$community_name

Informació i participació

La necessitat del treball transversal

CONTEXT

La planificació de les polítiques públiques requereix d’una perspectiva integral que incorpori les visions dels diferents actors i serveis. L’existència de continguts, objectius i competències presents simultàniament en diferents aspectes de l’entorn urbà i la salut requereix d’una visió polièdrica dels diferents aspectes que afecten l’entorn urbà.

Les intervencions urbanes tradicionals no desenvolupen tots els efectes potencials de l'entorn urbà sobre la salut de les persones. El treball transversal i interdisciplinari fa que les intervencions urbanístiques siguin més integrals i eficients. En concret, la visió des de la salut pública permet evitar riscos específics i afavorir l'equilibri a la ciutat.

El treball transversal implica acceptar que persones d’altres àmbits posin la mirada sobre l’àmbit propi, implica compartir informació i compartir espais de poder. Alhora que afavoreix la creació de coneixement col·lectiu i l’apoderament dels agents en tornar-se més actius i visibles.

OBJECTIU

• Fomentar la cooperació entre diferents àrees vinculades a la planificació urbana i la salut.
• Analitzar conjuntament els factors que intervenen en la planificació urbana des d’una perspectiva integral i polièdrica. Més enllà de la suma d’actors generant un coneixement col·lectius tant pel que fa a la diagnosi com a les propostes.
• Donar un millor servei als ajuntaments mitjançant la col·laboració, l’intercanvi i el treball transversal pluridisciplinar en el si de la corporació.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

• Desenvolupar iniciatives integrals sense necessitat de recórrer a instruments reglats, sinó mitjançant la suma de projectes sectorials sobre un mateix àmbit
• Fomentar el treball transversal en la coordinació de projectes i l’elaboració de materials específics que permeten recollir una visió estratègica i conjunta d’espai urbà i salut . 
• Tenir un lideratge clar, amb capacitat de donar les indicacions pertinents sorgides del treball col·lectiu i amb legitimitat suficient per fer-les complir.
• Establir eines i recursos de col·laboració intersectorials. Barrejar equips de diferents departaments per enriquir el projecte a partir de la multidisciplinarietat però també per garantir la interrelació personal. En definitiva, cal que els projectes es dissenyin amb l’objectiu, també, de generar estructures horitzontals i cooperatives.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Taula per la millora urbana. Diputació de Barcelona. 
• Projectes de treball transversal en relació a àmbits i/o projectes concrets com la participació als POUMs, el grup de treball entre participació ciutadana i biblioteques i el participació en els plans locals de salut,... Habitualment amb un quadernet de participació com a síntesi i resultat de la feina feta.
• Procés de participació ciutadana per la remodelació del nucli històric de l’Esquirol. Incorporació de la participació ciutadana als plans locals de salut

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
• Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. I modificació arrel del Decret 53/2012, de 22 de maig.
• Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública.
• Reglament tipus de participació ciutadana
• Recull de normativa sobre participació ciutadana

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Oliván, J., et al., 2019. Plans locals de salut i participació. Guia per incorporar la participació en el disseny, implementació i avaluació dels plans locals de salut. Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona 2017 En els plans d'ordenació urbanística municipal Quaderns de participació ciutadana, 2. 
• Diputació de Barceona, 2017. La participació ciutadana en la creació i/o millora de les biblioteques públiques. Quaderns de participació ciutadana, 4
• Diputació de Barcelona, 2015. Repensant la participació de la ciutadania al món local. Sèrie Igualtat ciutadana.
• Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, 2008. La transversalidad como elemento de mejora en el ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz. Resultados de una reflexión compartida. 
• Universitat Oberta de Catalunya, 2008. Ciutats sostenibles o ciutats creatives? Reptes per a l'urbanisme del S. XXI. Debat Virtual.
• Amorós, M., 2007. La transversalitat en el municipalisme. Enfocament pel calidoscopi social. Eines, Estiu 2007.
• Serra, A,, 2004. La transversalitat en la gestió de polítiques públiques. Document Síntesi, 7. Diputació de Barcelona.
• Brugué, Q., S/D. Transversalidad: del concepto a la práctica, de las ideas a los resultados. IGOP - UAB. 

---

---