Càpsula Salut2030

Salut i igualtat de gènere

L’erradicació de la violència i la discriminació contra les dones, inclosa l’explotació sexual és fonamental per a la salut femenina

La consideració de les diferències en salut entre dones i homes facilita una orientació justa de les polítiques de gènere

Les dones i nenes representen més de la meitat de la població mundial i, al nostre territori, més de la meitat de la població de la província de Barcelona (el 51,2% l’any 2021, segons dades del padró continu de l’Institut Nacional d’Estadística).

Els homes són lleugerament majoritaris entre la població de menys de 24 anys, entre els 25 i els 50 anys es manté una relació aproximada d’1/1, mentre que a partir dels 50 anys domina la població femenina. És un fenomen universal que al naixement sigui més gran el nombre d'homes que de dones, i el més habitual a tots els països desenvolupats és que les dones tinguin una taxa de mortalitat més baixa que els homes a totes les edats, per la qual cosa la relació home/dona disminueix a mesura que incrementen els grups d’edat.

El 2020 la relació de feminització en la població de 65 anys i més de tota la província de Barcelona va ser del 139 % (139 dones per cada 100 homes) i en la població de 85 anys i més del 216 %.

Piràmide de població de la província de Barcelona 2020

Piràmide de població de la província de Barcelona 2020. Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del padró de l’INE.

Malgrat aquest escenari poblacional, podem referir-nos encara a la vulneració dels drets fonamentals de les dones, entre ells, la salut, perquè tot i que les dones tenen una esperança de vida més alta tenen menys qualitat de vida que els homes. Aquesta feminització de la població en edats avançades amb pitjor estat de salut situa l’envelliment saludable com una de les prioritats de salut amb la necessària incorporació de la perspectiva de gènere.

El 2020 la relació de feminització en la població de 65 anys i més de tota la província de Barcelona va ser del 139 % (139 dones per cada 100 homes) i en la població de 85 anys i més del 216 %. Malgrat aquest escenari poblacional, podem referir-nos encara a la vulneració dels drets fonamentals de les dones, entre ells, la salut, perquè tot i que les dones tenen una esperança de vida més alta tenen menys qualitat de vida que els homes. Aquesta feminització de la població en edats avançades amb pitjor estat de salut situa l’envelliment saludable com una de les prioritats de salut amb la necessària incorporació de la perspectiva de gènere.

El gènere és un important eix de desigualtat social en salut, que genera diferències en salut injustes i evitables cap a les dones. Aquest fet es posa de relleu a través dels principals indicadors de salut pública, que es distribueixen de forma desigual en funció del sexe. A la província de Barcelona s’evidencien algunes diferències en salut en funció del gènere a través del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona, una eina que proporciona informació rellevant i estructurada sobre l’estat de salut dels municipis de més de 10.000 habitants (excloent la ciutat de Barcelona) i mostra la seva tendència al llarg del temps. Es poden consultar resultats agregats a l’Informe d’Indicadors de Salut del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona.

A banda de les diferències per sexe a nivell de patrons de demografia i mortalitat de la població d’aquest conjunt de municipis, de l’anàlisi dels diferents indicadors del 2020 es conclou una morbiditat diferenciada entre dones i homes, amb una desigual distribució per sexe dels motius de contacte amb els recursos sanitaris. Destaquen els casos de salut mental atesos, que indiquen un pitjor estat de salut mental de les dones, amb especial èmfasi en els trastorns d’estat d’ànim de les dones atesos a l’hospital d’aguts, amb un 62.9 % més de contactes respecte els homes o els trastorns cognitius i amnèsics, amb un 40.5 % més de contactes de dones.

A nivell d’indicadors de la COVID-19 també es va observar una afectació desigual de la pandèmia al conjunt dels 80 municipis l’any 2020, amb una major incidència en les dones (el 13,3 %) respecte els homes (el 12,2 %). Aquesta tendència s’ha mantingut al llarg de les diferents onades i la variant òmicron ha accentuat la incidència de la 6a onada en dones, tal com indiquen les dades del visor de la Diputació de Barcelona Casos COVID-19 per municipi per a tots els municipis de més de 200 habitants de la província de Barcelona (els casos detectats en dones van representar el 53 % del total de casos de forma estable durant el dies de gener del 2022).

