Comparteix

Planificación urbana

La calle como escenario y lugar de encuentro

CONTEXTO

© Quickimage

 

La segregación de los barrios en función de los niveles de ingresos de la ciudadanía genera diferencias en el acceso a los servicios, la educación y la salud. Este hecho hace que una comunidad se sienta vulnerable, con la consiguiente disminución de la percepción de bienestar y de calidad de vida, unos niveles de obesidad más elevados y fracaso escolar.

Para fomentar la integración urbana, la convivencia y la cohesión social, se precisa que todo el mundo disfrute de las mismas oportunidades. Sin embargo, es imprescindible dinamizar los espacios públicos como escenario y lugar de encuentro.

 

OBJETIVO

  • Potenciar iniciativas integrales que favorezcan la convivencia y cohesión social en los barrios, para de este modo reducir el aislamiento y las desigualdades sociales.

PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES

  • Prever espacios verdes comunitarios en los barrios, que sean de calidad, accesibles y estén situados en zonas adyacentes a todo tipo de viviendas.
  • Destinar espacios a la agricultura recreativa y comunitaria (huertos urbanos) para fomentar las redes y la cohesión social.
  • Planificar ampliando los espacios verdes y los parques pequeños que estén cerca de viviendas donde convivan personas de diferentes culturas.
  • Prever áreas de juego para la infancia entre los bloques de viviendas.
  • Realizar mejoras en la infraestructura del entorno escolar para promover la actividad física, la integración urbana y el bienestar comunitario.
  • Actualizar y rehabilitar los espacios y zonas que estén deteriorados, priorizando los que se encuentran en áreas más desfavorecidas. Promover la igualdad de oportunidades, el bienestar de la comunidad y la integración social.
  • Mejorar la infraestructura verde de las zonas de alta densidad de población más desfavorecidas y con escasa capacidad de uso del espacio verde para que sea más inclusiva. Desarrollar mejoras innovadoras para ampliar las oportunidades de todo tipo de personas destinatarias (tercera edad, gente joven, población inmigrante, etc.) para que puedan disfrutar y beneficiarse de esta infraestructura y de sus opciones. Priorizar las siguientes recomendaciones: crear jardines de techo o edificios y calles verdes, suprimir las fronteras de los parques tradicionales (las rejas que los delimitan) para definir una transición absoluta entre el espacio urbano y el espacio verde; crear una cubierta verde en los tejados de los edificios públicos de acceso abierto o jardines colgantes en distintas partes de la ciudad; aprovechar al máximo el espacio verde de los parques públicos que menos se utilizan para plantar en ellos jardines y huertos urbanos; ampliar el abanico de posibilidades para practicar actividad física y disfrutar del ocio.
  • Prever áreas del espacio público para realizar actividades diversas, flexibles y adaptables, cómodas, seguras, con un valor estético y educativo, que contribuyan a crear identidad y un sentimiento de pertenencia a la comunidad.
  • Incorporar instalaciones artísticas temporales en la calle para promover la cultura, la actividad física y el bienestar.
  • Organizar actividades orientadas a los peatones -como comercio en la calle, día sin coches, etc.- para facilitar el contacto y el conocimiento de la comunidad, la participación social y la convivencia.
  • Promover el uso de terrazas y la realización de actividades en la vía pública para mejorar el dinamismo en la calle y contribuir a la mezcla de personas de distintas clases sociales en un mismo barrio.
  • Priorizar la mezcla de viviendas de distintos precios y regímenes (libre/protegida) para diferentes destinatarios (tercera edad, personas mayores, gente joven, inmigrantes, personas con alguna discapacidad o enfermedad, etc.). 
  • Fomentar intervenciones desde los diversos programas del Plan Estatal de Vivienda: subsidiación de préstamos convenidos; ayudas al alquiler de la vivienda; ayudas a las personas en situación de desahucio; fomento del parque de viviendas de alquiler; fomento de la mejora de la eficiencia energética y sostenibilidad de los edificios; fomento de la conservación, de la mejora de la seguridad de utilización y de la accesibilidad a la vivienda; fomento de la regeneración y renovación urbana y rural; ayuda a la gente joven; y fomento de viviendas para la tercera edad y para personas con discapacidad.
  • Adecuar las calles para que sean atractivas y seguras y ofrezcan varias oportunidades y experiencias. Tener en cuenta la jerarquía de los tipos de calles, los vínculos físicos y de movimiento entre ubicaciones y los modos de transporte. Procurar que haya un equilibrio entre el paisaje urbano permanente de alta calidad y espacios urbanos flexibles que puedan cambiar y permitan realizar actividades y eventos diversos que estimulen y enriquezcan la diversidad social de la ciudad y favorezcan la cultura de la participación y el diálogo, y compatibilizar los diferentes usos según los horarios del día.

