«Hem de convèncer els joves que el sector tèxtil és un excel·lent camí professional»

L’itinerari d’en Joan Pera dins el món del tèxtil no és gaire comú. Tot i que a casa hi havia empresa, ell es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomar en Ciències Empresarials per l’Escola Universitària del Maresme (EUM), centre adscrit a Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, va treballar en el sector bancari, on destaca el seu pas pel Departament de Control de Gestió i Estudis de Mercat e-business a la Caixa i la seva  tasca a Düsseldorf treballant als departaments de comerç i control de gestió de l’empresa Allbecon AG.

Joan PeraFins que va arribar el dia en què es va plantejar donar continuïtat a l’empresa familiar al costat de la seva germana, Montse Pera. Ella, com a dissenyadora, podia encarregar-se d’una part del desenvolupament del negoci, però calia un gerent que tingués un perfil tècnic en l’àmbit de la indústria tèxtil i és per això que en Joan va decidir formar-se com a enginyer tècnic industrial en l’especialitat de teixits de punt a l’Escola Universitària de Canet.

Ara és el director general d’ARPE, l’empresa que va fundar el seu pare el 1991, tot i que la família ja feia més de quaranta anys que es dedicaven al món del tèxtil. De fet, tenien una empresa orientada al sector de la moda, a través de la qual fabricaven peces de roba per a tercers. Ara bé, la crisi que va patir el sector durant els anys 80 va obligar-los a reorientar-se: van decidir deixar el sector de la moda per enfocar-se al de l’automoció. El pare de Joan Pera va patentar una baieta tècnica d’ús industrial, enfocada específicament a la secció de pintura de les plantes automobilístiques, que permetia netejar la carrosseria dels nous vehicles just abans de ser pintada sense deixar anar cap mena de fibra. Per explotar aquella patent, va decidir fundar Manufactures Arpe.

Però les patents industrials tenen una durada de 20 anys i, a més, a mesura que va anar passant el temps, van començar a aparèixer al mercat altres productes substitutius. L’any 2001, el pare d’en Joan i la Montse va decidir jubilar-se. En aquell moment, a més, la situació de l’empresa era delicada ja que la facturació havia baixat i feia uns anys que s’arrossegaven pèrdues. Calia reorientar el negoci, trobar noves línies de negoci, nous clients i nous mercats, tasques que el pare Pera no havia intentat perquè creia que cap dels seus fills li agafaria el relleu. Alhora, el moment del sector immobiliari era propici per vendre’s l’edifici i per això els pares d’en Joan van decidir tancar la fàbrica de Canet i vendre-la a un promotor immobiliari.

Però això no va marcar el final d’ARPE, “La Montse i jo vam decidir continuar el negoci, així que els pares es van animar a ajudar-nos per a fer realitat el relleu generacional. Van comprar la nau d’Arenys de Munt on estem actualment i que els tenim arrendada”.

A partir d’aquest “punt i seguit”, en Joan i la Montse van començar a buscar nous productes, i nous mercats, per tornar a fer créixer l’empresa i que fos sostenible econòmicament. “Des de l’inici vam apostar per les noves tecnologies, amb la incorporació d’un nou sistema d’impressió digital sobre teixit. Això ens va permetre posicionar-nos al mercat amb un producte força diferent del de la resta de competidors”. A més, la seva experiència a la Caixa i, concretament en el món online, els va permetre internacionalitzar-se amb facilitat.

Paral·lelament, el febrer del 2016 Joan Pera va convertir-se en president de PIMEC Joves Maresme - Barcelonès Nord. A banda de la seva vocació emprenedora, l’entitat va tenir en compte el palmarès de nombrosos premis i reconeixements que acumulava, entre ells el Premi a la microempresa més competitiva de Catalunya de PIMEC, el Promotional Gift Award 2015 al producte promocional més innovador de 2015 o el premi Promo Gift Award 2016.

Molt conscient dels reptes que encara el sector tèxtil, Pera assenyala la sostenibilitat com a línia de treball. “Em preocupa com fer compatible la lluita contra el canvi climàtic amb el progrés econòmic i social”, i es mostra convençut que s’obre un escenari de canvis que també comportarà noves oportunitats. De fet, la seva empresa treballa en projectes com la gestió ambiental de les instal·lacions, la reducció dels residus, la millora i eficiència energètica o el redisseny de l’oferta de productes per fer-los més sostenibles.

Quan vam assumir el relleu de l’empresa es van trobar amb el gran dilema de passar a materials naturals o continuar amb els sintètics. “Si utilitzàvem materials naturals estàvem deixant de ser nosaltres i passant d’un material sintètic que abunda (i que  es pot reciclar) a un material natural que, si s'utilitza i es produeix massivament, no és sostenible. Que un material sigui orgànic o natural no significa que sigui més sostenible”. Els Pera defensen que no tot pot fer-se de materials naturals perquè no n’hi hauria suficients, i cultius i agricultura que ara són per menjar, s’haurien de destinar a teixits.

En canvi, el que sí que abunda és el material sintètic. “Encara que lluitem per un planeta més lliure de plàstics, també som conscients que aquests són essencials en els àmbits mèdic i tecnològic, entre d’altres. Hem d’apostar per projectes i tècniques d'economia circular. No podem menysprear un material tan resistent i durador, sinó trobar-li nous usos i formes”.

A ARPE ja ho han posat en pràctica aquesta filosofia empresarial produint diversos productes com ara  bosses reutilitzables 100% fabricades amb teixit rPET post-consum o tovalloles de microfibra que requereixen menys consum energètic i d’aigua, a banda d’ocupar menys espai.

Joan Pera considera que la fusió d'innovació, creativitat i sostenibilitat els ha convertit en allò que són: “una petita empresa familiar de 20 persones increïbles”. Però ara li agradaria poder ampliar la plantilla i un dels grans inconvenients amb els que es troba és la dificultat de trobar treballadors formats. “No n’hi ha i no ho entenc, perquè hi ha oferta de feina, el mercat necessita aquests perfils”. Considera que s’hauria de fer un esforç per donar a conèixer aquest mercat laboral, molt desconegut per a la gent jove, especialment la que opta per estudiar graus de formació professional. Per això reclama al sector i a les institucions que facin esforços per divulgar i millorar el coneixement dels joves del territori en relació amb les oportunitats de creixement professional que ofereix el tèxtil. “Hem de convèncer els joves que el sector tèxtil és un excel·lent camí professional”, conclou.