Comparteix

Habitatge

Emplaçament de percepció segura

CONTEXT

© Paul Briden / Shutterstock.com

Aquesta fitxa tracta d´abordar tant la percepció de seguretat i la seguretat urbana des del punt de vista d´una perspectiva inclusiva que potencií l´autonomia de totes les persones en l´entorn urbà.

Llegir +/-

  • La seguretat de l´emplaçament. La normativa exigeix que cada edificació tingui una fase prèvia d'anàlisi geotècnic i geològic del terreny que verifiqui que les condicions són òptimes per construir i que serveixi de base per als posteriors càlculs estructurals i de fonamentació.
    La relació d'aquest càlculs amb el concepte de "salut" és evident, des del moment que han de ser la base per garantir l' estabilitat del conjunt i per tant la seguretat de les persones que s’hi allotjaran, per evitar possibles lesions i accidents.
    Tot i que cal reconèixer com a part de la problemàtica que l'anàlisi geotècnic comporta un cert grau d'incertesa, en la majoria de casos l'aparició imprevista de terrenys problemàtics es deu a que l'anàlisi ha estat escàs (ens referim a nivells freàtics elevats i canviants, existència d'argiles expansives, ...).

    Per altra banda, cal tenir en compte:
     
  • La seguretat percebuda. Les característiques físiques dels espais són un factor determinant que afecta a la percepció de seguretat de les persones. És necessari projectar els edificis i els espais per a que tothom pugui gaudir dels espais públics, comunitaris i domèstics, sense restringir les seves activitats o moviments per por. Així, la seguretat urbana des d´una perspectiva inclusiva també té relació amb la salut de les persones. La inseguretat en aquest sentit pot ser, per una banda, causa de malalties mentals (paranoia, estres, por, ansietat..), y per altra banda, causa d´accidents.

    No infravalorar l´impacte que el canvi climàtic pot afectar al territori i els ecosistemes i per tant a les persones. Risc d´incendis en territori boscós o proper a espais forestals, pluges torrencials afectant lleres de rius, pujada de nivells freàtics o el nivell del mar a zones costaneres com un exemple que podrien afectar la percepció de seguretat al territori.
 

OBJECTIU

  • Disminuir accidents i mitigar les conseqüències
  • Aconseguir espais més segurs i inclusius per a tothom, que potencien l’autonomia de les persones (dones, infants, gent gran, col·lectius més vulnerables,..)

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a la promoció d´habitatges (pública i privada)

Per a millorar la seguretat de l´emplaçament.

  • Realitzar estudis geotècnics de qualitat i exhaustius especialment allà on d'entrada es puguin preveure problemes. (Els sondejos han d'estar inscrits en tot l'àmbit edificable).
    • En cas que el sòl estudiat sigui desfavorable caldrà ser descartat tant per la construcció (residencial o per un altre ús) pública o privada.
    • En cas de detectar presència de corrents d'aigua en el subsòl, caldrà tenir localitzat el recorregut, evitant situar-hi a sobre les estances d'estar o dormir.
  • Preveure les possibles implicacions relacionades amb fenòmens climàtics extrems, especialment pel que fa referència a zones sensibles a inundacions.
  • En el cas que no es disposi d’emplaçaments saludables caldrà generar nous solars per a l’edificació a través de diferents instruments:
    • Reserva de terrenys per a la seva adquisició per al Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH); i alienació de béns afectes al PMSH.
    • Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar
    • Adquisició de sòl, edificis o d'habitatges al mercat lliure i a través de tanteig i retracte.

 

Per a millorar la percepció de seguretat.

  • Visibilitat de l´entorn: veure i ser vist.
    • Eliminar o adequar els espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades.
    • Evitar la generació de murs cecs als edificis.
    • Dissenyar edificis i espais amb relacions visuals.
    • Disposar sortides d´aparcaments transparents per afavorir la visibilitat.
  • Vitalitat de l´entorn.
    • Afavorir la barreja d´usos, la densitat i la proximitat per a la trobada de persones. Planificació urbana a escala de barri amb barreja d´usos i comerç de proximitat.
    • Afavorir la simultaneïtat i continuïtat d´usos i activitats.
    • Activar els espais i habitatges buits per evitar-ne la degradació i la inseguretat associada.
  • Vigilància de l´entorn.
    • Propiciar la diversitat de persones i usos donant accés a l´habitatge a població diversa, a partir de la diversitat tipològica dels habitatges i dels règims de tinença.
  • Entorn equipat.
    • Dissenyar edificis amb diversitat d’usos que facilitin el desenvolupament de les activitats quotidianes.
    • Facilitar la connexió entre els habitatges i els entorns equipats a partir, per exemple, de la ubicació dels accessos en els entorns d’activitat.
  • Entorn comunitari.
    • Planificació dels procés d´ocupació dels habitatges.
    • Fomentar la participació de les persones en els processos de desenvolupament d’habitatges.
    • Formació d´equips multidisciplinaris per promoure i facilitar la participació en el disseny d’edificis d’habitatges.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2010).
  • Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pels qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme modificat per Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la llei d'urbanisme, i per
  • Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya
  • Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.
  • Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dt., 29 d’oct. 2019 08:28:53 +0000