Comparteix

Espai públic

L'espai públic per gestionar la cohesió social

CONTEXT

© Syda-Productions / Shutterstock.com

L’espai públic és un espai on les persones es troben i interaccionen, ja sigui de forma planificada o espontània. D’aquesta manera l’espai públic pot contribuir a la cohesió social, doncs és allà on té lloc el contacte social cara a cara contribuint a una major salut social i mental, que és també la base per a la salut física (Crowhurst Lennard 2018).

El que trobem sovint a l'espai públic és el reflex de la situació social, política i cultural de la ciutat. És l’espai on els ciutadans expressen les opinions, necessitats i expectatives que tenen de la ciutat i la seva comunitat. La configuració de l'espai públic ha de ser un espai de comunicació neutre i, tot i que l’espai públic pot reflectir la identitat i cultura d’una comunitat, i hauria d’incloure tots els grups de la comunitat sense excloure a ningú.

Llegir +/-

 

En alguns moments ens podem trobar amb que hi ha persones que s’apropien excessivament de les places i parcs i/o en fan un ús inadequat. L'espai públic ha de ser adequat i gaudit per tots els ciutadans i hauria de ser un espai comunitari, accessible, confortable, agradable, segur, divertit, promotor de xarxes i d'interacció social.

Els moviments migratoris, entre els que cal esmentar els ocasionats pel canvi climàtic, amb direcció cap a les ciutats o nuclis urbans serà un element cada cop més visible als espais públics i un repte a la convivència i adaptació entre diferents cultures i nuclis socials.. L’envelliment de la població també obeeix a patrons similars (Hanson, H., et al., 2012.). El disseny urbà, per si sol, no pot evitar situacions, conflictes o agressions però si pot col·laborar a crear espais vius i vigilats per l'activitat de la mateixa gent. Un espai públic que incorpori en el disseny criteris socials i l'acompanyi de polítiques de promoció social, de prevenció de conflictes, d'incorporació de la perspectiva de gènere o de polítiques de seguretat inclusives. Un espai públic així tindrà impactes molt positius en la generació de vincles i de capital social, afavorirà la cohesió social a les nostres ciutats i pobles i afavorirà la pròpia cura de l'espai urbà i la corresponsabilitat ciutadana.

 

 

OBJECTIU

  • Considerar en el disseny o rehabilitació d'espais públics les demandes i suggeriments dels diferents tipus d'usuaris (accessibilitat, requisits específics, igualtat de gènere, edat, etc.) per a un millor desenvolupament de la vida social.
  • Assegurar que els espais públics es mantinguin a l’escala humana.
  • Treballar per a que els espais públics siguin propers, identificables i referents tan físics com simbòlics per tota la ciutadania.
  • Gestionar i mantenir correctament aquells espais públics que ja tenen identitat i valor social.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Elaborar un pacte social vers els usos de l'espai públic amb els diferents sectors socials implicats: entitats veïnals, ciutadania, associacions de comerciants, persones professionals de serveis socials, etc. 
  • Almenys un 75% de l’espai públic a la ciutat hauria de ser accessible pels vianants (Rueda et al. 2018).
  • Assegurar que les places públiques mantinguin una escala humana. Emmarcar l’espai públic amb un façana “activa” de petites botigues, cafès, restaurants on a sobre se situïn els habitatges. Les places del barri han de ser boniques, vibrants i envoltades d’edificis que alberguin les activitats comercials i cíviques més importants (Crowhurst Lennard 2018). En tot cas, les accions d’embelliment sempre resulta convenient que siguin dissenyades amb la participació dels ciutadans i orientades a la vida social i que promoguin l’hospitalitat.
  • Les places públiques haurien d’evitar la presència de vies transitades per vehicles motoritzats (Crowhurst Lennard 2018).
  • Una plaça s’ha d’ubicar en el centre del barri i en el camí de les rutes dels vianants, fent possible que els ciutadans es barregin i es relacionin. L’èxit de la plaça no es pot donar a una zona amb només un ús del sòl, és preferible usos del sòl mixtes.
  • La mida de la plaça ha de ser apropiada per a la mida de la població que la fa servir i pels esdeveniments i la vida social per la qual està planificada. Per tal de fer-la segura totes les parts de la plaça haurien de proporcionar visibilitat en un rang de 30-40m, fent que sigui possible reconèixer una persona des de l’alta banda de la plaça (Crowhurst Lennard 2018).
  • Els edificis al voltant han de mantenir proporció amb la mida de la plaça. Els humans senten més confort quan poden veure una mica de cel en les seves línies de visió normal (aproximadament 50º sobre l'horitzontal) (Crowhurst Lennard 2018).
  • Els parcs i els espais verds afavoreixen l’activitat física i, per tant, la salut. Les àrees verdes haurien d’estimular la vida activa de les criatures (p.ex. arbres per escalar, corrents d’aigua per jugar, etc). Aquests espais haurien d’estar dissenyats per fomentar la creativitat, la imaginació, els joc social, l’exploració i el descobriment. (Crowhurst Lennard 2018).
  • Crear ciutats accessibles per a tothom que facilitin la comunicació entre barris (promoure la connectivitat alta.
  • Tenir present la multifuncionalitat de manera que es disposi d'espais per als nens i nenes, gent gran, gent jove, etc. així com els diferents usos: esportiu, passeig, comercial, etc. Això contribueix a ser un lloc de trobada i de convivència per a dones i homes, per a diferents classes socials i per a diferents edats.
  • Vetllar per el desenvolupament de les activitats lúdiques (p.ex. jocs que incloguin activitat física, etc.).
  • Generar identitat, convertint els espais en llocs significatius per a tota la ciutadania. El sentiment de pertinença és clau per a l'autoestima, la generació d'implicació i responsabilització de les persones cap a l'espai, el barri i cap a ells mateixos. 
  • Dotar l'espai públic de l'equipament bàsic (mobiliari, enllumenat, elements esportius, fonts d’aigua potable, lavabos públics, etc.) adequat a les necessitats i pràctiques dels i les usuàries, en funció de la seva pluralitat: edat, gènere, handicaps, etc.
  • L’espai públic requereix de manteniment constant (neteja dels residus i les fulles, manteniment del mobiliari i les infraestructures, etc.) 
  • Dotar l’espai públic d’estructures verdes per raons estètiques, la provisió de serveis ecosistèmics i una millora de la salut associada (Rook et al. 2013, Nieuwenhuijsen et al. 2017).
  • Evitar l’abús de l’espai per part de certs grups i les activitats no desitjades (p.ex. drogues, delictes, vandalisme, vagabunds, graffitis, etc.).
  • Evitar dissenys que afavoreixin la inseguretat (p.ex. murs, manca de visibilitat, manca d'il·luminació, etc.).
  • Promoure una cultura participativa a l'espai públic com a lloc de trobada, intercanvi i enriquiment entre persones diferents, construcció simbòlica de la ciutat i la ciutadania i confiança social entre ciutadania i les institucions
  • Promoure barris que integrin diferents nivells de rendes
  • Crear patis interiors.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Espai públic. Seguretat en l'espai públic. Fitxa "Espai públic segur".
  • Informació i participació. Fitxa "Urbanisme i participació".

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 17:34:07 +0000