01/12/2021 22:05 h.

Què és un refugi climàtic ?

Comparteix

Resultats dels seminaris

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'AMB vam organitzar conjuntament la primera sessió d'un nou cicle de seminaris tècnics dedicats a les accions locals d'adaptació al canvi climàtic.

L’objectiu del cicle és aportar i compartir coneixements fruit de les accions concretes d’adaptació que estan portant a terme diferents ajuntaments i ens municipals.

El primer dels seminaris ha tractat la temàtica dels refugis climàtics.

Els refugis climàtics s'han definit com a espais -siguin interiors o exteriors- que proporcionen confort climàtic i que s’activen en situació d’emergència generada per la calor, però que, fora d’aquests episodis, tenen altres finalitzats. La població a la qual es dirigeixen és, sobretot, la més vulnerable a la calor però no són equipaments sensibles o assistencials. 

En base a aquest concepte, s'han presentant ponències i casos pràctics per entendre millor com implantar-lo per part dels ens locals en el marc de les accions del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia. 

 

S'ha destacat especialment què al tenir en compte a l’hora d’implantar refugis climàtics.

En primer lloc, recolzar-se en experiències i estudis previs que ajudin per prioritzar les actuacions a realitzar i que permetin gestionar les inversions de manera eficient.

Posteriorment, seleccionar els espais i equipaments que donin resposta a les característiques que han de tenir els refugis. Les biblioteques municipals són un exemple avalat. I planificar procurant la cobertura màxima del territori tenint en compte la distribució demogràfica de la població vulnerable.

Es proposa promoure un grup motor de treball que lideri el procés i que faciliti la coordinació entre els equips implicats: les persones que tenen diferents nivells de competència sobre l’organització del territori, els serveis municipals i les persones que són referents de les diferents tipologies d’equipaments.  I establir protocols d’atenció i d’operativa, i vetllar per una comunicació fluida entre els equips implicats, per garantir que el personal treballador en els espais refugi tinguin la informació necessària.

Cal també `planificar una comunicació externa adequada als diferents perfils d’usuaris i a través dels canals d’informació més eficients i efectius. I garantir l’accessibilitat, el confort i el descans en els espais; disposar de llocs per asseure’s, punts d’aigua per beure, etc.

Finalment, s'ha aconsellat teixir ponts amb entitats solidàries i assistencials per arribar a la població més vulnerable; destinar recursos a l’avaluació i el seguiment per millorar l’operativa, l’accessibilitat o l’adequació dels espais; i planificar en clau de futur: dels refugis climàtics a les xarxes de frescor per donar cobertura no només en la destinació sinó també en els desplaçaments. 

Les persones convidades a participar són referents en l’estudi, el disseny i la planificació de refugis climàtics pel fet d’haver facilitat i/o desenvolupat projectes d’adaptació d’espais i equipaments en zones confortables davant la calor. En presentar els seus projectes, totes elles han reforçat la importància d’actuar davant de l’augment dels episodis de calor extrema i del perjudici que aquests tenen per la salut de la població, específicament per a col·lectius més vulnerables com la gent gran o els infants. Partint d’aquesta motivació, les persones convidades han compartit la seva experiència i els seus aprenentatges, molts dels quals presentaven aspectes comuns i essencials.

 

A continuació o a l'enllaç següent podeu consultar les presentacions i l'enregistrament en vídeo de la doble sessió virtual.

 


1. Refugis climàtics. 

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

Sessió en línia, 11 i 12 de novembre del 2021

 Entorns d’oportunitat: Espais de confort per al refugi climàtic. Sílvia Escolano Colom. Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona

 Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona

 Localització, avaluació i adequació d’entorns escolars en espais de refugi climàtic. Mireia Gascón, investigadora d'ISGlobal.

 Refugis climàtics a la ciutat de Barcelona: impuls i evolució de la xarxa. Andoni González, tècnic del Departament de Resiliència Urbana de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona

 Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona  

 Refugis climàtics a les Escoles 

 Visió general del projecte Refugis Climàtics

 Seguiment i avaluació dels espais de refugi climàtic de Barcelona. Gemma Conde, tècnica de l’Àrea de Medi Ambient i Eficiència Energètica de Barcelona Regional

 Notícia de Nova York

 Cooling centers a California

 Desenvolupament d’illes i recorreguts de frescor a París. Julie Roussel, responsable del projecte d’adaptació al canvi climàtic de l’Ajuntament de París

 Web Parcours et îlots de fraîcheur à Paris

 Mapa Parcours et îlots de fraîcheur à Paris

 Notícia "París s'adapta al canvi climàtic"

 Impuls de la xarxa metropolitana de refugis climàtics. Brenda Saavedra, tècnica del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB

 Web de Refugis climàtic de l'AMB

 Criteris bioclimàtics per millorar la qualitat dels espais verds urbans

 L’Hospitalet de Llobregat i el projecte de refugis de proximitat. Blanca Atienza, directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

 Habilitació de refugis climàtics a Viladecans. Evarist Almudéver, tècnic de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Viladecans

 

 Relatoria del seminari i decàleg "Què cal tenir en compte a l’hora d’implantar refugis climàtics?"

 

 Enregistrament de les dues parts de la sessió