic (fer-lo totalment accessible), als entorns de les instal·lacions sanitàries, a les àrees d'oci i cultura, a les zones verdes (parcs, corredors, etc.) i a la comunicació en tots aquests espais i equipaments.
• Preveure l'accessibilitat als espais naturals que conformen la infraestructura verda i blava de la ciutat.
• Promoure rutes accessibles i programes d’activitat física a l’aire lliure per a tot tipus de persones i condicions que incloguin una bona senyalització. 
• Preveure l'accessibilitat de la infraestructura que promou l'esport i l'activitat física per garantir que tots els usuaris en poden gaudir i per donar suport a l'activitat física i l'esport inclusius.
• Preveure oportunitats pels tricicles, les cadires de rodes amb tàndem, les bicicletes adaptades i altres modes de bicicleta utilitzats per usuaris amb diversitat funcional en les rutes per ciclistes.
• Preveure aparcaments per a cadires de rodes motoritzades.
• Preveure senyalització inclusiva en totes les àrees (incloure informació sobre les distàncies, recorreguts, pendents, etc.).

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Udine. Udine ha efectuat una aproximació comprensiva als diferents barris emfasitzant el fet que siguin entorn “age friendly”, fent que s’hi afavoreixi la socialització i la solidaritat intergeneracional. Així s’hi han fet actuacions com treure barreres arquitectòniques o implantar sistemes de gestió del trànsit que ajudin la gent de més edat a moure’s de manera segura. Udine té com a màxima que allò que urbanísticament afavoreix la gent gran també afavoreix a tothom.
  A Udine, 1 de cada 4 persones és major de 65 anys. La preocupació per un entorn pensat per la gent gran és un dels punts claus de la planificació de la ciutat. Les age friendly cities contemplen diferents vectors: el transport, l’habitatge, la participació social, el respecte i la inclusió social, la participació social i l’ocupació, la comunicació i la informació, la comunitat assistencial i els serveis de salut, i els espais públics i els edificis.
  La ciutat ha estat mapejada per tal de saber en quines zones hi ha una major concentració de gent gran i així poder fer unes o altres intervencions urbanístiques. S’ha relacionat la gent gran amb bona part dels serveis que necessiten: per exemple, amb la ubicació de les zones verdes, amb les parades de bus, amb els supermercats i farmàcies, espais de cultura i lleure...
  En relació a la gent gran i les persones amb diversitat funcional també s’han fet actuacions al voltant dels principals equipaments utilitzats per la gent gran: farmàcies, botigues... A més d’això, i amb efectes per a tota la població, també s’han implementat mesures per calmar el trànsit arreu del municipi i s’han fet millores a les infraestructures per caminar (acostament i ampliació de les voreres als encreuaments, per exemple) i anar en bicicleta.
  • Project ‘Healthy Ageing’. Final Report. Udine Healthy Cities Project Office. 2015. 
     
• Bristol. Disposa d’una xarxa Primària i Secundària de rutes per a vianants al centre de la ciutat. Aquestes xarxes connecten els llocs clau del centre de la ciutat. Han introduït el concepte Espais d’Alta Qualitat per a vianants (High Quality Pedestrian Spaces). En aquests espais hi ha una reducció o absència del tràfic motoritzat. Els vianants tenen preferència davant dels vehicles i les bicicletes. Aquesta xarxa té rutes atractives, accessibles i segures. I la xarxa té com a objectius augmentar les oportunitats per caminar, anar en bici o agafar el transport públic.
  • The city centre framework. A stronger heart for Bristol.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat.
• Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados
• Decret 135/1995, de 24 de març, codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del codi d'accessibilitat.
• Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de novembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derecho de las persones con discapacidad y de su inclusión social.
• Código Técnico de la Edificación DB SU (amb les modificacions RD 1371/2007-BOE 23/10/2007 i correcció d’errors BOE 25/01/2008).
• Reial Decret 173/2010,de 19 de febrero, pel que es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació (DB SUA i DB SI).
• Comentaris i Documents de Recolzament del Código Técnico de la Edificación.
• Reial Decret 505/2007 Condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions
• Reial Decret 1544/2007 Condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels mitjans de transport per a persones amb discapacitat.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Fenton, K., 2015. Active Design. Planning for health and wellbeing through sport and physical activity. Sport England.
• Greater London Authority on behalf of the Green Infrastructure Task Force, 2015 Natural Capital Investing in a Green Infrastructure for a Future London.  
• Novo Nordisk, University College London and Steno Diabetes Center, 2017. Bending the curve on urban diabetes. Cities Changing Diabetes.
• Planning Department the Government of the Hong Kong Special Administrative Region (HKSARG), 2016. Green and Blue Space Conceptual Framework. Hong Kong Special Administrative Region.
• Stad, S., 2014. The Stockholm Environment Programme 2016-2019. Stockholms stad.  
• Tiran, J. et al., 2017. Baseline study on the status quo of regional UGS governance and European good practices. Interreg Central Europe.
• Miniesterio de Vivienda, 2010. Accesibilidad en los espacios públicos urbanizados.  Govern d'Espanya.
• World Health Organization, 2016. Health as the Pulse of the New Urban Agenda. World Health Organization.

---

---