Són aquells terrenys integrats, o en procés d'integració, al teixit urbà que comptin amb tots el serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, aigua potable, sanejament, subministrament elèctric) o bé estiguin compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície edificable. No sempre en els espais urbanitzats es donen totes les condicions d’espai urbà ja sigui per manca d’elements bàsics o per degradació dels mateixos, i per tant calen instruments específics que ordenin, regulin i millorin les condicions que han de permetre una vida col·lectiva saludable, funcional i sostenible.
La ciutat i els assentaments urbans són els espais on més intensament es manifesta l’acció urbanística, ja sigui per la complexitat dels seus espais com per la seva naturalesa jurídica.
La planificació, la gestió i la vetlla per que els creixements i la transformació dels espais construïts es produeixin d’una manera ordenada, justa i equilibrada, d’acord amb els condicionants del medi i la seva població és la principal tasca de l’acció urbanística.
A l’hora de desplegar les eines urbanístiques a l’espai urbà, cal tenir en compte un seguit de condicionants jurídics que marcaran especialment quins instruments es poden mobilitzar per al seu govern i el seu desenvolupament.
Així, el sòl urbà rep un tractament diferenciat en funció del grau de consolidació que determini la realitat física i/o el planejament:
Sòl urbà consolidat (SUC):
Sòl que ha estat objecte d’anteriors processos d’urbanització, i que té una configuració determinada pel sistema d’espais públics i pels espais parcel·lats, que el pla d’ordenació urbanística fa substancialment seva.
Sòl urbà no consolidat (SUNC):
Sòl que ha estat objecte, total o parcialment, d’anteriors processos d’urbanització i/o ocupació per edificació, però que el pla d’ordenació proposa que sigui objecte d’una nova ordenació que afectarà la seva configuració i usos.
L’ordenació urbanística que proposa el planejament general en aquesta classe de sòl acostuma a recollir, en SUC, la situació existent, composta per una realitat física i unes regulacions normatives de l’edificació i els usos. Tanmateix, es poden introduir correccions i/o transformacions a aquesta situació, que poden referir-se a:
• L’edificabilitat dels solars
• El règim d’usos del sòl i dels edificis
• La configuració dels espais públics
• La creació de nous espais i/o equipaments públics a partir de l’afectació de solars privats
Pel que fa al SUNC, la seva transformació pot ser molt més rellevant tot transformant l’estructura parcel·lària i física si així ho determinen el planejament general o els respectius Plans de Millora Urbana.
