$community_name

El passat 18 de novembre, Aiguafreda va inaugurar la nova biblioteca, ubicada a l'edifici de "Les Escoles Velles", que li donen nom. L’acte va estar encapçalat per l’alcalde del municipi, Miquel Parella, i va comptar amb la participació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Aïda Llauradó, i el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat, Francesc Serra.

La nova biblioteca, igual com l'antiga Lluís Millet i Pagès, està integrada a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Així ho va comentar la diputada Llauradó que, durant la seva intervenció, va subratllar que «més enllà d’un espai de lectura, aquesta biblioteca és un espai de creació que reforçarà la cultura com un servei bàsic per a la societat».   

La reforma i ampliació de l’edifici de les antigues escoles d’Aiguafreda s'ha efectuat per traslladar-hi l'antiga Biblioteca Lluís Millet i Pagès, que a partir d'ara també ha canviat el nom pel de "Les Escoles Velles" Biblioteca d'Aiguafreda.

El nou equipament pretén ser el centre vertebrador de la cultura al poble i a la seva àrea d'influència geogràfica, així com l'espai de trobada i socialització per als seus veïns i veïnes. És un espai accessible i confortable, amb una distribució que possibilita els diferents usos que s'hi donaran, alhora que garanteix que les diferents tipologies d'usuaris que esperen rebre (famílies, infants, gent gran, estudiants, lectors, associacions i entitats, etc) s'hi sentin còmodes i trobin allò que necessiten per al seu benestar i aprenentatge al llarg de la vida.

S'ha fet una important tasca en posar la col·lecció al dia i s'han creat centres d'interès amb la voluntat de ser un motor en el desenvolupament del pensament crític i en la transformació de la societat. Per aconseguir-ho, vol ser un espai inspirador on hi passin coses: xerrades, tallers, exposicions, presentacions de llibres, assemblees, reunions i tot el que ajudi a crear comunitat.

Els dos braços de l'edifici (en el seu moment escola de nens i de nenes respectivament) es converteixen en àrea d'adults i àrea infantil, amb el vestíbul d'acollida al mig. De les obres executades, cal destacar l’ampliació realitzada als dos testers de l’edifici existent convertint-los en uns espais porxats exteriors en unes sales interiors on s’ubica una zona per a petits lectors a un extrem, i una sala de lectura informal a l’altre. També cal destacar la creació d’una sala polivalent a la planta primera on hi havia el pis del mestre i a la que s’accedeix actualment per una escala i també mitjançant un ascensor.

El trasllat del fons bibliotecari al nou equipament ha permès donar-li una nova organització: la separació dels espais d'adults i infants i a la creació de noves àrees que permeten ampliar l’oferta de serveis de la biblioteca, fins ara considerada la més petita de la xarxa. El pati de l'escola també es converteix en un espai públic molt adient per a la realització d'activitats a l'exterior. La biblioteca compta amb un fons documental de 8.600 volums 21 revistes i 5 diaris.

La renovada Biblioteca Neus Català de Polinyà ja és una realitat des del passat 21 d’octubre que es va obrir l’equipament a la ciutadania. Amb l’ampliació s’han guanyat 335 m² més respecte de l’equipament anterior i això ha permès la creació de nous espais que porten implícits l’aparició de nous usos i serveis. Aquests nous usos responen al nou model de servei bibliotecari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) que poc a poc es va consolidant a tot el territori.   

Durant l’acte de reobertura la Vicepresidenta Primera de la Diputació de Barcelona, Marta Farrés, va reivindicar la cultura com un element essencial per a la cohesió social ja que “la lectura permet descobrir nous mons i connectar amb altres realitats”, així mateix va remarcar també la importància que Polinyà “faci memòria de la figura de Neus Català, militant per la pau i el feminisme i tota una reivindicació a la llibertat”.

La biblioteca

A la planta baixa hi trobem l’àrea d’acollida, l’àrea de diaris i revistes, l’espai infantil, una zona de serveis i consignes així com un espai d’exposicions.

