13/02/2024 11:47 h. - Núria Peláez
14 de febrer, Dia Europeu de la Salut Sexual
Es duplica en 10 anys el percentatge de dones que són mares a partir dels 40 a la província de Barcelona
- Els embarassos en aquest tram d’edat suposen ja l’11% del total, i l’edat mitjana de maternitat puja fins als 32,3 anys.
- La taxa de natalitat continua baixant i se situa en 7,5 naixements per cada 1.000 habitants, 4 punts menys que fa una dècada.
- Les interrupcions voluntàries de l’embaràs baixen lleugerament, especialment entres els col·lectius més joves.
Les mares de 40 anys o més suposen ja l’11% del total de naixements a la província de Barcelona, el doble que fa 10 anys, quan en suposaven el 5,4%. Són dades de l’Informe d’Indicadors de salut local per al conjunt dels municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona, que elabora la Diputació de Barcelona i que mostra que l’edat de maternitat al territori cada cop es posposa més, en totes les franges.
Així, l’any 2021 les dones de 30 a 34 anys van representar el 33,9% de les que van tenir fills, i les dones de 35 a 39 anys el 28,3%. Deu anys enrere, les dones de 30 a 34 anys representaven el 37,9%, i les de 35 a 39 anys, el 25,6%. Com a conseqüència, l’edat mitjana de maternitat continua pujant i se situa ara en 32,3 anys a la província, 1,5 anys més que dues dècades enrere.
Cada cop tenen fills més tard, i cada cop en tenen menys. La taxa bruta de natalitat el 2021 en el conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província va ser de 7,5 naixements per cada 1.000 habitants. Aquest indicador mostra una tendència a la baixa generalitzada des de l’any 2008, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica.
D’altra banda, el 2021 es va trencar la tendència a l’alça del percentatge de mares estrangeres dels darrers anys, i ha passat del 31,5% al 29,7%. Les dones estrangeres, però, continuen tenint més fills que les de nacionalitat espanyola, especialment si es comparen ambdós col·lectius entre els 15 i els 29 anys.
Implicacions per a les administracions
L’Informe d’Indicadors de salut local de la Diputació de Barcelona permet fer una radiografia dels municipis de més de 10.000 habitants de la província, per tal d’ajudar a prendre decisions en matèria de salut pública.
En aquest sentit la diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, destaca les causes de caràcter socioeconòmic que obliguen moltes dones que volen ser mares a postergar aquesta decisió. “La precarietat laboral -especialment greu en el cas de les dones-, els sous baixos, la dificultat per accedir a un habitatge i la inestabilitat que genera tota aquesta angoixa social poden estar incidint negativament a l’hora de prendre una decisió com quedar-se embarassada”, apunta Tarafa.
“Aquesta nova realitat genera un gran repte per a les administracions que tenim la competència dels serveis de salut pública: hem de saber dotar-nos de recursos més especialitzats, ja que els recursos i serveis que requereixen les dones que són mares a partir dels 40 no són els mateixos que la població femenina més jove”, adverteix la diputada. “Des de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, estem treballant per adaptar els nostres serveis i recursos i afrontar les noves realitats socials, amb la salut sexual com a un dels nostres eixos de treball prioritaris”, afegeix Tarafa.
Es mantenen les ITS i baixen les interrupcions voluntàries de l’embaràs
L’any 2021, el 24% dels embarassos va finalitzar amb una IVE i el 34% de les dones que van interrompre l’embaràs, ja havien practicat almenys una altra IVE amb anterioritat. Les taxes d’IVE són més altes entre les dones de nacionalitat estrangera.
Si s’analitza l’evolució, en el bienni 2020-2021, 13 de cada 1.000 dones entre 15 i 44 anys van practicar una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), dada que suposa un lleuger descens respecte al bienni anterior (14,5) però continua sent molt més elevada que fa 20 anys, quan la dada se situava en 9 de cada 1.000 dones. La franja d’edat amb la taxa d’IVE més elevada és la d’entre 20 i 29 anys, tot i que és precisament en aquesta franja i la dels 15 als 20 anys on es dona un descens més acusat.
Pel que fa a les infeccions de transmissió sexual, mantenen l’elevada incidència d’abans de la pandèmia: per exemple es van diagnosticar 99,8 casos de clamídia per cada 100.000 habitants al bienni 2020-2021, dada pràcticament idèntica a la del bienni anterior (99,6); i 45 de gonocòccia (45,4 al bienni anterior).
Tallers per a una sexualitat saludable
El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona va destinar l’any passat 1,4 milions d’euros al suport a activitats de promoció d’hàbits i estils de vida saludable als municipis de la demarcació, dels quals 156.000 euros específicament destinats a l’educació afectiva i sexual.
Entre aquests recursos figuren activitats educatives i materials didàctics per a la promoció d'una sexualitat sana i la prevenció de conductes sexuals de risc, com ara tallers d’educació sexual per a infants i adolescents a partir dels 11 anys i fins a finalitzar l’etapa d’escolarització obligatòria. La Diputació de Barcelona va fer 537 tallers d’aquesta temàtica a 113 municipis el 2023, amb 10.909 participants.
D’altra banda, la Diputació de Barcelona elabora cada any l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO de la província de Barcelona, que inclou dades sobre salut sexual i afectiva entre d’altres aspectes.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 'Salut i Benestar'. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