Evolució dels casos COVID-19 diagnosticats a la província de Barcelona per sexe en mitjana mòbil setmanal (desembre 2021-febrer 2022). Font: Visor Casos COVID-19 per municipi. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública.

Els resultats dels indicadors d'estat de salut de la població de 15 anys i més de l’Enquesta de Salut de Catalunya, ESCA (any 2020), també evidencien les diferències en la percepció de l’estat de salut de les dones i els homes. Aquest biaix de mala salut cap a les dones contrasta amb els indicadors de comportaments relacionats amb la salut, que mostren nivells pitjors en els homes que en les dones a partir de 15 anys.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2020.

Aquests resultats reflecteixen els efectes de la pandèmia de la COVID-19, que ha tingut una incidència diferencial en la salut de les dones i els homes, sobretot per l’efecte dels determinants socioeconòmics. La desigual dedicació i repartiment de les feines domèstiques i de cures s’ha vist agreujada pel context (confinaments escolars, teletreball...) donant lloc a una sobrecàrrega de feina per les dones que, lligada amb les dificultats de conciliació amb la vida professional, ha obligat a incrementar jornades laborals provocant estrès i un impacte rellevant en la salut física i emocional. En molts casos la crisi ha suposat la pèrdua de la feina i s’han creat situacions de desprotecció social en les dones en major mesura que en els homes, posant en perill els ingressos necessaris per a mantenir la família i la llar en condicions saludables. La pitjor qualitat del son (gairebé 10 punts per sobre la dels homes) i la sensació recurrent d’angoixa són dos indicadors clau de la repercussió de la pandèmia en la salut de les dones [Dossier estadístic L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades de L’Observatori de la Igualtat de Gènere. Institut Català de les Dones].

Com a màxima expressió de les desigualtats entre dones i homes es troba la violència de gènere, una amenaça més per a l’estat de salut de les dones: una vulneració dels drets fonamentals i un factor essencial en el deteriorament de la salut [Gender and Health. World Health Organization].

De nou una realitat agreujada pels efectes de la pandèmia i, concretament, del confinament, que va provocar un augment del nombre de casos i la intensitat dels episodis de violència sexual, física i psicològica envers les dones. Durant l’estat d’alarma les peticions d’assistència a víctimes de violència de gènere a l’Estat espanyol es van incrementar un 57,9 % respecte l’any anterior, les trucades al telèfon d’atenció a les víctimes del maltractament (016) un 41,4 % i les consultes en línia un 457,9 %.

Entre els determinants de la salut hi ha els ingressos i les condicions laborals: la disponibilitat de recursos condiciona l’estat de salut de la població i hi ha una àmplia evidència que indica una relació positiva entre el nivell d’ingressos i la bona salut.

El gènere intervé com un factor més en aquesta relació causa efecte, ja que les dones segueixen estant menys presents en el mercat de treball i arran de la crisi provocada per les mesures per lluitar contra la COVID-19 la província de Barcelona va patir durant l’any 2020 reduccions en el nombre de llocs de treball que van tenir un impacte feminitzat en la població ocupada registrada, debilitant les condicions necessàries per a poder gaudir d’una bona salut.

Població ocupada registrada resident a la província de Barcelona.

Font: Informe econòmic local 2021. Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació

Una evidència de la influència de la qualitat de l’ocupació en la salut, sobretot en la salut femenina, es troba també en els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2020, d’on es pot extreure que la diferència en la freqüència de bona salut percebuda entre les dones amb major i menor nivell d’ingressos (segons l’agrupació en categories de classe social ocupacional de l’ESCA) era del 14,5 %, mentre que en els homes es reduïa al 8,5 %. I la diferència en la freqüència de malestar emocional entre els homes amb diferent nivell d’ingressos era del 4,9 % mentre en dones ascendia fins al 15,7 %.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2020.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2020.

