Informe econòmic local de la província de Barcelona

L’any 2020 ha presentat una evolució socioeconòmica negativa en la majoria d’indicadors de la comarca, i especialment en alguns sectors ha estat de les comarques interiors més afectades per la crisi de la covid-19. Tot i això, el nombre d’aturats registrats va pujar un 22,9% aquest any (27,7% a la província) i és el tercer menor augment de les comarques barcelonines. La taxa d’atur registrat ha augmentat respecte al 2019 i se situa en el 13,5% (13,3% a la província).

L’ocupació registrada resident a la comarca va baixar el 2020 un 1,3 % (–2,2 % a la província) i destaca que només va caure en la franja dels menors de 44 anys. Pel que fa als llocs de treball de la comarca, amb un descens de l’1,7% (–2,3% a la província), destaquen les pèrdues en els subsectors de serveis de menjar i begudes, el comerç i les activitats esportives i d’entreteniment. Els llocs de treball han baixat en el treball assalariat (–2,0%) i també en els autònoms (–0,2%). El nombre d’empreses ha caigut un 8,0% (–8,5% a la província).

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2020

 

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2020

 

La comarca del Vallès Occidental té una superfície de 583,1 km2, el 7,5% de la superfície de la demarcació de Barcelona, i compta amb vint-i-tres municipis. Sabadell i Terrassa comparteixen la capitalitat.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2014-2020 (en percentatge)

El Vallès Occidental és, amb 937.508 habitants, la segona comarca més poblada de la demarcació, on hi resideix el 16,3% de la població provincial, i presenta un augment de l’1,3% en el padró del 2020. La població amb nacionalitat espanyola va pujar un 0,4%, mentre que la població estrangera va pujar un 9%, entre la qual destaquen els colombians (34,9%), els veneçolans (26,7%) i els peruans (24,2%). Dels vint-i-tres municipis de la comarca, en el darrer any vint-i-un han guanyat població, només Gallifa (–5) i Ullastrell (–4) en perden.

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Vallès Occidental 2020-2030 (en percentatge)

21 dels 23 municipis guanyen població, d’entre els quals destaquen Terrassa (3.071), Sabadell (2.876), Sant Cugat del Vallès (1.971) i Rubí (1.127).

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

Al llarg de l’any 2020, en la comarca del Vallès Occidental, el nombre d’homes ocupats va baixar un –1,5%, mentre que, en les dones ocupades, la caiguda va ser menor (–1,1%).

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2020, del BBVA, el VAB de la comarca del Vallès Occidental (vegeu el Gràfic 3) va augmentar un 1,4% durant l’any 2019. L’ocupació registrada de la població resident a la comarca va baixar un 1,3 %, i especialment en la franja de persones ocupades menors de 30 anys (–4,9%) i la de 30 a 44 anys (–4,4%), mentre que van pujar els majors de 45 anys. Així, l’any va finalitzar amb 391.489 persones ocupades, 5.090 menys que el 2019.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Vallès Occidental (en percentatge)

L’atur registrat (vegeu el Gràfic 5) va créixer al llarg de l’any 2020 en 11.325 aturats, en xifres absolutes, amb una variació anual del 22,9% (el 27,7% provincial). A final del 2020 hi havia 60.858 aturats registrats a la comarca, i la taxa d’atur registrat va augmentar respecte a 2019 i es va situar en el 13,5% (el 13,3% provincial).

Per sexe, l’atur dels homes va créixer un 27,1% i el de les dones un 19,8%. L’atur nacional va pujar un 20,8%, mentre que els aturats estrangers van créixer amb més intensitat (33,9%). Per edats, destaca el creixement anual dels aturats menors de 30 anys (33,5%) respecte a la resta d’edats. Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, el sector serveis és el que més va pujar en xifres absolutes (8.648), i, en percentatge, el sector de l’agricultura (33,4%).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Osona (en percentatge)

 

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Vallès Occidental, 2020 (en percentatge)

L’any 2020, la població aturada registrada a la comarca va créixer un 22,9% i la taxa d’atur registrat va augmentar respecte a 2019 i es va situar en el 13,5% el desembre de 2020.