La segona planta, on hi ha el fons general, acull un espai per a l’estudi, una sala de formació, un espai de treball intern i la sala polivalent. Aquesta  sala polivalent permetrà, d’una banda, la organització d’activitats sense interferir en el funcionament habitual de la biblioteca i alhora, obrir la biblioteca al municipi. Aquesta sala tindrà accés independent des del carrer, de manera que les entitats del municipi que ho desitgin podran fer-ne ús per a activitats puntuals.

En general la Biblioteca té un disseny expositiu, cosa que permetrà explotar les possibilitats de la col·lecció i oferir propostes de difusió del coneixement, ja sigui a partir de fonts pròpies com en col·laboració amb altres entitats.

Més informació:

• Biblioteca Neus Català de Polinyà

La biblioteca Gabriel García Márquez del districte de Sant Martí de Barcelona, integrada en el Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona, ha estat coronada com la millor biblioteca pública del món. Aquesta biblioteca, juntament amb la també candidata Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, consolida el nou model de servei bibliotecari de la XBM que busca transformar el servei relacionant les necessitats i els interessos de la ciutadania tot garantint l’equitat social i l’accés al coneixement.   

El premi es va fer públic durant el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), celebrat a Rotterdam el passat 21 d’agost.

La biblioteca compartia nominació amb la  Janez Vajkard Valvasor Krškov Public Library (Eslovènia), la City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina). La García Márquez és el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona.

La Biblioteca

És un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats, inaugurat fa poc més d’un any. Situada al carrer del Treball 219, al barri de la Verneda, la Biblioteca García Márquez substitueix a la biblioteca que hi havia abans, però la d'ara és deu vegades més gran que l'antiga. L'interior el presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.

El centre està especialitzat en una gran oferta de literatura llatinoamericana i té una zona dedicada exclusivament a l'obra de García Márquez. Títols com 'El Coronel no tiene quien le escriba' o 'Cien años de soledad' es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.

Però García Márquez no és l'únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, veí del districte de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d'altres.

Inaugurada el 2022

La Biblioteca Gabriel García Márquez ha estat seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món construïdes el 2022 per la bona valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis.

Les darreres biblioteques guanyadores d’aquest premi han estat: la Missoula Public Library (EUA), Deichman Bjørvika (Noruega) i l’Oodi Helsinki Central Library (Finlàndia).

Entre juny de 2022 i maig de 2023 ha rebut la visita de 277.578 persones amb una mitjana de 947 visites diàries. Ha acollit 75 activitats amb una assistència total de quasi quatre mil persones, i ha registrat 128.695 documents en préstec. S’hi han fet 145 visites escolars per a més de 3.400 persones. Hi ha hagut 56.695 usos d’internet (connexions a la xarxa Wi-Fi i als equips de la biblioteca). Durant aquest primer any, la biblioteca ha fet més de sis mil carnets a nous usuaris i usuàries de les biblioteques.

Aspectes i espais destacats

Amb l'ambició de que la biblioteca sigui també centre neuràlgic de la vida cívica i cultural del barri on està ubicada, l'espai està equipat amb un estudi de ràdio que serveix com a ràdio comunitària de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i que s'anomena Ràdio Macondo en honor al poble fictici on se situen algunes de les novel·les de García Márquez.

L'espai infantil té unes grades de fusta i uns coixins per a que els nens hi puguin jugar i llegir. La sala s'anomena “Habitació de les sensacions” perquè està dotada d'elements sensorials, com uns ventiladors d'aire, amb l'objectiu de poder posar-hi efectes d'ambient -com aire fred o calent- quan s'hi facin activitats de lectura de contes o llibres. Gran part de les parets exteriors són de vidre i al sostre també hi ha finestres que amplien la lluminositat de l'edifici.

