Comparteix

Espai públic

La contaminació acústica

CONTEXT

© trammy / Shutterstock.com


El soroll és un dels factors ambientals més comuns i representa un risc important per a la salut. Així ho confirma la revisió exhaustiva d’estudis de guies de soroll ambiental de la OMS per a Europa (OMS, 2018). El soroll ambiental més comú és el derivat del trànsit dels cotxes i també és el més estudiat. Altres sorolls freqüents són el dels trens, avions i oci nocturn.

Les noves guies de la OMS recomanen uns nivells mitjans de soroll diferents per a cada font de soroll. Per al soroll de trànsit, recomana nivells inferiors a 53 dB Lden durant tot el dia i de 40 dB Lnight durant la nit, ja que nivells superiors es relacionen amb problemes de salut (WHO, 2009) for Europe S’estima que 125 milions d’europeus es veuen afectats per nivells de soroll majors de 55 dB Lden (day-evening-night) (EEA, 2014).

Llegir +/-

 

Els nivells alts de soroll poden dur a tinnitus o sordesa. Tanmateix, a nivells habituals ambientals, el soroll crea molèsties, les quals poden afectar el comportament i la qualitat de vida, alteracions del son i problemes cognitius, i condueix a reaccions fisiològiques, com l’augment de la pressió arterial o alteracions hormonals, que succeeixen sense despertar-se per la nit o percebre molèsties. A llarg termini, la persistència d’aquests efectes per exposició continuada al soroll es relaciona amb desregulacions metabòliques i malalties cardiovasculars (OMS, 2018).

 

 

OBJECTIU

  • Disminuir la contaminació acústica i els seus efectes sobre la salut.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

A Europa, estan obligats a tenir el mapa estratègic de soroll totes les zones urbanes que superen els 100.000 habitants, tal i com diu la Directiva de la Comissió Europea 2002/49/EC. A partir dels mapes estratègics s’han de redactar els plans locals d'acció contra el soroll per reduir la contaminació acústica. A més, a Catalunya, tots els municipis han de disposar d'un mapa de capacitat acústica (zonificació) per poder conèixer els valors límit en ambient exterior. La zonificació s'ha de fer bàsicament a partir de l'ús predominant del sòl. En les zones acústiques que se superen els objectius de qualitat s’han d’elaborar plans específics de mesures per minimitzar l’impacte acústic. I tots els municipis de més de 5.000 habitants han de disposar d’una ordenança de soroll.

Els estudis d’intervenció acústica indiquen que les actuacions més eficients són aquelles realitzades sobre la font de soroll, és a dir, l’emissor. Per tant, les actuacions s'han de centrar primer en l'emissor, seguidament en el medi i finalment sobre el receptor del soroll.

Sobre l'emissor, en general, es pot atenuar el soroll de diferents maneres:

  • Reduir el trànsit de vehicles a la ciutat i promoure el transport actiu i públic. Millorar el transport públic (p.ex. ampliar la freqüència, renovar les flotes de transport, crear intercanviadors per facilitar el desplaçament, fer-lo assequible econòmicament, aparcaments dissuasius, etc.).
  • Adequada gestió i planificació de les fonts fixes de producció de soroll (p.ex. restringir el trànsit (d’avions) i les fonts d’emissió de soroll (indústria, oci, infraestructures, etc.) especialment durant la nit) .
  • Adequat manteniment de les fonts causants del soroll i superfícies de vials, així com la seva reparació.
  • Reducció dels límits de velocitat (bandes sobreelevades, rotondes,...).
  • Adequada planificació urbana generadora de noves fonts de soroll (trànsit, oci nocturn, etc.)
  • Repartiment de mercaderies en horari nocturn.
  • Recollida d'escombraries en horaris diürns (vidre), una adequada manipulació dels contenidors per part dels operaris i canvis en els itineraris de recollida.
  • Regulació de l’oci nocturn al carrer.


En el medi es pot atenuar el soroll de diferents maneres:

  • Mitjançant absorció (eliminant el soroll): barreres naturals com monticles, talussos, arbrat, etc.
  • Desviació (modificant la direcció del soroll): pantalles, tractament acústic de les mitjanes i tanques de protecció, etc..
  • Reflexió (retornant el soroll al seu origen): túnels, galeries acústiques, etc.
  • Ocultació (quan es canvia el soroll molest per un d'agradable): fonts, corredors d'aigua, ocells, etc.


Sobre el receptor també tenim diferents possibilitats d'actuació:

  • Planificació de l'ús dels sòls, el disseny adequat d'edificis i la seva distribució funcional, tenint en compte el soroll exterior (protecció de zones tranquil·les, àrees sensibles lluny de futures emissions acústiques, evitar generació de trànsit addicional, etc.).
  • Aïllament dels edificis (rehabilitació acústica de façanes, millora de l'aïllament d'edificis antics situats en zones sorolloses, etc.).
  • Disseny i orientació interior i exterior dels edificis (A l'interior dels edificis, disposició de les dependències d'ús sensible al soroll a la part oposada, etc.).


Per reduir la contaminació acústica és important la sensibilització i conscienciació en tots els àmbits de la societat mitjançant:

  • Campanyes d'educació ambiental.
  • Formació a sectors específics (p. ex., com conductors de vehicles de transport públic, poder fer un ús més silenciós i eficient). 
  • Sensibilització d'usuaris i propietaris d'activitats d'oci nocturn.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

  • Brown, A.L., van Kempen, I., 2017. WHO Environmental Noise Guidelines for the European Region: A Systematic Review of Transport Noise Interventions and Their Impacts on Health. International Journal of Environmental Research and Public Health, 3(14).

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 17:02:37 +0000