Intercanvis energètics no controlats

CONTEXT

Aquesta fitxa tracta d'abordar els intercanvis energètics no controlats com a factor a millorar de l'habitatge per les seves conseqüències en relació a la salut. Els intercanvis energètics poden ser de dintre a fora i de fora a dintre de l'habitatge, pèrdues o guanys.

Els intercanvis energètics no controlats en els habitatges tenen repercussions en la salut, tant si aquests es poden afrontar per part de la unitat de convivència que resideix a l’habitatge com si no. En el cas que es pugui afrontar es produeix un augment del consum energètic i en conseqüència augmenta l’emissió de contaminants a l'atmosfera (Veure fitxa "Fonts de risc ambiental"), la qual cosa té repercussions en la salut pública. Alhora té un cost econòmic per a la llar, derivat de l’alta demanda de calefacció i refrigeració. En el cas que no es pugui afrontar l’augment de consum per incapacitat de fer front a les factures dels subministraments, es poden desencadenar situacions de pobresa energètica (Veure fitxa "Pobresa energètica").

Llegir +/-

Les principals problemàtiques que generen els intercanvis energètics no controlats a l’habitatge són la presència d’unes temperatures i humitat a l´interior de l´habitatge no favorables (Veure fitxa "Humitats"), cosa que es vincula directament amb malalties respiratòries, del sistema nerviós, el somni, l´obstrucció nasal, el llagrimeig o la dermatitis. Per altra banda, la impossibilitat de mantenir l’habitatge en unes condicions adequades pot generar una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps pot tenir efectes a nivell psicològic. També l’acumulació de deutes per l’impagament de factures pot produir una angoixa en les persones, que pot desenvolupar patologies cròniques com la depressió i la hipertensió.

Paral·lelament, és necessari controlar el nivell de consum energètic, ja que ens trobem en un entorn social que demana un alt grau de confort en els nostres habitatges, en un context d’augment del preu dels subministrament energètics. Els costos que paguem la ciutadania per rebre els subministraments energètics, especialment l’electricitat i gas, no paren d’augmentar, ni està previst que ho facin en els propers anys. Però hi ha tecnologia cada cop més econòmica per generar energia, sobretot la relacionada amb les energies renovables. El cas de l’energia fotovoltaica és un exemple, doncs cada any que passa és més econòmica i s’assoleix un nou mínim històric.

Aquesta problemàtica es dona especialment en habitatges mal aïllats, amb finestres poc eficients, amb alt nivell de infiltracions o amb instal·lacions tèrmiques antigues.

OBJECTIU

Controlar els intercanvis energètics dels habitatges per:
- disminuir els efectes de les onades de calor o fred en la població vulnerable i que pot veure el seu estat de salut agreujat per aquests efectes, aconseguint una climatització adequada dels interiors dels habitatges.
- consumir menys energia i en conseqüència reduir l'emissió de contaminants a l'atmosfera.
- prevenir la pobresa energètica
Augmentar l’eficiència energètica de l’interior dels habitatges.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a persones usuàries

Incorporació, o millora de l'aïllament tèrmic és sens dubte, la manera d'aconseguir una millora més substancial i amb un cost econòmic raonable que s'amortitza en poc temps. És preferible instal·lar l'aïllament a la part exterior dels tancaments, majoritàriament en façanes i cobertes, ja que d'aquesta manera s'aprofita la inèrcia tèrmica. Però davant la dificultat d'aquestes intervencions, que s'han de fer conjuntament amb la comunitat de propietaris, tot i que és tracta d'una actuació menys eficient, també és possible millorar l'aïllament només del propi habitatge, recobrint les parets i sostres per la part interior.
Els materials que s’utilitzaran per a l’aïllament hauran de ser preferentment d’origen orgànic o mineral, ja que són transpirables i permeten eliminar condensacions. En aquest cas estarem parlant de materials com el suro, el lli, el cànem, fibres de fusta, mantells de llana d’ovella o cató, flocs de cotó o cel·lulosa o llanes minerals (vidre o roca).
Canvi de les fusteries, vidres, finestres i portes, que no garanteixin l’estanqueïtat amb l’exterior. Aquests són punts on es perd molta energia: cal que ajustin bé per garantir l'estanqueïtat de l'habitatge. Garantir que tant la fusteria com el vidre siguin aïllants, que la fusteria tingui trencament de pont tèrmic si és d’alumini i calcular la seva transmitància i estanqueïtat per separat. En el cas dels vidres es recomanen dobles vidres amb gasos nobles, com el gas argó i els vidres laminats. Caldria triar vidres amb cambra que no continguin SF6 (Hexafluorur de sofre).
Incorporació d’una coberta verda. Aquest mecanisme permet:
- Millorar l’aïllament de l’edifici o l’habitatge i la seva inèrcia tèrmica.
- Facilitar l’absorció de CO2 de l’ambient i de les partícules de pols i contaminants de l’atmosfera, generant un aire més net.
- Suavitzar els efectes de l’illa de calor.
El control de la insolació directa segons l’orientació i l’època de l'any ens pot ajudar a evitar sobreescalfaments quan fa calor i aportar-nos energia calorífica extra quan fa fred. Es recomana:
- Ús de revestiments d’alta reflectivitat com pot ser una superfície blanca o les teules, que fan rebotar la majoria de la radiació solar. Pel contrari, una superfície amb acabat fosc n'absorbeix la majoria.
- Ús de tendals, porticons i persianes ens ajuden a protegir o deixar passar la radiació segons interessi a través de les obertures com finestres o lluernaris, fent ombra per l'exterior, efecte que addicionalment pot ser aprofitat per una ventilació amb aire més fresc.
Protecció enfront a enlluernaments. A banda de les proteccions assenyalades per reduir la insolació existeixen proteccions solars a partir de teixits que bloquegen els rajos UV entre el 90 – 99% i que redueixen l’enlluernament.
Incorporació d’hàbits eficients, com fer un bon manteniment de tots els elements de la casa, i ajudar-nos d'equips i sistemes, com aquells que aprofiten les energies renovables.
Correcta ventilació.
Correcta protecció enfront de la radiació solar.