El Catàleg de Serveis 2021-2023 de la Diputació de Barcelona recull tots els recursos econòmics, materials i tècnics que la corporació posa a disposició dels governs locals de la demarcació, set dels quals són prestats directament per la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Dels set recursos que la Gerència de Serveis de Biblioteques ofereix per a les biblioteques, n’hi ha 3 que encara tenen obert el termini de sol·licitud. Són els següents:   

• Projecte de mobiliari de biblioteques noves o en trasllat: fins al 31/10/2023
• Estudis per a la creació, trasllat i ampliació d'equipaments bibliotecaris: fins al 31/10/2023
• Elaboració del Pla de lectura municipal: fins al 31/12/2023

Tots els recursos en l’àmbit de biblioteques responen a la voluntat de la Gerència d’oferir a tots els ciutadans uns serveis bibliotecaris de qualitat, així com l’accés a tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura.

El bibliobús Serra del Cadí cobrirà la comarca del Berguedà i alguns municipis del Bages

El passat  dissabte 25 de març es va inaugurar a Castellar de n’Hug el nou bibliobús, Serra del Cadí, de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona. El diputat de Cultura de la Corporació, Joan Carles Garcia Cañizares, va estar acompanyat de l’alcalde de Castellar de n’Hug, Salvador Juncà, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara i l’ alcaldessa de Josa i Tuixent, Marta Poch, en representació de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

El diputat va donar el tret de sortida d’aquest servei recordant que “l’accés a la cultura s’ha de garantir visquis on visquis i que en pobles tan petits el bibliobús és llum perquè quan marxa els pobles s'apaguen".   

Més enllà del que la llei de biblioteques planteja -biblioteques per a municipis de més de 3.000 habitants- la Diputació de Barcelona fa una aposta clara per fer arribar la lectura pública a tots els municipis independentment del nombre d’habitants. D’aquesta manera, el proper més d’abril entraran en funcionament 2 bibliobusos (Serra del Cadí al Berguedà i Serra de Rubió a l’Anoia) amb vehicle lleuger que donaran servei als municipis més petits de la demarcació aconseguint el 100% de la cobertura a les comarques del Bages, Berguedà i Anoia per acabar arribant a tots els municipis inferiors a 300 habitant de la demarcació. Es comença per l’Anoia i Berguedà perquè són les comarques que acumulen més municipis per sota dels 300 habitants.

Els pobles més petits disposaran d’un servei setmanal, quinzenal, mensual o sota demanda per adaptar-se a les realitats de tots els municipis.

El bibliobús Serra del Cadí forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals i es converteix en un nou punt de connexió per accedir als 10.000.000 de documents que hi ha a la xarxa.

El vehicle

El vehicle és un model furgó combi L3, H3 (fins 3.500 kg, volum entre 15 i 18 m2) amb finestres i una porta corredissa per tal que doni sensació de lleugeresa. Està equipat amb un generador dièsel de 2,5 Kw que permet disposar de corrent elèctrica de manera autònoma. El vehicle té una llargària de 7 metres.

És accessible per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant una rampa plegable que permet accedir a l’interior del vehicle per la porta del darrera. Disposa de bucle inductiu que permet la millora de l’escola per a persones amb dificultats auditives.

A l’interior trobem mobiliari lleuger, versàtil, adaptable i desmuntable que permet  fomentar la col·lecció fent-la més expositiva i atractiva per a l’usuari.

El bibliobús també disposa d’un equip de so que permet la utilització tan a l’interior com a l’exterior, així com una pantalla de 32´´ amb braç articulat que permet orientar-la també cap l’interior o l’exterior i que pot funcionar com a pantalla informativa, formativa o com a projector per activitats.

El bibliobús s’ha adequat tecnològicament per donar suport a l’accés dels ciutadans que ho necessitin als serveis de la XBM: donar-se d’alta com a usuari, consulta el catàleg, préstec in situ, tràmits amb l’administració o d’altres.

Col·lecció

El bibliobús amb vehicle lleuger disposarà d’una petita col·lecció (predominantment ficció, divulgació i novetats). Aquest fons es complementa amb el fons de la biblioteca comarcal  i del fons del magatzem del bibliobús del territori (bibliobús Pedraforca i bibliobús Monserrat) , a més de l’accés a tot el fons de la XBM a través del préstec interbibliotecari.

Pel seu caràcter itinerant, la col·lecció es reposarà diàriament per ser l’adequada als usuaris als quals va destinada. El bibliobús disposa del fons suficient per donar resposta a cada nucli de població que visita.

