Ingredients de quilòmetre zero per als àpats nadalencs: aquestes són les propostes dels productors de la província - El Diari de la Diba

24/12/2024 13:37 h

Ingredients de quilòmetre zero per als àpats nadalencs: aquestes són les propostes dels productors de la província

Productes singulars que s’integren a la Xarxa de Productes de la Terra, impulsada per la Diputació de Barcelona, i que agrupa més d’un miler d’empreses productores i elaboradores de productes alimentaris de qualitat de les comarques de Barcelona. Alguns d’aquests productes singulars són:

 

Productes del mar per als aperitius:

• Gamba de Vilanova: En profunditats d’entre 600 i 900 metres es captura aquesta gamba vermella o rosada, típica de la capital del Garraf. La tradició pesquera de Vilanova asseguren una bona extracció i conservació del producte, que es captura pràcticament sense l’acompanyament d’altres especies
• Calamar d'Arenys: Un cefalòpode molt apreciat i de primera qualitat pescat a la costa del Maresme, es pesquen de nit a una profunditat d’entre 20 i 30 metres amb la tècnica de potera. Les seves possibilitats culinàries són molt variades: des dels senzills calamars a la romana fins a plats de calamars farcits de marisc, carn, bolets o verdures. 

 

 Embotits per als entrants:

• Botifarra Terregada de Terrassa: Elaborada amb menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre, és un embotit sense additius, autòcton del Vallès Occidental i característic de la cuina terrassenca de principis del segle XX. Es pot sola i en amanides o passada per la paella amb oli d’oliva i servida sobre pa torrat, o acompanyant llegums com les mongetes del ganxet.
• Somalla: Aquest embotit sec de la família dels madurats, com la llonganissa o el fuet, concentra la seva producció a les comarques del Lluçanès i Osona. Es tracta d’un producte d’elevat valor energètic que ofereix un sabor intens.
• Ventre d’ossos: Nascut de la matança del porc a les cases de pagès del Vallès Oriental, aquest embotit elaborat amb llengua, fetge, costella i algun retall de porc ha mantingut intacta la seva elaboració artesanal. S’acostuma a menjar cuinat, acompanyat amb pèsols, mongetes, panses, prunes, fideus o fins i tot amb arròs a la cassola.
• Llonganissa de Vic: sola, en amanida, en coca de mossèn... aquest embotit destaca pel seu color vermell intens i brillant, i els petits daus de greix i el pebre en gra fàcilment visibles al tall.

 

Verdures i llegums per al caldo:

• Blat de moro escairat: Originària d’Amèrica, i introduïda a Europa al segle XVI, es caracteritza pel seu color blanc, a causa del procés de treure la pellofa del cereal: l’escairament. Actualment és habitual als molins especialitzats i deu la seva tradició  i la seva conservació al llarg del temps al Berguedà, comarca on és costum incorporar-lo a l’escudella de Nadal.
• Patata de muntanya de Peguera i Góssol: Cultivades a les faldes del massís del Pedraforca, a més de 1.000 metres d’altitud, les patates de muntanya del Berguedà apareixen per l’època de Nadal. Presenten una textura més suculenta, i són ideals tant pel forn, com per coure o fregir. 
• Col de paperina del Vallès: De fulles d’un color entre verd i blau, ovalades i amb un nervi central especialment gruixut, la col de Paperina del Vallès ofereix un gust suau i dolç. Originària del Vallès Occidental, el seu cultiu és delicat, ja que són molt vulnerables als ous de les papallones i és més petita que altres cols. 
• Col brotonera del Vallès: De gust i textura delicats, la col brotonera del Vallès és una varietat amb fulles allargades que té múltiples propietats nutritives. Deixada de cultivar a causa de l’aparició de noves varietat millorades i més productives, darrerament es va iniciar el projecte de recuperació de cultiu d’aquesta varietat de col als camps agrícoles del Vallès Occidental, a partir d’un rigorós procés de selecció i millora de les varietats conservades. 
• Col verda manresana: Sorgida arran de l'encreuament entre la col verda i la col de Pasqua, la col verda manresana té una tonalitat verdosa fosca. De dimensions mitjanes, és una varietat hivernal que destaca pel seu gust intens. 
• Col del Moianès: Amb fulles intensament verdes, primes i ondulades, i una textura llanosa, la col d’hivern del Moianès és la protagonista del baiaton, un plat de col i patata popular de la comarca del Moianès.
• Cigró d'Oristà: Caracteritzat per la seva mida reduïda i per aportar un sabor molt gustós i ser de cocció ràpida, aquesta varietat de cigró deu el seu nom a la vila osonenca d’Oristà, on ha estat tradicionalment cultivat. De pell molt fina, es comercialitza en petites quantitats, fet que permet mantenir la seva alta qualitat intacta. 
• Cigronet de l'Anoia: Més petit que el cigró comú i de pell llisa, el cigronet de l’Anoia té un gust delicat i una textura untuosa. La sensibilització de la pagesia de la comarca ha permès recuperar el seu cultiu, basat en tècniques manuals.

 

Carn per al plat principal:

• Gall del Penedès: Criat en plena llibertat durant onze setmanes, la seva alimentació natural rica en gra potencia el sabor de la seva carn, ferma i de color més fosc que l’habitual. Pertany a la raça penedesenca negra i millorada i inclou pollastres, capons i pulardes.
• Capó pota blava del Prat: Criat a l’aire lliure sobretot al Dwlta del Llobregat, durant almenys 90 dies i amb un 80% de cereals, la tendresa de la seva carn s’explica per un major contingut de greix i és molt apreciada en restauració. 
• Ànec mut del Penedès: Des del segle XVI es cria a les zones rurals al voltant de Vilafranca del Penedès des del segle XVI aquest ànec de pell prima, que ha de menjar un mínim d’un 70% de cereals o derivats per tal que la carn sigui consistent, menys greixosa i de gran qualitat. La seva criança ha revifat des dels anys noranta i és un dels productes més apreciats de la comarca pels restauradors.

 

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 "Treball digne i creixement econòmic" i número 12 "Consum i producció responsables". Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.