Comparteix

Planificació urbana

Diversitat d’espais i d’equipaments públics

CONTEXT

© Rawpixel.com / Shutterstock.com

Els espais i equipaments públics són un aspecte molt important per a la socialització, la formació d'identitats col·lectives, per la generació d'oci i cultura i per a la pràctica físico-esportiva. L'espai públic és el lloc d'aprenentatge de ciutadania per excel·lència. És lloc de generació i trobada de xarxes socials que configuren el capital social de moltes persones, especialment aquelles que no tenen oportunitat de trobar-se en altres espais que no siguin aquests, lliures de normes d'accés i de pagament.

La diversitat d’espais públics oberts i disposar de llocs amb atractiu on passar el temps de lleure són els factors més influents per garantir l’ús actiu de l’entorn per part de la població, i per tant, fomentar l’activitat física i la salut. Així, els nens que viuen en barris amb major presència d’equipaments recreatius i esportius o altres destinacions presenten nivells més elevats d’activitat física en el seu temps de lleure. Entre la població major de 65 anys que percep una major diversitat d’usos (espais funcionals) del seu entorn més proper s’observa una major confiança per desplaçar-se caminant, i això ha estat associat a més nivells d’activitat física i a passar-se menys temps en activitats sedentàries.

Llegir +/-

La diversitat de serveis i espais públics no només té un impacte directe amb els nivells d’activitat física de la població sinó que també està estretament relacionat amb la salut física (metabòlica, cardiovascular i múscul-esquelètica). De la mateixa manera, una major presència d’equipaments i d’espais públics a prop de casa està a associat a una major cohesió social, benestar, qualitat de vida i felicitat de la població.

 