La col·lecció nucli es renova periòdicament i està previst el manteniment d’aquest fons: lots de novetats i pressupost de compra directa que proporciona una possibilitat de reposició àgil.

Igualment, per tal de cuidar l’adequació de la col·lecció, s’establirà una revisió i esporga periòdica, que mantingui la màxima actualització del fons.

El bibliobús portarà en circulació entre 350-450 títols organitzats en:

• Una selecció de fons molt generalista de ficció, revistes, temes d’actualitat, i fons de divulgació i constantment renovat i actualitzat. Disposarà de dvds.
• Seleccions de fons variables, principalment ficció i centres d’interès temàtics: selecció de novetats o centre d’interès temporals que s’aniran configurant en funció de la tipologia dels municipis, usuaris, projectes, esdeveniments, etc.
• Els documents prèviament demanats pels usuaris als que s’haurà accedit pel préstec interbibliotecari.
• Els lots prèviament demanats per les entitats.

La Jornada Compartim el Model XBM de Biblioteca Pública celebrada el 22 de febrer al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ha servit per compartir amb regidors i tècnics municipals de l’àmbit de la cultura el model de biblioteca que impulsem des de la Gerència de Serveis de Biblioteques. Aquest model que conserva l’essència i innova en els serveis busca adaptar-se a la singularitat de cada territori.   

Una vuitantena d’assistents han pogut aprofundir en el concepte d’evolució del Model de Biblioteca Pública a través de les experiències de tres municipis: el cas de la nova Biblioteca Pilarin Bayés de Vic a càrrec del seu coordinador Ignasi Janer; l’experiència de les Biblioteques de Granollers de la mà del director de l’Àrea de Creativitat, Promoció Econòmica i Participació de l’Ajuntament de Granollers, Carles Ribell; i el projecte “Llegim el Riu” a càrrec del regidor de Cultura de Sant Vicenç de Castellet, Jordi Palma.  

Durant la cloenda de la part plenària, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, ha recordat que “La biblioteca és un espai d’excel·lència i cal que des dels governs municipals apostem per fer realitat el projecte bibliotecari”.

En la segona part d’aquesta jornada que servirà com a punt de partida d’un cicle d’activitats sobre el Model XBM, s’ha fet un taller de cocreació amb un eix comú: la biblioteca com a equipament comunitari de primer ordre que pot contribuir a diverses polítiques municipals. Aquesta dinàmica ha permès aprofundir en el Model XBM de biblioteca pública i compartir aportacions i propostes entre els diferents municipis participants.

El proper 22 de febrer de 2023, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona organitza la jornada Compartim el Model XBM de biblioteca pública. L’objectiu és compartir amb regidors i tècnics municipals de l’àmbit de la cultura aquest model que marca les línies i els eixos estratègics sobre els quals pivotarà el servei de biblioteca en els propers anys perquè l’adaptin d’acord amb el seu entorn i així, afavorir la connexió de les biblioteques públiques amb la seva comunitat.

El Model XBM és una eina que marca el camí cap a la biblioteca del futur. Una biblioteca que conserva l’essència i innova en les metodologies dels serveis d'accés a la lectura i cultura, accés i creació d'informació i coneixement, aprenentatge al llarg de la vida i l'espai de trobada i connexió amb la comunitat.    

La jornada que servirà com a punt de partida d’un cicle d’activitats sobre el Model XBM de biblioteca pública constarà de dues parts. En la primera, es presentarà el model a través de la presentació de projectes i experiències en tres municipis. En la segona part es farà un taller de cocreació amb un eix comú: la biblioteca com a equipament comunitari de primer ordre que pot contribuir a diverses polítiques municipals. Aquesta dinàmica permetrà aprofundir en el Model XBM de biblioteca pública i compartir aportacions i propostes entre els diferents municipis participants.

Més informació:

• Programa
• Inscripcions

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll i Ventura, van inaugurar el passat 17 de desembre, la nova biblioteca del municipi. Hereva de l’antiga biblioteca municipal Mn. Joan Avinyó, el nou equipament s'adapta a la seva comunitat com un instrument educador.

