«M’entristeix que l'escola ja no imparteixi estudis universitaris i també de veure com cents de bons tècnics s'han vist obligats a canviar de professió»
La trajectòria professional de la Sílvia Oriol parteix de la tradició familiar, però evoluciona cap a mons professionals distants del teixit. La Sílvia Oriol és filla de Pere Oriol, que va ser professor de l'Escola de Teixits en l’especialitat de Tricotoses Rectilínies i director tècnic de l’empresa canetenca Calsen S.A. que fabricava mitjons amb dits, llavors únics a tot el món.
Sílvia Oriol va ser la primera dona professora de l’àrea de tecnologia de l’Escola Universitària de Teixits de Punt de Canet, però va arribar al càrrec de forma abrupta i dolorosa. Sílvia va haver de substituir el professor que impartia les assignatures de Tricotoses Rectilínies i Estructura de Disseny, que no era altre que el seu germà Josep Oriol, mort en un accident. De fet, Josep Oriol també estava substituint al seu pare, que es trobava transitòriament de baixa. En aquest context, Sílvia Oriol va desenvolupar la docència entre el 1977 i el 1979.
Un cop el seu pare es va haver recuperat, Sílvia Oriol va passar a treballar, durant deu anys, a l’empresa Abril S.A. com a cap de la secció de mostraris. “Abril S.A. era fabricant de màquines tricotoses rectilínies i allà vaig viure el pas de les màquines mecàniques a les màquines electròniques i vaig aprendre a organitzar i gestionar exposicions Internacionals i nacionals com la ITMA, la EXPO etc. Abril S.A també desenvolupava programes informàtics pel comandament electrònic per màquines que es construïen”.
Abril S.A. va haver de tancar l’any 1991, però la Sílvia Oriol va trobar la manera de continuar vinculada al món tèxtil. “Amb companys informàtics vàrem seguir desenvolupant programes per a la indústria tèxtil sota el nom de Rexel Bit S.A. Eren programes força pioners, perquè eren compatibles amb les diferents marques del mercat, un fet molt inusual en aquell moment. Els nostres programes permetien crear teixits virtuals i això els convertia en una eina molt preuada per als dissenyadors. També creàvem programes més tècnics, per exemple, en aquesta època vam desenvolupar, conjuntament amb la Universitat d'Òptica de Terrassa, un programa de reconeixement de les malles que feia automàticament el càlcul de densitat de punt. Solucionava una feina molt feixuga, però molt necessària, com era la de fer el càlcul de les peces minvades.
La Sílvia Oriol compaginava aquesta activitat professional amb la comercial, venent maquinària italiana de la marca Protti, i amb la docència, exercint de professora per Centres Tecnològics com Cetemmsa i Fitex. “En aquests anys, vaig tornar a l'escola com a docent per impartir classes de Tricotoses rectilínies i confecció en els primers anys de cicle formatiu de grau mitjà”. Però el 2015 i arrel de la desaparició de les principals fàbriques de punt d’exterior com Burberry, Induyco, Pulligan, Lacoste i un llarg etcètera, Sílvia Oriol s’ha distanciat del sector tèxtil i ara treballa d’Account Manager de Google i Meta.
El seu record més entranyable del seu pas per l’Escola de Teixits de Punt de Canet es remunta a l’època d’estudiant i la mobilització que van haver d’emprendre per assegurar-se el futur. “Quan la meva promoció va començar l’últim curs, ens vam assabentar que els títols no es firmaven perquè hi havia algun impediment tècnic. Així que ens vam tancar a l’escola durant més d’una setmana, mentre una comissió d’alumnes es va desplaçar a Madrid en cotxe per parlar amb les autoritats. I així vam aconseguir solucionar-ho”. Oriol recorda amb nostàlgia aquell moment, “Crec que és l’únic cop que l’escola ha sortit a totes les notícies i diaris per una tancada estudiantil”.
Però per a la Sílvia Oriol, la pèrdua dels estudis universitaris pel centre de Canet no només té un component nostàlgic. Oriol lamenta que ja no es formin professionals amb la profunditat que es feia abans i, alhora, lamenta la pèrdua de coneixement que pateix el sector quan bons professionals, com ella mateixa, acaben treballant en altres sectors. "M’entristeix que l'escola ja no imparteixi estudis universitaris i també de veure com cents de bons tècnics s'han vist obligats a canviar de professió com jo mateixa".