 

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Vallès Occidental, 2020 (en percentatge)

 

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Vallès Occidental, 2020 (en percentatge)

 

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Vallès Occidental 2020 (en percentatge)

 

15 municipis dels 23 han perdut persones ocupades, i només Badia del Vallès té una taxa d’ocupació inferior al 60%. Tots els municipis han augmentat l’atur registrat, amb només 4 municipis amb una taxa d’atur superior al 15%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Vallès Occidental, 2020 (absoluts)

 

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Vallès Occidental, 2020 (absoluts)

L’any 2020, 57 subsectors de la comarca han perdut llocs de treball, i en aquest sentit destaquen el comerç al detall (–2.123), els serveis de menjar i begudes (–1.988), les activitats esportives i d’entreteniment (–642) i els productes metàl·lics (–475). Per contra, destaquen positivament l’administració pública (1.128), les activitats sanitàries (858) i els productes farmacèutics (666).

 

El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) es va situar a final de 2020 en 383.274, 6.607 menys que l’any anterior, un –1,7% menys, i és el cinquè percentatge més baix de les dotze comarques, i per sota de la mitjana provincial (–2,3%). Els llocs de treball han baixat en el treball assalariat (2,0%) i també en els autònoms (0,2%).

 

Gràfic 8

 

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

 

La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el Mapa 5) ha registrat reduccions en dinou dels municipis. En percentatge, destaquen Sentmenat (–6%), Sant Quirze del Vallès (–4%), Ripollet (–3%), Cerdanyola del Vallès (–2,8%), Sant Cugat del Vallès (–2,8%) i Palau-solità i Plegamans (–2,7%). En valors absoluts, també destaquen per les seves pèrdues Sabadell (–1.062), Terrassa (–954), Barberà del Vallès (–288), Montcada i Reixac (–260) i Rubí (–237).

 

Mapa 5

 

Variació llocs de treball registrats. Vallès Occidental, 2020 (en percentatge)

 

 

Al llarg de l’any 2020, el nombre de llocs de treball a la comarca s’ha reduït un 1,7% (–2,0% assalariats, –0,2% autònoms) i el nombre d’empreses ha baixat un 8,0% (–2.172).

 

En el cas de les empreses (comptes de cotització), el decreixement ha estat del –8,0% (–2.172), i la xifra total d’empreses se situa en 24.817 a final del 2020. Respecte a la mitjana provincial (–8,5%), la comarca se situa mig punt per sota de les pèrdues totals. Per subsectors, les pèrdues més importants s’observen en els serveis de menjar i begudes (–174), el comerç al detall, (–186), el comerç a l’engròs (–233), els productes metàl·lics (–115) i l’educació (–94), entre d’altres.

 

Mapa 6

 

Variació empreses registrades. Vallès Occidental, 2020 (en percentatge)

 

 

21 municipis de la comarca han perdut empreses al llarg de l’any 2020, i destaquen Terrassa (–434), Sabadell (–431), Sant Cugat del Vallès (–257), Rubí (–175), Barberà del Vallès (–127) i Cerdanyola del Vallès (–162). Només Gallifa (+1) i Badia del Vallès (+8) han guanyat empreses el 2020

 

El desembre del 2020 hi havia concedides 31.000 prestacions per desocupació, i respecte al 2019 l’augment ha estat de 1.182 prestacions. La taxa de cobertura ha baixat fins al 55,2% (65,3% l’any anterior) i se situa més de tres punts per sota de la mitjana de la demarcació (58,5%). Al llarg de l’any s’han produït moltes fluctuacions mensuals en aquestes dades a causa de la comptabilització de les persones en ERTO (Expedient de regulació temporal d’ocupació) dins el grup dels perceptors de prestacions contributives.

 

El nombre de contractes laborals registrats al llarg de l’any 2020 ha arribat a 235.928, que representa un descens del 26,4% (–84.505 contractes), una davallada que respon a les aturades de l’activitat econòmica motivades per la crisi de la covid-19, especialment en el sector serveis. Per tipologia, la contractació indefinida ha caigut en 13.828 contractes i la contractació temporal també ho ha fet en 70.667 contractes.