OBJECTIU

  • Potenciar el capital social mitjançant una major oferta d’espais públics i equipaments oberts a tothom.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Preveure una àmplia gamma d'oportunitats d'ús i d'eficiència en l'ús de la infraestructura pública per tal de fomentar els diversos usos tant de l'espai públic com dels equipaments. Algunes recomanacions pel seu disseny:
    • Augmentar l'extensió de la coberta verda per contribuir a refredar la temperatura ambiental de la ciutat i d'aquesta manera proporcionar àrees de descans durant les èpoques d'altes temperatures. Promoure la implementació de cobertes verdes i/o façanes verdes per contribuir a l’increment de l’espai verd total. Això hauria de ser relativament senzill en el cas d’equipaments públics. Cal tenir en compte que també cal “gestionar” aquests espais i que de vegades els particulars no ho poden fer.
    • Incorporar camins que connectin amb rutes verdes per anar a peu o amb bicicleta i facilitar el transport actiu i els punts de trobada. 
    • Millorar l'atractiu de les zones verdes perquè convidin al seu ús, a augmentar el temps de permanència al carrer i a l'activitat econòmica.
    • Incorporar plantes autòctones a l'espai públic per conservar la biodiversitat local i dotar els espais de singularitat perquè els usuaris se'ls sentin i facin seus.
    • Adequar el disseny de la xarxa d'espai obert perquè sigui inclusiva i accessible per tothom, incloure millores innovadores perquè els col·lectius vulnerables disposin d'oportunitats per accedir i gaudir d'aquest espai. Desenvolupar un Pla d'Accessiblitat del Municipi.
    • Considerar el soroll i la seguretat en la planificació per minimitzar l'impacte de les pertorbacions ambientals i maximitzar les oportunitats dels espais públics.
  • Preveure una distribució convenientment esglaonada i entrellaçada d'equipaments, per tal de procurar la major permeabilitat al territori i a la població, afavorint la igualtat d'oportunitats a través de la implementació de xarxes de dotacions capaces d'interactuar i estendre al màxim la seva oferta de serveis, sense perdre de vista els trets diferencials i les especificitats de cada àmbit.
  • Preveure reserves que facilitin plantejaments integrats entre equipaments i espai públic per facilitar sinèrgies.
  • Reforçar la dotació d'equipaments d'àrees degradades per facilitar la seva revitalització i potenciar la seva capacitat d'intercanvi amb altres barris i zones de la ciutat.
  • Preveure una infraestructura de suport a l'activitat física i la pràctica esportiva propera que connecti espais entre si (espai públic, instal·lacions esportives i llocs de treball). Recomanacions de bones pràctiques:
    • Preveure la comoditat, garantir la proximitat a instal·lacions i serveis on poder descansar i canviar-se tenint en compte els criteris d'inclusivitat de les diverses necessitats especials (infants, persones grans, persones afectades per algun tipus de discapacitat o malaltia, etc.).
    • Preveure la disponibilitat de fonts d'aigua públiques.
    • Preveure facilitats per seure en seients accessibles, aquests seients haurien de permetre que les persones es puguin aturar en un lloc, convidar a romandre en una zona durant una estona i ajudar a realitzar desplaçaments a les persones afectades per alguna necessitat especial.
    • Preveure els estacionaments de bicicletes, incloses les bicicletes adaptades i els tricicles, en zones segures. Prioritzar aquests aparcaments a l'entrada dels edificis públics, els llocs de treball, les escoles, la xarxa d'espai obert i els camins.
    • Dotar la infraestructura de cobertura wifi amb accés ràpid i segur. La connectivitat és una expectativa creixent i la seva disponibilitat pot afavorir l'ús de les instal·lacions, els equipaments i els espais de suport a l'activitat física. 
    • Preveure la mobilitat dels scooters i les cadires de rodes motoritzades. Proporcionar aparcaments i zones de recàrrega d'aquests que siguin segurs per promoure i facilitar que els seus usuaris utilitzin i gaudeixin l'espai públic i les seves possibilitats.
    • Millorar la seguretat dels carrils bici i per caminar perquè siguin inclusius i segurs.
    • Dotar les diferents àrees d'una senyalització adequada, adaptada i inclusiva que convidi a moure’s per l'espai públic amb facilitat i seguretat (incorporar mapes, esquemes, informació destacada, distàncies, distàncies recorregudes, etc.).
  • Preveure espais d'esbarjo pels gossos, equipats d'elements pel joc, l'exercici, el passeig, la reunió, etc. Disposar de fonts on abeurar el gos.
  • Promoure l'obertura de patis de centres escolars i d'altres espais públics fora de l'horari convencional per ampliar les oportunitats d'usos diversos.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Copenhaguen (Dinamarca). La renovació del Parc més gran de la ciutat (Faelledparken) ha comportat moltes accions encaminades a la promoció de la salut i l’activitat física per a tots els col·lectius. S’han dissenyat 3,5 quilòmetres de circuits per caminar i córrer, 3 espais de jocs per nens i adults, equipaments de fitness, un skate park de grans dimensions i de dificultats diverses, un camp de futbol i un escenari per fer-hi dansa. Els objectius de la proposta anaven encaminats a la promoció de l’oci i el joc; i a augmentar el temps que els habitants passen fora de casa gaudint de l’espai públic i de l’entorn natural.
     
  • Bristol. Qualsevol habitant de Bristol té accés fàcil a un parc d'alta qualitat, amb guarda de dia, arbres grans, plantes, llocs per seure, lavabos i cafè. També disposen de múltiples espais i tipologies de parcs: diferents camps de jocs en bon estat i vestidors per diferents esports, exercicis i activitats físiques; espais oberts de natura ben cuidats i amb espais de fauna protegits; espais de joc atractius de tot tipus; i bons espais verds de recreació informal.
    Un bon exemple d’un parc de Bristol pensat de manera global és un Parc Urbà al centre de la ciutat (Barton Hill estate), situant entremig de blocs de pisos. És un parc pensat també per adolescents de fins a 19 anys: amb una àmplia gama d'equipaments que suposin cert repte pels usuaris (challenging equipment for teenagers) swings, spinning dishes, springers, slides, climbing rocks, see-saws, gyro-spirals, rodeo-boards, climbing roundabout... Tant en aquest cas, com en els altres parc ‘urbans’ procuren que els carrers que hi donen accés siguin dissenyats com a zones segures i com a rutes segures fins a l’espai de joc, amb equilibri per a tothom, vianants i ciclistes 'friendly' dins i fora del parc.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Guies i documents