Durant l’acte inaugural, el diputat de Cultura va recordar que «som el que som perquè tenim una cultura que es defensa, també des dels ajuntaments. Sense cultura, el país no és res».

L’espai ocupa 1.558 m2 i té una capacitat per a més de 34.000 documents. En el disseny, a més de la seguretat i la facilitat de manteniment, s’han tingut en compte els criteris següents:

-Confort per aconseguir un entorn on puguin conviure usos tant diversos com la lectura, la formació, les activitats, etc.

-Accessibilitat, per a facilitar-ne l'ús a persones de totes les condicions.

-Sostenibilitat, com a instrument educador de virtuts mediambientals.

-Flexibilitat en els espais transformables i polivalents, que segons les necessitats del dia a dia faciliten la realització dels usos temporals.

Pel que fa a l’edifici, consta de dos gran volums. El vestíbul, situat en el primer volum i de doble accés, es concep com un punt de trobada comunitari. És la zona més dinàmica de l’equipament, la qual facilita la relació i intercanvi entre els usuaris. A partir d’aquest vestíbul tota la biblioteca s’organitza en planta baixa, de manera que des del vestíbul es pot accedir a la zona infantil, la zona d’adults, la zona de treball intern, la sala polivalent i els espais de suport i formació, a més dels serveis higiènics i altres estances.

L’edifici incorpora un pati interior que permet la lectura i les activitats a l’aire lliure i contribueix a millorar la qualitat ambiental tant a nivell climàtic com lumínic.

En quan al mobiliari, s’han previst mobles adequats als diferents públics i les diverses activitats possibles: zones d’estar informals, cabines individuals per a l’estudi i la concentració,  cabines per a treball en grup, mobiliari per a infants i famílies, expositors diversos i varietat de seients informals.

Amb aquesta obertura, la Xarxa de Biblioteques Municipals compta ja amb 233 biblioteques i 10 bibliobusos a la demarcació de Barcelona.

La Gerència de Serveis de Biblioteques, a través de la secció de Biblioteca Pública de la IFLA, ha participat en els treballs d’elaboració del nou manifest de Biblioteca pública d’IFLA-UNESCO que es va presentar a Barcelona el 21 de novembre a la Biblioteca Jaume Fuster. El nou text renova la missió de les biblioteques públiques que esdevenen centres referents de primer ordre que vetllen per l’educació, l’accés a la informació i a la cultura, el foment de la pau així com el benestar de les persones i de les comunitats en un nou context global, social i tecnològic.   

Durant l’acte de presentació, Esther Omella, cap de l’Oficina de Programació i Qualitat de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, membre del Comitè Permanent de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA i membre del Comitè d’Implantació del nou Manifest Biblioteca Pública IFLA/Unesco 2022; va explicar els canvis que representa el nou text.

Aquest nou manifest actualitza l’anterior manifest de 1994, tot incorporant els reptes actuals de Biblioteca Pública per garantir l’accés a la informació i el coneixement a tothom.

El manifest actualitzat defensa les biblioteques com agents del desenvolupament sostenible i el seu rol d’espais d'accés públic per a l'intercanvi d'informació, l'intercanvi de cultura i la promoció de la inclusió i cohesió social.

Així mateix, destaca el paper de la biblioteca pública per ajudar a tots els membres de la societat a accedir, produir, crear i compartir coneixement. Això inclou la promoció dels serveis digitals, així com l'accés a les competències i la connectivitat necessàries per salvar la bretxa digital. L'actualització promou el desenvolupament de l'alfabetització mediàtica i informativa per combatre la desinformació i promocionar societats democràtiques informades.

El Pla de treball previst a partir d’ara és garantir que les biblioteques públiques continuïn sent presents a les agendes públiques de les diverses organitzacions internacionals, governs i societat civil.

