07/07/2020 13:35 h.
Els reptes de l’acció comunitària, a debat en la 29a Escola d’Estiu de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar
El dimarts 7 de juliol l’Escola d’Estiu de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar ha acollit el diàleg L’acció comunitària en pro de la convivència: possibilitats i límits en el qual han intervingut Senén Roy (educador social, consultor i professor adjunt d’Educació Social a la Universitat de Barcelona), Marta Ballester (especialista en treball comunitari i professora associada a la Universitat de Barcelona) i Toni Rivera (director de serveis de Benestar Social i Drets Socials de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat).
Durant la sessió, que s’ha fet de forma telemàtica i ha estat moderada per Montse Santolino (periodista, responsable de comunicació de La Fede i col·laboradora del diari El Crític) s’ha plantejat què s’entén per acció comunitària, els efectes de la Covid-19 i els reptes de futur en aquest àmbit.
Durant la pandèmia han sorgit noves experiències d’organització comunitària que ara, segons els ponents, l’administració ha de legitimar i reforçar per a que es puguin desenvolupar, però coordinant-se amb els diferents actors implicats, sense apropiar-se’n. També han coincidit en la necessitat d’incorporar l’acció comunitària en totes les intervencions públiques, fomentant la mirada transversal a l’administració i incorporant la sensibilitat i l’estratègia comunitària a tots els serveis.
Sobre les iniciatives d’autoorganització que han sorgit durant el confinament, Ballester considera que amb l’acció comunitària sempre busquem un motor col·lectiu i la COVID, amb els seus múltiples impactes, en certa manera, s’ha convertit en un activador i destaca com a positiu que han suposat “la vivència de la unió i la col·laboració, la visibilització de l’apoderament col·lectiu, la creació de noves xarxes i l’enfortiment de les existents”. Davant de la tensió entre la necessitat de donar resposta immediata o estructural que caldrà fer en moments de crisi creu que cal que les iniciatives comunitàries siguin reivindicatives, en el sentit que reverteixin situacions de desigualtat.
Analitzant les oportunitats de futur, Roy ha afirmat que “estem en un bon mal escenari” ja que la situació és molt complexa però la “promoció de l’acció comunitària pot tenir bons efectes sobre la convivència”. En aquest sentit proposa “adoptar la perspectiva comunitària allà on sorgeixin accions (socials, esportives...)” i que els i les professionals locals siguin capaços “d’identificar aquest potencial comunitari, veure els agents amb els quals treballar i acompanyar-los per esdevenir agents comunitaris”.
Rivera, que ha esmentat experiències comunitàries al barri de Collblanc i La Torrassa, com a responsable municipal creu que “cal diàleg i complementarietat en les respostes públiques” i cal combinar “la intervenció assistencial i la comunitària”, tot i que la càrrega de feina dels ens locals ho fa difícil. També ha proposat tenir “capacitat d’assaig-error” en l’àmbit de l’acció comunitària per tal de poder “refer a mesura que anem fent”.
La sessió ha comptat amb més d’un centenar d’assistents, els quals han plantejat preguntes sobre com fer acció comunitària als municipis petits (“de forma mancomunada entre municipis”, ha respost Roy), la conveniència de comptar amb equips especialitzats en acció comunitària a l’administració o com han d’actuar els equips de treball durant un període de confinament.