Estudis científics

  • Adams, M. A. et al. (2015) ‘Patterns of Walkability, Transit, and Recreation Environment for Physical Activity’, Am J Prev, 49(6), pp. 878–887. doi: 10.1016/j.amepre.2015.05.024.Patterns.
  • Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol., 25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.
  • Bourdeaudhuij, I. De et al. (2015) ‘International study of perceived neighbourhood environmental attributes and Body Mass Index : IPEN Adult study in 12 countries’, pp. 1–10. doi: 10.1186/s12966-015-0228-y.
  • Carlson, J. A. et al. (2015) ‘Association between neighborhood walkability and GPS- measured walking, bicycling and vehicle time in adolescents Jordan’, Health & Place, 32, pp. 1–7. doi: 10.1016/j.healthplace.2014.12.008.Association.
  • Chaudhury, H. et al. (2016) ‘Neighbourhood environment and physical activity in older adults’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd, 149, pp. 104–113. doi: 10.1016/j.socscimed.2015.12.011.
  • Chen, P. and Shen, Q. (2016) ‘Built environment effects on cyclist injury severity in automobile-involved bicycle crashes’, Accident Analysis and Prevention. Elsevier Ltd, 86, pp. 239–246. doi: 10.1016/j.aap.2015.11.002.
  • Chum, A. and Campo, P. O. (2015) ‘Cross-sectional associations between residential environmental exposures and cardiovascular diseases’. doi: 10.1186/s12889-015-1788-0.
  • Gao, M., Ahern, J. and Koshland, C. P. (2016) ‘Perceived built environment and health-related quality of life in four types of neighborhoods in Xi ’ an , China’, Health & Place. Elsevier, 39, pp. 110–115. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.03.008.
  • Graziose, M. M. et al. (2016) ‘Association Between the Built Environment in School Neighborhoods With Physical Activity Among New York City Children, 2012’, Preventing Chronic Disease, 13, p. 150581.
  • Heerman, W. J. et al. (2016) ‘Parental perception of built environment characteristics and built environment use among Latino families : a cross-sectional study’, BMC Public Health. BMC Public Health, pp. 1–8. doi: 10.1186/s12889-016-3854-7.
  • James, P., Hart, J. E. and Laden, F. (2015) ‘Exposures to Walkability and Particulate Air Pollution in a Nationwide Cohort of Women’, Environmental Research, 142, pp. 703–711. doi: 10.1016/j.envres.2015.09.005.Exposures.
  • Katapally, T. R., Rainham, D. and Muhajarine, N. (2015) ‘Factoring in weather variation to capture the in fl uence of urban design and built environment on globally recommended levels of moderate to vigorous physical activity in children’, pp. 1–10. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009045.
  • Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’, Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.
  • King, A. C. et al. (2015) ‘An observational study identifying obese subgroups among older adults at increased risk of mobility disability : do perceptions of the neighborhood environment matter?’, International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 12, p. 157. doi: 10.1186/s12966-015-0322-1.
  • Kolbe-alexander, T. L. et al. (2015) ‘The relationship between the built environment and habitual levels of physical activity in South African older adults : a pilot study’, pp. 1–9. doi: 10.1186/s12889-015-1853-8.
  • Koohsari, M. J. et al. (2015) ‘Public open space, physical activity, urban design and public health: Concepts, methods and research agenda’, Health and Place. Elsevier, 33, pp. 75–82. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.02.009.
  • Koohsari, M. J. and Hanibuchi, T. (2017) ‘Associations of Neighborhood Environmental Attributes with Walking in Japan : Moderating Effects of Area-Level Socioeconomic Status’, J Urban Health. Journal of Urban Health. doi: 10.1007/s11524-017-0199-1.