Més informació:

• Manifest de l'IFLA sobre la Biblioteca Pública 2022

La nova Biblioteca Pilarin Bayés de Vic que s’erigeix com a nou pol d’atracció cultural de la ciutat i amb la que es consolida el nou model de servei bibliotecari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM), s'ha inaugurat el 7 d’octubre amb un acte encapçalat pel diputat de Cultura de la Diputació, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

En aquesta jornada festiva, els representants polítics van estar acompanyats per la dibuixant i ninotaire Pilarin Bayés que dona nom al nou equipament perquè la gent del poble així ho va voler. L’any 2019 es va realitzar un procés participatiu en el qual unes 1.500 persones van triar la figura d’aquesta vigatana nascuda el 1941 i autora de més de nou-cents llibres per donar nom a un equipament tan emblemàtic com aquest situat a l’espai de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil.

Durant la seva intervenció, Cañizares va explicar que aquest nou equipament que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona “és un exemple del nou model de biblioteca pública que busca transformar el servei relacionant les necessitats i els interessos de la ciutadania així com garantir l’equitat social i l’accés al coneixement” i va afegir que "Pilarin Bayés es mereix que la nova Biblioteca de Vic porti el seu nom per votació popular, per la qualitat de l'edifici i per ser un espai cultural en majúscules per al coneixement i per fer-nos sentir lliures”.

La Biblioteca

La Biblioteca Pilarin Bayés s'allotja en un edifici de 5 plantes (aparcament inclòs) amb una superfície útil total de quatre mil metres quadrats. L’edifici es desplega entorn d'un jardí obert a la ciutat que és un espai commemoratiu. Totes les sales de la nova biblioteca estan construïdes mirant el jardí que l’embolcalla, on s’hi han plantat 11 arbres d’espècies diferents en record a les onze víctimes de l’atemptat terrorista de 1991. Però el jardí és també un espai que pot ser utilitzat com a espai de relaxació i descans, per a llegir a l'ombra dels arbres. El fet que sigui inclinat permet que la planta inferior gaudeixi també de llum natural i de vistes als elements vegetals.
Totes les sales de lectura s'orienten cap al jardí, i estan dissenyades amb la voluntat de crear espais de dimensió domèstica, que assegurin la comoditat i confort dels usuaris. La doble façana, amb la gelosia exterior de fusta i una geometria articulada, permet orientar les vistes des de les sales de lectura cap al jardí i la ciutat.

L’equipament acull espais innovadors per a la creació artística, l’aprenentatge, o l’atenció ciutadana, entre d’altres, com són l’ Espai Lab Ausa, per a residències musicals i gravació de maquetes musicals, l’Aula Multilingüe, per a l’aprenentatge d’idiomes o l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), per a tràmits i gestions municipals.

La planta principal acull la zona de revistes, la zona infantil i la cafeteria, així com la bústia de retorn automatitzat. A la planta inferior hi ha l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), la Sala d’Actes U d’Octubre, l’àrea de música i l’àrea de treball intern. La planta primera té l’ Aula Multilingüe, l’espai multimèdia, l’àrea jove, amb el fons de còmics, i el servei d’ Internet i +. La planta segona acull la sala mirador, amb les millors vistes sobre la ciutat, sales de fons general, i l’accés a la terrassa, apta per a presentacions i actes a l’exterior. La planta soterrani acull dos dipòsits documentals: el major acull la col·lecció general, i el dipòsit especial acull el fons patrimonial del Círcol Literari.

L’edifici té una capacitat per a més de 115.000 documents en total, incloent-hi els més de 5.000 llibres del Círcol Literari, els 5.000 CD del Mercat de Música Viva de Vic, i els més de 15.000 documents del dipòsit general. Per tal de garantir uns espais acollidors sense una densitat excessiva de prestatgeries s’han instal·lat armaris compactes en sala, de lliure accés als usuaris, i totalment automatitzats.

Durant tot el cap de setmana hi ha hagut jornada de portes obertes però a partir d’avui l’horari serà de dilluns a divendres de 9:30 h a 20 h i els dissabtes de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació compta amb 232 biblioteques i 10 bibliobusos a la província de Barcelona, un fons de més de 10 milions de documents i de 2,1 milions d’usuaris amb carnet.

Més informació:

• Biblioteca Pilarin Bayés de Vic