Més enllà del context social i econòmic, el gènere també té un paper clau en l’entorn físic, de residència, com a determinant de la salut de la població. El disseny de l’entorn urbà no sempre inclou la perspectiva de gènere per garantir que sigui saludable i equitatiu: il·luminació dels carrers, parcs i estacions de transport públic que evitin sensació d’inseguretat en hores nocturnes; voreres i camins accessibles per a la mobilitat amb cotxets d’infants i carrets de la compra; habilitació de sanitaris públics,...

La sensació d'inseguretat de les dones a l'espai públic també va créixer durant la pandèmia. Concretament, a la ciutat de Barcelona un 37 % de les dones percebia més inseguretat relacionada amb les violències masclistes al carrer, segons resultats de l’enquesta 'Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?' resposta per 938 dones i persones no binàries els mesos de novembre i desembre del 2020.

Aquestes diferències en salut en la població de 15 anys i més es veuen també reflectides en els resultats de l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut dirigida als adolescents de 4t d’ESO que s’ofereix des de la Diputació de Barcelona als ens locals de la província. L’enquesta facilita informació sobre la percepció de l'estat de salut i els estils de vida dels adolescents, per a disposar d’un diagnòstic de la salut de la població i permetre l’estudi de futures conductes relacionades amb la salut, ja que l’adolescència és una etapa clau del desenvolupament en la que es consoliden molts hàbits i comportaments relacionats amb la salut. Des de l'any 2015 fins al 2021 s’han realitzat a 80 municipis de la província de Barcelona amb una participació de més de 21.706 alumnes. En l’anàlisi de les dades agregades a nivell provincial s’observen diferències significatives a nivell d’autopercepció de l’estat de salut i d’hàbits i comportaments relacionats amb la salut (alimentació, activitat física, mobilitat, sexualitat, consum d’alcohol, tabac i altres substàncies tòxiques,...) en funció del sexe/gènere. Els resultats agregats fins al 2018 es troben recollits en l’Informe de resultats 2018.

L'Índex d’igualtat de gènere d’un país és un indicador genèric composat de 31 indicadors bàsics, estructurats en sis dimensions: Treball, Diners, Coneixement, Temps, Poder i Salut. La dimensió Salut, integrada per les subdimensions Estat (percepció de salut), Comportament (hàbits relacionats amb la salut) i Accés (assistència sanitària) és la que presenta un nivell superior d’igualtat de gènere a Catalunya respecte les altres dimensions de l’indicador, però es pot explicar en el marc de les desigualtats apuntades perquè l’esperança de vida a Catalunya és una de les més elevades de la UE (86,3 anys per a les dones i 80,8 per als homes) amb una diferència favorable a les dones de 5,5 anys.

Malgrat L'Índex d’igualtat de gènere 2021 indica que tant a Catalunya, com a Espanya com al conjunt de la Unió Europea, la tendència és de disminució de les desigualtats, encara estem lluny d’assolir la plena igualtat [Índex d’igualtat de gènere 2021. Institut Català de les Dones (ICD)]

Les dades de context i la necessitat d’actuar sobre la desigualtat de gènere en l’àmbit de la salut s’ha posat de manifest en el nou Pla de salut de Catalunya 2021-2025, que amb la voluntat de ser un pla intersectorial, ha adoptat l’Agenda 2030 com a marc estratègic, amb els ODS com a referència. En aquesta línia, s’ha establert les desigualtats i la salut com una de les 9 prioritats per a la salut i es plantegen indicadors desagregats per sexe per avaluar tots els objectius de salut amb perspectiva de gènere.

L’ODS 5 de l’Agenda 2030 és un bon marc de referència per reconèixer el biaix de gènere en la salut i treballar per eliminar aquestes desigualtats.

