25/05/2018 16:16 h.

Obres de consolidació de la cisterna romana del jaciment arqueològic de Can Valls del Racó, a Gavà

Comparteix

Treballs al jaciment de Can Valls del Racó

Treballs al jaciment de Can Valls del Racó

La Diputació de Barcelona realitza obres de consolidació de la cisterna romana del jaciment arqueològic de Can Valls del Racó, a Gavà, una estructura de planta rectangular encastada en el vessant d’un turó, al costat de la riera dels Canyars, entre Gavà i Castelldefels, i que en època antiga estava molt a prop del mar. El diputat d’Urbanisme i Habitatge, Josep Ramon Mut, juntament amb l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, han visitat aquest divendres les obres d’aquest jaciment que realitza el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).

 

L’objectiu bàsic de l’actuació és aturar de forma urgent, o alentir tant com es pugui, el procés de degradació del monument, que presentava un estat de conservació molt precari, gairebé crític, per tal de garantir-ne l’estabilitat. Actualment s’han programat els treballs d’arqueologia i de consolidació de les restes, que es troben en curs d’execució i que permetran conèixer, protegir i posar en valor la cisterna romana i la seva reutilització per una masia en època moderna.

Els treballs d’arqueologia consisteixen en el buidat de l’interior del dipòsit per tal de localitzar-ne el fons, i en l’excavació de la traça del mur sud-est i de l’entorn immediat. Els treballs de consolidació comporten la reparació i consolidació de la fàbrica més malmesa del monument, tant els murs com la volta i la consolidació de les restes construïdes que apareguin després de l’excavació, amb una inversió global de 55.660 euros. 

El jaciment de Can Valls del Racó, d’uns 12 metres de llarg per uns tres metres d’ample, conserva la meitat d’una coberta amb volta de punt rodó i d’una alçada interior màxima d’uns dos metres. Tant els murs que resten dempeus, gairebé tots, excepte la meitat del de llevant, com la volta estan executats segons la tècnica romana de l’opus incertum, trossos més aviat menuts de pedra aglomerats amb morter, i impermeabilitzada amb revestiments d’opus signinum, mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa.

La cisterna va ser bastida en una cronologia que abastaria tot el segle I dC fins arribar almenys al primer quart del segle II dC i podria haver format part d'un seguit d'instal·lacions d'una mena d’oficina portuària vinculada al proper ancoratge de les Sorres. Aproximadament a partir del segle XVI i fins ben entrat el XIX, aquesta infraestructura va ser aprofitada com a celler d'una masia que es va construir en el mateix indret i que va donar nom al topònim actual.