04/07/2022 11:17 h.
Comunitats energètiques, models de negoci i governança per fer partícip al món local
CEL a Rupià impulsada per la Diputació de Girona
La sessió del mes de juny dels seminaris tècnics de transició energètica al món local organitzats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va donar continuïtat a la temàtica de les comunitats energètiques.
El 22 de juny hem organitzat una nova sessió del cicle de seminaris tècnics sobre transició energètica al món local, dedicat en aquesta ocasió a donar continuïtat a sessions anteriors dedicades a les Comunitats energètiques. En aquesta tercera part, l’objectiu era compartir i actualitzar els diversos de projectes de Comunitats Energètiques Locals (a partir d’ara CELs) arreu del territori.
Els seminaris tècnics estan organitzats per la Xarxa i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l'ICAEN, el suport d'Ecoserveis i en el marc del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia.
A l'enllaç següent podeu consultar la documentació presentada i l'enregistrament de la sessió.
Com a elements a destacar de la sessió, es destaquen els següents punts que podeu trobar resumits al Decàleg.
La participació de les administracions públiques locals en comunitats energètiques donen seguretat i garanties. Tot i que no és essencial ni obligatòria, la participació dels ajuntaments dona seguretat i legitimitat als participants. exemples en són Reus Energia, CE Sant Lluís a Menorca, Balenyà Sostenible i El Prat de Llobregat.
No existeix una forma jurídica única perquè el municipi participi d'una comunitat energètica. Els diversos exemples ja existents i efectivament viables mostren la possible diversitat i opcions per les que es poden optar; amb Balenyà sostenible com a cooperativa i Energia del Prat com a SL, entre d'altres.
L'associació com a forma jurídica àgil. El cas de la comunitat energètica al polígon de Sant Lluís mostra la claredat, transparència i llibertat per autodefinir-se a l'hora de redactar els estatuts derivats de constituir-se com a associació.
Les cooperatives com a opció natural en la formació de comunitats energètiques. A la pròpia definició de comunitat energètica, s'inclou el factor que aquesta ha de ser autònoma i efectivament controlada pels socis, empatitzant així amb els principis d'una cooperativa.
Una societat mercantil (SL) sense ànim de lucre subjectiu. La participació de l'administració pública en una societat mercantil és complexa. municipis com el prat han optat per aquesta fórmula jurídica de SL sense ànim de lucre subjectiu per facilitar la participació pública.
Les comunitats energètiques tèrmiques tenen molt potencial. Dos terços del consum d'energia primària dels habitatges es destina a la climatització. les mesures preventives actuals són la millora en eficiència i la instal·lació de bombes de calor.
