Comparteix

Habitatge

Confort acústic

CONTEXT

© Elizaveta Galitckaia / Shutterstock.com

En aquesta fitxa es tracta la contaminació acústica com factor decisiu alhora d'escollir un emplaçament per desenvolupar una promoció residencial.

Ubicar una promoció d'habitatges en un context de soroll pot dificultar el descans dels seus residents, el desenvolupament normal de la seva vida quotidiana i en conseqüència provocar problemes tant físics (mal de cap, hipertensió, pèrdua de capacitat auditiva, malalties cardiovasculars, ...) com psicològics (ansietat, depressió, ...). De fet existeix evidència científica sobre la relació entre el soroll i el risc de patir desordres immunològics, gastrointestinals i cardiovasculars. (Veure fitxa Soroll).

Llegir +/-

Darrerament s'ha pogut concretar que el soroll afecta especialment a les persones de més de 50 anys. En concret cada 10 decibels més de soroll dels recomanats per la OMS, es registra un increment del risc d'infart del 14%. En el cas de les persones més grans de 65 anys, aquest risc augmenta fins el 27%.

Les ciutats presenten uns nivells de soroll cada vegada més elevats, fins al punt que segons la Organització Mundial de la Salut, quasi el 80% de la població de les ciutats modernes està sotmesa a nivells superiors als recomanables. D'entre els factors desencadenants el principal és el trànsit, sense descartar-ne d'altres com les activitats industrials, les obres públiques o les activitats d'oci.

 

OBJECTIU

  • Garantir el confort acústic a l´edifici i disminuir les patologies associades a l'excés de soroll.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a la promoció d´habitatges (pública i privada) 

Accions fora de l’edifici

  • Fer una anàlisi prèvia del context immediat des del punt de vista de soroll: realització d'estudis acústics que permetin la implementació de mesures correctores quan les emissions o immissions estiguin per sobre del que admet la normativa.
    Si es detecta una contaminació acústica greu, caldria descartat el sòl per a l’ús residencial; podent-lo reservar per altres usos que no precisin d'un confort acústic tant elevat. En cas que no pugui ser descartat, caldrà millorar l'aïllament acústic dels tancaments opacs i vidriats.
  • Instal·lació de pantalles acústiques (en casos de proximitat a una font d’emissió d’important soroll). Són sistemes de protecció acústica que tracten de reforçar l'efecte de barrera dels components constructius que fan de separació entre l'ambient acústic exterior i l'espai interior o entre espais acústics interiors diferents però contigus. La seva funció consisteix en evitar la penetració de sorolls de l'exterior o d'un local que produeix soroll a un altre espai interior habitable. Poden actuar com a pantalles acústiques qualsevol tipus de tancament doblat.
  • En el cas que no es disposi d’emplaçaments amb unes condicions acústiques acceptables caldrà generar nous solars per a l’edificació a través de diferents instruments:
    • Reserva de terrenys per a la seva adquisició per al Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH); i alienació de béns afectes al PMSH.
    • Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar
    • Adquisició de sòl, edificis o d'habitatges al mercat lliure i a través de tanteig i retracte.

Accions en relació a la ubicació de l’edifici

  • Disseny i orientació interior i exterior dels edificis d’acord amb els condicionants exteriors de soroll:
    • Disposició de les dependències d'ús sensible al soroll a la part de l'edifici oposada al soroll.
    • Protegir les zones tranquil·les.
    • Evitar la generació de trànsit addicional.
  • Disposar els habitatges en pisos més elevats dintre del edifici per allunyar-se del terra, on habitualment hi ha les fonts de generació de soroll.
  • Situació estratègica de la vegetació per reduir l'impacte acústic del trànsit. De manera general sembla que un mixt composat per arbres caducifolis i coníferes, juntament amb arbusts, podria ser el més eficient per l'atenuació del soroll. De tota manera, l'efecte de l'arbrat és modest en aquest sentit i només en el cas dels parcs de certa dimensió es poden prendre mesures de gestió eficaces.
  • Elaborar mapes acústics locals seguint la legislació que es descriu en l’apartat corresponent.

Accions en relació al propi edifici

  • Instal·lació de fusteries amb bons sistemes de tancaments per protegir-se del soroll del carrer. Estanqueïtat dels tancaments i ús de vidres amb atenuació acústica, com els dobles amb gas argó i laminats.
  • Introducció de més massa als tancaments.
  • Utilització de materials específics d'aïllament com el suro i combinar diferents materials.
  • Realitzar un control exhaustiu en la posada en obra dels tancaments lleugers (tipus cartró-guix laminat) per garantir un bon segellat en tots els perímetres.

Propostes i recomanacions per a l´administració

  • Incorporar mesures de control acústic en els plans i ordenances municipals i en els projectes arquitectònics dels edificis.
  • Elaborar mapes de soroll: mapes estratègics de soroll i mapes de capacitat acústica.
  • Elaborar Plans d´acció per a la millora i la recuperació de la qualitat acústica: eines de gestió per a la preservació, recuperació i millora de la qualitat acústica.
  • Establiment d'ajuts econòmics per facilitar la millora dels habitatges en relació al soroll. Pot ser interessant identificar els entorns amb majors problemes de soroll al municipi per tal de prioritzar-ne la intervenció en el cas que les causes siguin difícils de resoldre.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Mapa estratègic del soroll. Ajuntament de Barcelona. Aquesta eina representa gràficament sobre plànol els nivells sonors per tram de carrer en 3 franges horàries (dia-vespre-nit). que en per ús residencial hauria de ser de 50 dB durant la nit. 
  • Pla per la reducció de la contaminació acústica. Barcelona 2015-20. El pla fa un anàlisi de la situació acústica de la ciutat, determina els valors límits segons els usos del sòl i les línies estratègiques i accions per millorar la situació actual. 
  • Illes Sonores – Bilbao. 2015. Espais públics conformats amb diferents solucions constructives que permeten el confort acústic per poder realitzar activitats tranquil·les i relaxants. L’objectiu és la millora de la salut amb més qualitat de vida i benestar, a través de la qualitat ambiental sonora dels espais públics. 
  • SICA. Sistemes d´Informació sobre la Contaminació Acústica. Base de dades per l´organització de la informació relativa a la contaminació acústica, i en particular, la referent als mapes estratègics de soroll i plans d´acció. 
  • Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Entitat sense ànim de lucre que lluita contra les causes i els efectes dels sorolls. També desenvolupa una tasca d’informació i assessorament als afectats/des per la contaminació acústica i a la ciutadania en general. 

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya
  • Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge a Catalunya.
  • Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s´aprova el Reglament de la Llei 16/2002
  • Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l´elaboració dels mapes de capacitat acústica.
  • Directiva europea 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.
  • Llei 37/2003 de 17 de novembre, del soroll.
  • Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre, por el que se aprueba el documento básico "DB-HR Protección frente al ruido" del Código Técnico de la Edificación.
  • Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
  • Reial decret 1367/2007, de 19 d´octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Àmbit equipaments. Condicions saludables. Fitxa "Soroll".
  • Àmbit Espai Públic. Medi ambient, canvi climàtic i sostenibilitat. Fitxa "La contaminació acústica".
  • Àmbit Habitatge. Entorn saludable. Fitxa "Soroll". 
  • Àmbit Planificació urbana. Medi ambient, canvi climàtic i sostenibilitat. Fitxa "Contaminació acústica".
  • Àmbit Espai públic. Fitxa "La gestió dels beneficis del verd urbà: millores en la contaminació acústica i atmosfèrica, i en el confort tèrmic".

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dt., 11 de maig 2021 13:23:50 +0000