  • Kurka, J. et al. (2015) ‘Patterns of neighborhood environment attributes in relation to children ’ s physical activity’, Health & Place. Elsevier, 34, pp. 164–170. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.05.006.
  • Lavin, J. et al. (2016) ‘Neighborhood and family perceived environments associated with children ’ s physical activity and body mass index’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 82, pp. 35–41. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.11.005.
  • Liao, Y. et al. (2016) ‘Associations of Perceived and Objectively-Measured Neighborhood Environmental Attributes With Leisure-Time Sitting for Transport’, Journal of physical activity & health.
  • Malambo, P. et al. (2017) ‘Association between perceived built environmental attributes and physical activity among adults in South Africa’, BMVCPublic Health. BMC Public Health, 17, p. 213. doi: 10.1186/s12889-017-4128-8.
  • Markevych, I. et al. (2016) ‘Neighbourhood and physical activity in German adolescents : GINIplus and LISAplus’, Environmental Research. Elsevier, 147, pp. 284–293. doi: 10.1016/j.envres.2016.02.023.
  • Mccormack, G. R. et al. (2016) ‘Supportive neighbourhood built characteristics and dog-walking in Canadian adults’, Can J Public Health, 107(3), p. e250. doi: 10.17269/CJPH.107.5360.
  • Mcinerney, M. et al. (2016) ‘Associations between the neighbourhood food environment , neighbourhood socioeconomic status , and diet quality : An observational study’, BMC Public Health. BMC Public Health. doi: 10.1186/s12889-016-3631-7.
  • Mertens, L. et al. (2016) ‘Perceived environmental correlates of cycling for transport among adults in five regions of Europe’, Obesity reviews, 17, pp. 53–61. doi: 10.1111/obr.12379.
  • Miranda, J. J. et al. (2016) ‘Patterns and Determinants of Physical Inactivity in Rural and Urban Areas in Peru : A Population-Based Study’, pp. 654–662.
  • Mitchell, C. A., Clark, A. F. and Gilliland, J. A. (2016) ‘Built Environment Influences of Children ’ s Physical Activity : Examining Differences by Neighbourhood Size and Sex’. doi: 10.3390/ijerph13010130.
  • Nehme, E. K. et al. (2014) ‘Environmental Correlates of Recreational Walking in the Neighborhood’, American journal of health promotion : AJHP, 0(0). doi: 10.4278/ajhp.130531-QUAN-281.
  • Paul, P., Carlson, S. A. and Fulton, J. E. (2017) ‘Walking and the Perception of Neighborhood Attributes Among U.S. Adults, 2012’, Journal of Physical Activity and Health, 14(1), pp. 36–44.
  • Perchoux, C. et al. (2015) ‘Accounting for the daily locations visited in the study of the built environment correlates of recreational walking ( the RECORD Cohort Study )’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 81, pp. 142–149. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.08.010.
  • Ruff, R. R., Akhund, A. and Adjoian, T. (2014) ‘Small Convenience Stores and the Local Food Environment : An Analysis of Resident Shopping Behavior Using Multilevel Modeling’, American Journal of Health Promotion, 0(0). doi: 10.4278/ajhp.140326-QUAN-121.
  • Waygood, E. O. D., Sun, Y. and Letarte, L. (2018) ‘Active Travel by Built Environment and Lifecycle Stage : Case Study of Osaka Metropolitan Area’, (November 2015), pp. 15900–15924. doi: 10.3390/ijerph121215027.
  • Zhou, P., Grady, S. C. and Chen, G. (2017) ‘How the built environment affects change in older people ’ s physical activity : A mixed- methods approach using longitudinal health survey data in urban China’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd, 192, pp. 74–84. doi: 10.1016/j.socscimed.2017.09.032.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
ds., 08 de maig 2021 20:10:44 +0000