Propostes i recomanacions per a l'administració

Els ajuntaments poden detectar les mancances més significatives a través de diverses eines com els informes tècnics dels edificis (ITEs) i els certificats d'eficiència energètica, entre d'altres, i proposar la intervenció més adequada. Algunes de les actuacions que poden afrontar són:

Campanyes de sensibilització o d'educació ciutadana que tinguin en compte la prevenció dels intercanvis energètics no controlats i promoguin el manteniment dels habitatges.
Mediació per possibilitar acords per engegar processos de rehabilitació amb aquests objectius.
Assessorament i acompanyament per facilitar que les unitats de convivència accedeixin als ajuts a la rehabilitació existents (tant oferts per l’Agència de l’habitatge de Catalunya, com impulsats per les pròpies administracions locals).
Establiment d’ajuts municipals a la rehabilitació que incorporin solucions per afrontar aquests problemes: incorporació d'aïllament a l'interior dels habitatges, canvi de fusteries,...
Programes d’estalvi i la millora de la eficiència energètica
- Sensibilització i apoderament de la ciutadania en termes d’estalvi energètic, tant pel que fa a l’ús de l’energia com a la comprensió de la factura elèctrica, per tal de reduir la factura energètica i les emissions de CO2 associades.
- Programa de coneixement del parc d’habitatges existent.
- Auditories energètiques.
- Ajuts vinculats a les auditories per millorar l’eficiència energètica dels habitatges.

A l’hora de dissenyar els programes caldrà tenir especialment en compte que part del parc residencial més envellit està ocupat per gent gran. Aquestes persones són especialment vulnerables a les condicions meteorològiques adverses, en ocasions compten amb pocs recursos i es donen en un context de comunitats de persones propietàries especialment conflictives per arribar a acords.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

A Taradell, sobre la base del projecte RELS, ha desenvolupat un projecte que analitza com reduir la despesa energètica de les famílies i com a millorar el seu confort climàtic, ja que precarietat energètica problemes de salut amb alts costos sanitaris.
L’Ajuntament de Badia del Vallès, ha realitzat un estudi en el que analitza com afecten les patologies dels edificis a la salut dels veïns, i proposa actuacions per a millorar-la.
http://serranoserrat.com/study-of-relation-between-the-health-and-the-energetic-poverty
http://serranoserrat.com/energetic-rehabilitation-in-a-housing-block-in-badia-del-valles
Fundación La Casa que ahorra – Madrid. Fundació amb l'objectiu principal de sensibilitzar sobre la importància de la eficiència energètica en l'edificació i els beneficis per a l'estalvi econòmic i energètic, la protecció del medi ambient i la creació de treball. Edificación con Criterios de Eficiencia Energética. Fundación La Casa que Ahorra (audiovisual).
La Fàbrica del Sol. Ajuntament de Barcelona. Aquest equipament ofereix molts recursos i està emplaçat en un edifici que s’ha anat rehabilitant tenint en compte criteris d’eficiència energètica, fet que aprofita fent visible aquestes intervencions per fer pedagogia.
Banc d’energia, estalviar per compartir – Barcelona. El banc d’energia promou l’estalvi i l’eficiència energètica amb retorn solidari i rep aportacions econòmiques de donants (persones físiques particulars i jurídiques tant públiques com privades).
Programa Energy efficiency Standard for Social Housing – Escòcia. El programa te com objectiu millorar l'eficiència energètica dels habitatges socials, ajudant a reduir el consum d’energia, la pobresa de combustible i l'emissió de gasos amb efectes hivernacle.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Decret 75/2014, de 27 de maig,del Pla per al dret a l'habitatge.
Real decreto 233/2013, de 5 de abril, pel qual es regula el Plan estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatòria y la regeneración y renovación urbanas.
Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes
Decret 111/2009, de 14 de juliol, de modificació del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i ecoeficiència en els edificis. DOGC núm. 5422, de 16.07.2009.
Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges.
Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació. Annex DB-HE Ahorro energia.
Real Decreto 235/2013, de 5 de abril, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios.
Disposició addicional de la Llei de Mesures Fiscals i Financeres, 22 de gener de 2014, es crea el Registre de certificats d'eficiència energètica en l'àmbit territorial de Catalunya.