EXPERIENCIAS DE REFERENCIA

  • Copenhague. La ciutat de Copenhagen té com a objectiu el disseny de l’espai urbà (places, carrers, parcs, façana marítima...) encaminat a fer que més gent passi més temps al carrer. Aproximadament un 50% dels habitants té a menys de 5’ caminant una àrea recreativa (parc, port...). I un 34% en té un entre 5 i 10 minuts. A més, i en aquest sentit, els espais públics de joc a la ciutat són molt variats. Tant en tipologies com en dimensions. N’hi ha pensats per ser espais artístics, electrònics, o espais verds de jocs, i també n’hi ha dels clàssics amb gronxadors, tobogans i zones d’escalada. També n’hi ha enfocats a l’aventura, per provar sensacions noves i reptadores, i alguns amb atraccions d’aigua, o amb animals domèstics (una mena de petits zoos urbans). La política de la ciutat no és només augmentar el nombre de parcs, sinó augmentar la qualitat dels que ja hi ha.
    Els usuaris de les àrees de joc en destaquen les següents qualitats: l’originalitat i que permeten fer-hi moltes coses diferents. Es centren en la capacitat de l’equipament per promoure el moviments i els reptes de cos i ment. Hi cerquen, en aquest sentit, que siguin lleugerament ‘salvatges i perillosos’ (que hi hagi lloc per la sorpresa, que hi puguin córrer ràpid, amagar-se, posar-s’hi de cap per avall...).
    El cas de la Guldbergs Byplads. Aquesta plaça és, alhora, un lloc de joc, moviment i espai de relax. És un bon exemple de mixticitat d’usos. És un espai públic al costat d’una escola. Permet fer-hi actes, tot tipus d’activitats, ser un lloc de trobada i un lloc de joc (també fa de pati de l’escola adjacent). El projecte fusiona el concepte de pati amb els edificis i els altres espais urbans del voltant. I convida els residents a fer-ne un ús actiu.
  • Freiburg. El ‘Vauban Sustainable Urban District’ és un barri pensat perquè sigui sostenible i que tingui un alt nivell de cohesió social. Hi viuen 5000 persones. Hi han fet un pla de reestructuració ecològica que ha tingut en compte els següents criteris: densitat urbana, eficiència energètica als edificis i en la planificació urbanística, alta qualitat en els espais públics i àrees verdes, la promoció del transport públic i la implantació de serveis i equipaments públics. En relació a la mobilitat, el districte de Vauban desencoratja activament l’ús del cotxe privat, i presenta dues importants iniciatives en aquest sentit: el ‘car-free neighbourhood’ i el ‘parking-free neighbourhood’, amb prioritat per la mobilitat a peu i en bici. A l’àrea residencial del barri no es pot aparcar, s’ha de fer al perímetre de l’àrea residencial (en uns pàrquings específics). Només hi ha dos punts d’accés pels cotxes en tot el districte i la velocitat està limitada a 5 km/h –la mateixa velocitat de qui es desplaça a peu-. La xarxa de distribució urbana del districte (equipaments, serveis i també llocs de treball) permet que tots els desplaçaments es puguin fer a peu o en bici. Vauban presenta els índexs més baixos de propietaris de cotxes d’Alemanya. Al costat del barri hi passa el tram que connecta el barri amb el centre de Friburg. Tots els habitatges tenen un espai cobert a l’entrada per deixar-hi les bicicletes. Així, tenen més a l’abast les bicis que no pas els cotxes.
  • Bristol. Aproximadament 50.000 residents participen en alguna green activity (menar un hort urbà, plantes botàniques, accions puntuals als espais verds relacionades amb plantes i jardineria...).
    • In it for good. Bristol 2015 Green Capital. 2015. Bristol City Council. 
       
  • Bristol. A Bristol elaboren la ‘Quality of Life survey’ que entre altres qüestions mostra que la variable ‘qualitat dels espais’ és cabdal a l’hora d’afavorir-ne el seu ús per dels ciutadans. Per ‘qualitat’ s’entén: bon manteniment i reparació ràpida de qualsevol dany, varietat d'equipaments, espais verds i sensació de seguretat per usar-los, sense gossos ni excrements, diferents tipus d'espais, espais multifuncionals que permetin diferents experiències en un mateix lloc... En relació a la qualitat, el ‘valor’ de l’espai també s’ha de tenir en compte. El valor depèn de diferents factors: nivell d’ús de l’espai, les visions i percepcions de l’espai per part dels usuaris, la implicació de la comunitat en aquell espai, els aspectes d’igualtat, la significativitat educativa de l’espai, el canvi demogràfic, els esdeveniments que s’hi fan, l’accessibilitat, el valor paisatgístic, la significació en termes de conservació i natura...
  • Dunkerque. A Dunkerque hi ha els jardins compartits, que son jardins dissenyats, cuidats i gestionats pels veïns dels diferents barris. Esdevenen un lloc de trobada i socialització pels veïns.

LEGISLACIÓN Y NORMATIVA

ESTUDIOS Y DOCUMENTACIÓN TÉCNICA

Guies i documents


Estudis científics

  • Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol., 25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.
  • Christian, H. et al. (2017) ‘Relationship between the neighbourhood built environment and early child development’, Health & Place, 48. doi: 10.1016/j.healthplace.2017.08.010.
  • Heesch, K. C., Giles-corti, B. and Turrell, G. (2015) ‘Cycling for transport and recreation : Associations with the socio-economic , natural and built environment’, Health & Place. Elsevier, 36, pp. 152–161. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.10.004.

Se pueden obtener informaciones más detalladas dirigiendose al Servicio de Salud Pública: entornurbasalut@diba.cat

Fecha de la última actualización:
dj., 06 de maig 2021 10:50:49 +0000