20/01/2023 14:30 h
Cultura
Estudi per conèixer l'impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú
Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona han creat una nova metodologia que permet ampliar el coneixement dels impactes d’esdeveniments culturals més enllà de la dimensió econòmica. Dimensions com la cultural, la social, la mediambiental i sobre la salut o de la governança, l’organització i la comunicació, s’afegien a l’econòmica amb l’objectiu de reflexionar i mesurar la influència de la cultura en les persones i en la societat.
Ara, el CERC ha tancat l’Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, el qual recull la intensa participació i el lideratge de la ciutadania en l’organització i aportació de recursos. Destaca que un 85% dels participants són residents del municipi i només un 15% provenen de la comarca del Garraf o de la resta de Catalunya, d’Espanya o altres indrets.
Aquesta celebració tradicional vilanovina ha sabut evolucionar i adaptar-se al llarg del temps per generar valor cultural a partir de la festa i la participació. També els perfils dels assistents o participants responen a una gran varietat en termes socials, econòmics i culturals. Per exemple, es constata una participació lleugerament superior de dones (54,4%) que d’homes (45,6).
En canvi, en l’organització del Carnaval, s’observa un predomini d’homes (64,1%) sobre dones (35,9%). En la mateixa línia, s’ha detectat un debat entre el manteniment de la tradició i la reivindicació d’una festa lliure de discriminació, en especial, per a les persones LGTBIQ+.
En l’anàlisi del perfil dels participants, s’afirma que es caracteritzen per tenir estudis de secundària o superiors, per estar en situació de treballar o estudiar i per haver nascut a Catalunya. Tots ells gaudeixen del Carnaval majoritàriament acompanyats, la qual cosa posa de manifest el seu caràcter o dimensió social. Principalment, ho fan de la mà d’amics, de família amb fills o amb parella sense fills. I la raó per la qual ho fan és bàsicament per gaudir i compartir amb amics i familiars.
A més a més, la participació al Carnaval comporta la generació d’activitat econòmica i ocupació al municipi durant els dies de celebració. Convé ressaltar, en primer lloc, que per cada 1€ de despesa pública en l’organització de l’esdeveniment, es genera un impacte sobre la producció d’11,16€. Aquest factor multiplicador de la despesa pública (11,16€) agafa més protagonisme si es compara amb els d’altres municipis: L’Aquelarre de Cervera (6€), Festa Major de Sant Martirià a Banyoles (5,9), Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès (4,3€), i Carnaval de Torelló (8,5€). En segon lloc, subratllar el fet que es generin 15,3 llocs de treball, sense incloure els creats per l’organització.
En quant a efectes negatius sobre el medi ambient i la salut, la celebració del Carnaval de Vilanova i la Geltrú comporta un augment considerable de residus i de comportaments de risc per a les persones.
Finalment, l’estudi es tanca amb una sèrie de recomanacions o oportunitats de millora que el Carnaval podria aplicar en futures edicions. Des d’iniciar una reflexió sobre el grau d’obertura de les activitats al conjunt de la població, sobretot a segments de la població o barris amb menor participació; fins a rumiar l’evolució tradicional de la festa amb l’objectiu d’incorporar noves demandes o mirades a la diversitat (gènere, procedència, etc.). Així mateix, es proposa debatre sobre la introducció de mesures que puguin incentivar una major participació de les dones en la gestió de les entitats i de la Federació d’Associacions pel Carnaval, com també facilitar la participació de persones més joves en la governança de l’esdeveniment. La reducció dels impactes negatius de caràcter ambiental i de salut serà un altre repte de futur. Alhora que caldrà vetllar per una gestió eficaç de la informació i comunicació del Carnaval que permeti mantenir la seva reputació i coneixement arreu.
Aquest estudi respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 “Treball digne i creixement econòmic” i número 10 “Reducció de les desigualtats”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
