Principals problemes de salut associats a l'entorn

Problemes de Salut Mental

Les dades

El conjunt dels trastorns mentals són la causa més freqüent de malaltia a Europa, essent responsables del 20% de la càrrega total de malaltia. La depressió,  que suposa gairebé una tercera part del total de trastorns mentals, ocupa el tercer lloc dels problemes de salut, només per darrera de la isquèmia coronària i dels accidents cerebrovasculars.

A Catalunya, segons dades de l'ESCA 2012, el 10,7% de la població de 15 anys i més té risc de patir un trastorn mental en el moment de l'entrevista (el 6,9% dels homes i el 14,4% de les dones). La diferència entre homes i dones es manté en tots els grups d'edat. El percentatge de probabilitat de patir un trastorn mental en el moment de l'entrevista s'incrementa de manera gradual a mesura que la classe social és més desfavorida i el nivell d'estudis és més baix.

Els trastorns mentals són problemes de salut que tenen un fort impacte social, sanitari, econòmic i una important repercussió en la qualitat de vida de les persones que els pateixen i les seves famílies.

Actualment la salut mental es considera una prioritat sanitària en l'agenda política a Europa, Espanya i Catalunya.

 

Factors de risc

Desigualtats socials i crisi econòmica. Les societats amb alts nivells de desigualtat tendeixen a tenir un baix nivell de cohesió social (Hsieh and Pugh 1993), i un risc elevat de problemes de salut mental. (Font: Mental health policy and practice across Europe. European observatory 2007).

Baixa cohesió social. La falta de cohesió social debilita la salut mental (Kawachji and Berkman, 2003). En canvi, les xarxes i el suport social milloren la salut mental (House et al, 1988).

L'exclusió social pot ser causa i resultat de trastorns mentals. Les persones aturades, molts grups de minories ètniques, persones discapacitades, presos, malalts psiquiàtrics institucionalitzats, sense sostre, són grups en risc d'exclusió social. I, l'exclusió social incrementa el risc de discapacitat, malaltia, addiccions i aïllament social, i viceversa, donant lloc a cercles que es retroalimenten.

Deficients condicions de l'habitatge estan relacionades amb una disminució de la salut mental i poden afavorir el desenvolupament de trastorns de salut mental (Thomson and Petticrew, 2005).

Soroll i estrès són d'altres factors que predisposen a patir problemes de salut mental.

 

Recomanacions

Impulsar polítiques que promoguin la cohesió social, que contribueixin a la millora de la salut mental i redueixin la mort prematura i la discapacitat que resulten de la malaltia mental. (OMS, 2004).

Dissenyar les ciutats i barris de forma que s'afavoreixi la interacció entre les persones, fomentant els espais de trobada, i les zones verdes, l'ús de les quals s'ha demostrat que reporta beneficis per a la salut.

Potenciar les mesures encaminades a modificar l'entorn, de forma que faciliti l'activitat física, atès que s'ha demostrat que l'activitat física redueix el risc de patir depressió i millora el benestar psicològic. (Mental health policy and practice across Europe. European observatory 2007).

Les intervencions per millorar les condicions de l'habitatge s'ha demostrat que milloren la salut mental i tenen un impacte positiu en factors com l'increment de seguretat, la reducció dels delictes i el foment de la participació de la comunitat (Raudenbush an Earls, 1997; Thomson ert al. 2001).