«El balanç és positiu, però el nivell de compromís ha estat molt elevat»
L’Òscar Figuerola és un perfil professional singular dins l’equip de l’actual CRTTT de Canet de Mar. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat d'història, per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb formació específica en llengua catalana i cursos d’anglès a l’estranger, va arribar a l’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet l’any 1992 per impartir-hi anglès tècnic. S’havia estrenat en la docència a Torre Marimon i les Llars Mundet, dos centres de la Diputació que aplegaven un alumnat eminentment urbà.
Precisament va ser en Tomàs Jover qui, tan bon punt va arribar, el va convidar a fer un cafè per explicar-li que li havien reservat el grup de segon d’FP perquè ell en fos el tutor. “Jo li vaig preguntar com era possible que reservessin el millor grup per l’últim que arribava i ell em va respondre amb un somriure. Ens vam entendre de seguida”, recorda.
Òbviament, tots els professors havien maldat per esquivar aquell grup d’alumnes, però per l’Òscar, que fins llavors havia bregat amb alumnes provinents sobretot d’entorns urbans complicats, li van semblar un grup fàcil. “Per mi, amb vint-i-cinc anys, era una jubilació anticipada. Entrava a les classes, deia als alumnes que seguessin i ho feien, hi havia silenci, podia organitzar el temps, era molt fàcil”.
Però no només entrava a les classes d’FP, també feia anglès a segon i tercer d’enginyeria. “El primer any vaig reconèixer als alumnes que no tenia ni idea de gènere de punt i els vaig demanar que m’ajudessin a fer les classes perquè havia de fer anglès d’una tecnologia que desconeixia. El segon any ja anava amb avantatge perquè ja sabia que els alumnes no sabien res”. El principal cop de mà li va venir de Gastón Mercader, en aquell moment professor de tecnologia.
Només tres anys després d’entrar a l’Escola de Teixits, l’Òscar Figuerola passa a formar part de l’equip directiu. El curs 1995 - 1996, acabat el mandat de Ramon Rovira, en Gastón Mercader presenta candidatura amb la voluntat d’impulsar un canvi “per aconseguir que el centre esdevingui una sola escola, i no dues en paral·lel”. Mercader forma tàndem amb Jover i i proposa a Òscar Figuerola la direcció d’FP.
Però aquells anys es veuen marcats, de manera inevitable, pel desplegament de la nova llei educativa, la LOGSE. Canet era un dels pobles pilot on es van començar a obrir línies d’ESO i això va afectar directament a l’interès dels joves per cursar l’FP. “Tenint l’opció de l’ESO al mateix municipi, els estudiants que es matriculaven per fer FP cada cop eren menys i venien d’altres punts de la comarca”. El nou escenari va obrir les especulacions sobre la possibilitat que l’FP s’integrés a l’institut de Canet, “es van començar a fer-se llistes dels professors que farien el pas a l’Institut”. En aquest context, l’Òscar Figuerola es va presentar a les oposicions i va aconseguir la plaça, “però han passat molts anys i aquí estic”.
La integració de l’FP no es va produir i el 1995 l’Escola de Teixits es va veure abocada a no obrir matrícula pel primer curs d’FP. El curs 1995 - 1996, el director del centre, Gaston Mercader, i Òscar Figuerola, com a subdirector i director d’FP, es van reunir amb el director general d’FP del Departament d’Educació i van aconseguir que la Generalitat atorgués a l’Escola de Teixits un cicle formatiu de producció de teixits de punt d’un any, pensat pels alumnes que acabaven l’ESO. Amb aquella iniciativa, el centre es va adaptar a la nova legislació i el CFGM va oferir-se fins al curs 2001 - 2002.
Però el nou pla d’estudis i la davallada d’alumnat universitari fa que el curs 2000 - 2001 l’Òscar Figuerola passi a repartir la seva dedicació entre la docència d’un grup d’alumnes i la supervisió d’un programa educatiu de la Diputació que tenia per objectiu acostar el teatre als joves. Aquesta situació s’allarga fins al curs 2005 - 2006 en el que torna a dedicar-se plenament a l’Escola de Teixits assumint la coordinació de la biblioteca del centre, fent de professor i fent de tutor de treballs de fi de carrera, una etapa que es tanca definitivament el 2011.
El procés de constant transformació que viu el centre, passant d’escola universitària a centre de recerca, també transforma les tasques del seu equip. En el cas de l’Òscar Figuerola, que ja havia assumit l'encàrrec de la biblioteca, passa a ocupar-se també dels estudis d’“estat de l’art” necessaris per a l’abordatge dels projectes d’investigació que va assumint el centre de recerca, sota l'empara de CETEMSA. “Era la persona adequada per aquesta tasca pel meu coneixement de l’idioma, al mateix temps, em vaig haver de formar en matèria de patents”, explica.
Amb l’entrada d’EURECAT al CRTTT apareixen especialistes encarregats d’aquests estudis de situació i l’Òscar Figuerola fa un nou salt passant a ser el tutor de la dual. “Nosaltres també som empresa i, com a tal, acollim aprenents de dual. Son alumnes de disseny tècnic tèxtil de Terrassa, de patronatge de les Llars Mundet i de Canet, o de confecció de Canet”. Des d’aquesta nova tasca, Figuerola torna a acompanyar joves en el seu procés de formació. “Hi ha diferències entre els joves d’ara i els que sortien de l’FP amb vint anys. Llavors havien tingut temps de madurar, de practicar el seu coneixement, en sabien molt. Ara, amb un sol any, no surten tan preparats, són més joves i el seu objectiu ja no és treballar, sinó continuar estudiant”. Per això, Figuerola valora positivament que la dual els aporti el coneixement d’un entorn laboral real en el qual els joves han de demostrar responsabilitat i han d’executar la feina de manera adequada. “Quan treballes, no val que la feina estigui aprovada, ha d’estar perfecte”.
A banda d’ocupar-se dels joves de dual, Figuerola també coordina la formació de les empreses. “Aquí venen moltes empreses a formar els seus treballadors, per exemple, per conèixer els materials, caracteritzar fils i texits, que no els enganyin! Les empreses tenen dissenyadors de moda que no tenen coneixements tècnics i això és bàsic a l’hora de treballar”.
Així doncs, després de superar diverses transformacions, Figuerola assegura que la formació i la recerca asseguren la viabilitat del centre. De fet, assenyala que “hi ha tota una generació de confeccionistes, patronistes, teixidors i enginyers que estan acabant la seva vida laboral i, amb els nous cicles, aconseguim al mercat, cada any, nous professionals que asseguren el relleu”.
Haver viscut tot aquest periple a primera línia aboquen l’Òscar a un balanç agredolç, “estic content, però el nivell de compromís ha estat massa elevat. Hem hagut de batallar per obtenir cicles, hem hagut d’anar a buscar alumnes, hem lluitat perquè la Diputació assumís la viabilitat d’aquest centre. Durant anys, no només hem fet la nostra feina, sinó que hem hagut de convèncer les administracions de la necessitat de fer-la. El balanç és positiu, de desgast però positiu”.