Societat - Salut - 22/02/2024 09:30 h. - Núria Peláez
Un nou recull d’eines permetrà als ajuntaments avaluar l’impacte en salut de les actuacions municipals
Ha estat creat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ISGlobal, i ja s’ha provat a Granollers, Mataró i Viladecans.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) promou des de fa anys la necessitat de tenir en compte la salut en totes les polítiques públiques de qualsevol àmbit. Per facilitar la incorporació d’aquesta visió també en l’àmbit local, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ISGlobal, ha creat un recull d’unes 80 eines científicament validades que permeten mesurar i avaluar l’efecte que poden tenir sobre la salut les intervencions a l’espai públic i altres tipus d’actuacions públiques. El recull s’adreça a ajuntaments i/o altres entitats impulsores d’actuacions municipals.
Hi figuren eines com per exemple MWIA (Mental Well-being Impact Assessment), per valorar l’impacte d’un projecte sobre la salut mental, o Pedestrian Environmental Quality Index, que permet informar als planificadors de barris sobre les necessitats de vies per caminar, entre d’altres.
L’ús d’aquestes eines per part dels ajuntaments pot ajudar a determinar si una actuació planificada té sentit o no per millorar el benestar o la qualitat de vida al municipi o, en el cas d’actuacions ja realitzades, valorar i comprovar el veritable abast del seu impacte en salut.
Una prova pilot amb tres municipis: Granollers, Mataró i Viladecans
Les eines s’han testat en el marc del Projecte Transformador “Barris i comunitats: motors de transformació social” impulsat per la Diputació de Barcelona, concretament amb una prova pilot als municipis de Granollers, Viladecans i Mataró.
En el cas de Granollers, es va fer un projecte per detectar i abordar la soledat en dones de diferents generacions i orígens socioculturals, aplicant l’eina Photovoice. El resultats han permès donar veu i espai de relació a les dones, empoderant-les i abordant alhora problemàtiques com l’escletxa digital.
En el cas de, Viladecans el projecte ha permès avaluar l’impacte en les activitats organitzades per l’Espai emocional, copsant abans i després la millora en el benestar emocional dels participants a través del qüestionari WHO-5 Wellbeing Index.
Un altre exemple és el cas de Mataró, on l’aplicació d’aquestes eines ha estat avaluar l’impacte de la instal·lació d’un parc de salut al Parc de Cerdanyola. Per fer-ho es va aplicar una altra de les eines del recull, concretament el MOHAWk (Method for Observing pHysical Activity and Wellbeing), basat en l’observació contínua per registrar les característiques i els comportaments de cada persona que ingressava en La zona d’observació. Els resultats mostraven, per exemple, que amb la introducció del nou Parc de Salut augmentava la ràtio d’activitat física per persona i s’observaven canvis en altres comportaments vinculats al benestar, com ara l’atenció a l’entorn o la interacció entre persones usuàries. Els resultats de l’observació van permetre a l’ajuntament detectar la necessitat de dinamitzar el Parc de Salut per ampliar els beneficiaris i els usos.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 ”Salut i benestar” i número 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. Els disset ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