L’ODS 5 “Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes” es centra en combatre totes les formes de discriminació envers les dones i nenes (fita 5.1); acabar amb totes les formes de violència de gènere, inclosa l’explotació sexual (fita 5.2) i totes les pràctiques nocives (fita 5.3); treballar pel reconeixement i el repartiment de les cures i les responsabilitats a l’esfera familiar (fita 5.4); vetllar per la igualtat d’oportunitats professionals i de lideratge (fita 5.5); garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius (fita 5.6) i, en general, assegurar que les dones tenen les mateixes oportunitats que els homes en tots els àmbits de la vida.

Els indicadors

Atenent al biaix de gènere en l’estat de salut de la població, la Diputació de Barcelona proposa els següents sistemes d’indicadors per a mesurar desigualtats en els determinants de la salut dels municipis de la província de Barcelona i contribuir a l’assoliment de les fites de l’ODS 5 des de la perspectiva de la salut local.

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Els indicadors s’inclouen en 6 grans blocs: Demografia (evolució, estructura i projecció poblacional), salut reproductiva (natalitat, parts i avortaments), mortalitat, morbiditat atesa en la xarxa sanitària (hospitalària i salut mental ambulatòria), accidents de trànsit i indicadors socioeconòmics. S’incorpora la variable sexe en la construcció i l’anàlisi d’aquests indicadors de salut pública local per identificar diferències i desigualtats en salut associades al gènere.

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

El nombre de casos positius, el nombre de defuncions i l’evolució setmanal de casos positius per municipi, desagregats per sexe, són 3 indicadors del visor interactiu de dades municipals de la pandèmia Casos COVID-19 per municipi, que mostra les dades de la COVID-19 dels municipis de més de 200 habitants de la província de Barcelona a partir d'informació del Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya (registre RSAcovid19 del Departament de Salut), que s’actualitzen diàriament i es representen a través de gràfics d’elaboració pròpia.

Font: Visor Casos COVID-19 per municipi. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública.

La taxa d’ocupació de les dones (Relació entre el nombre d'assalariades i autònomes ocupades residents en un municipi respecte la població activa de dones del municipi) i l’Evolució de la taxa d’atur registrat en dones (Proporció d'aturades registrades respecte la població activa de dones del municipi) són dos indicadors de mesura del grau de paritat de les dones en el context socioeconòmic del municipi que mesuren la seva presència al mercat laboral i es relacionen amb el nivell de qualitat de vida i l’estat de salut.

Són 2 dels 3 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 5 als municipis i comarques de la província.

El VISOR 2030 és un sistema d’indicadors multidimensional (econòmics, socials i ambientals) per facilitar la localització, alineació i monitoratge de l’Agenda 2030 i dels ODS. Es presenten les taules de dades i les visualitzacions dels resultats de cada indicador en gràfics de comptaquilòmetres i evolutius. També s’ofereix un índex sintètic que permet mesurar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 5, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors.

Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Diputació de Barcelona. Servei d'Agenda 2030 i Participació

Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Diputació de Barcelona. Servei d'Agenda 2030 i Participació

Els reptes que tenim

L’impacte multidimensional i multisectorial del gènere requereix una incorporació transversal de la perspectiva de gènere i tenir en compte els eixos de desigualtat en totes les polítiques i en tots els nivells d’intervenció municipal.

Cal integrar les perspectives de gènere en la salut pública local, que implica tenir en compte les diferents necessitats de les dones i els homes en totes les polítiques i intervencions que impactin en els determinants de la salut de la població de totes les edats, més enllà dels propis serveis de salut (urbanisme, equipaments, serveis i activitats de tots els àmbits: social, educatiu, cultural, esportiu,...), amb especial atenció a les necessitats creixents de la feminització de la vellesa i a les intervencions per a la prevenció, la detecció i l'adequada atenció a les víctimes de discriminació i violència de gènere.

Trobareu recursos relacionats amb el gènere com a determinant social de salut al cercador del Centre de documentació i recursos en salut de la Diputació de Barcelona.

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030