Comparteix

Equipaments

Qualitat de l’aire interior i compostos orgànics volàtils (COV)

CONTEXT

© Ihor Matsiievskyi / Shutterstock.com

L’expressió «qualitat de l’aire interior» s’aplica a ambients d’interiors no industrials: equipaments, edificis d’oficines, restaurants i habitatges. Atès que no comporta efectes adversos per a la salut d’una manera immediata, es tendeix a minimitzar la importància i l’impacte de la qualitat de l’aire interior. Ara bé, un aire interior de mala qualitat afecta la salut física i mental dels ocupants de l’edifici en qüestió, i provoca nivells elevats d’estrès, una disminució del rendiment del personal i malestar.

Llegir +/-

Els COV són un grup de substàncies químiques, normalment derivades de la indústria petroquímica, que es converteixen fàcilment en vapors o gasos. Encara que la seva presència en l’aire interior és imperceptible per als éssers humans, hi ha una gran varietat de productes de consum i de materials de construcció que emeten aquesta mena de substàncies: pintures, vernissos, moquetes, plàstics, aglomerats, etc. Els COV també estan presents en productes de neteja, en pesticides o en el fum del tabac. El problema és que aquesta mena de substàncies es poden acumular en els espais interiors si no es disposa d’un sistema de ventilació adequat. El canvi climàtic afecta la qualitat de l’aire exterior i, a la vegada, les tipologies de construccions desenvolupades, que tendeixen a ser hermètiques. La manca de ventilació afecta la qualitat de l’aire interior dels habitatges i dels equipaments i repercuteix en la salut de les persones.

Els COV més presents en l’aire són: el formaldehid, els isocianats, el benzè, el metà, el toluè, el propà i l’etilè. Alguns COV —com ara el benzè— estan classificats com a substàncies cancerígenes.

L’exposició als COV es produeix principalment per via respiratòria, però també pot tenir lloc a través de la pell. L’exposició —prolongada o puntual— als COV pot ocasionar problemes respiratoris, irritació als ulls i a la gola, marejos, irritabilitat, dificultat de concentració, etc. A llarg termini pot causar danys renals i endocrins o afectar el sistema nerviós central. A més a més, atès que són liposolubles, es bioacumulen en els greixos dels organismes vius, fet que dificulta eliminar-los del cos d’una manera natural.

El grup poblacional més afectat per la presència de contaminants en l’aire interior són els nadons i els infants petits, les dones embarassades o en fase de lactància, i la gent gran.

 

OBJECTIU

  • Minimitzar la presència de COV en els espais interiors amb la finalitat d’evitar efectes adversos per a la salut.
  • Fomentar la sensibilització sobre ambients construïts no tòxics i el disseny d’edificis saludables.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Controlar la qualitat de l’aire interior actuant sobre tres factors fonamentals:
    • La font de contaminació: cal tenir en compte els materials de construcció, els productes de neteja o les activitats que es duen a terme en una oficina, com ara l’ús de fotocopiadores.
    • El mitjà de dispersió dels contaminants: cal incrementar la ventilació triant el mètode de neteja més adequat (aspiradors amb filtre HEPA, per exemple) i mantenint el sistema de ventilació.
    • El receptor: cal limitar l’exposició, o evitar-la, per exemple, quan s’hagin emprat plaguicides, quan es pinti, o quan es duguin a terme treballs de reforma o de re-paració.
  • Evitar l’ús de materials de construcció i de decoració que continguin formaldehid o altres COV. Les emissions de COV de cada material de construcció es poden consultar a la fitxa tècnica corresponent.
  • Triar materials amb baixes emissions de COV, en especial pel que fa a les categories següents: pintures, vernissos, segelladors, revestiments de parets i de sostres. Convé consultar les bases de dades sobre materials saludables i lliures de tòxics, com les que es descriuen en l’apartat «Experiències de referència».
  • Utilitzar, sempre que sigui possible, productes a base d’aigua i evitar els que con-tinguin dissolvents.
  • Respectar els temps necessaris per a la dispersió i la disminució dels nivells de contaminants que emanen dels materials de construcció. Ventilar a fons l’edifici en les fases finals d’obra i abans no sigui ocupat, mitjançant una ventilació mecànica, natural o mixta. Garantir que els conductes i els filtres del sistema de ventilació es netegen correctament abans d’ocupar l’edifici.
  • Dissuadir de l’ús de materials de construcció i de productes de neteja que contin-guin formaldehid. Establir polítiques de compra de productes de manteniment i de neteja de baixes emissions. Aquesta mena de característica es pot consultar en les fitxes tècniques i en els fulls de dades de seguretat dels diferents productes.
  • Emprar, sempre que sigui possible, mètodes no químics per al control de les pla-gues i incrementar la ventilació quan calgui utilitzar pesticides a l’interior. Si cal emprar productes químics, establir protocols d’ús i sempre ventilar després d’haver-los usat.
  • Millorar el coneixement sobre l’exposició a contaminants d’ambients interiors i so-bre l’impacte que tenen en la salut. Per tant, cal proporcionar informació i recoma-nacions als ocupants d’aquests edificis sobre els factors que poden afectar la qualitat de l’aire interior.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dc., 12 de maig 2021 04:21:37 +0000