Per cent anys més, textileros!
L’envelat de Canet de Mar, engalanat per a l’ocasió, va acollir el dinar de germanor del centenari de l’Escola de Teixits de Punt, el dissabte 19 de novembre. L’emoció i l’alegria contingudes durant l’acte institucional, que havia tingut lloc al matí, es van transformar en abraçades, rialles i un anar i venir de retrobaments que van endarrerir el moment de seure a taula. Al dinar hi van participar cent vint-i-tres persones, sobretot exalumnes, exdocents, docents, investigadors i personal de serveis del centre. La majoria dels assistents vinguts de diferents punts de Catalunya, però també d’Eivissa, Sevilla, Vigo o València i, fins i tot, d’Àustria. Entre ells, dos exdirectors del centre, Manuel Masriera i Esteve Costajussà, i la vídua de l’exdirector Ramon Rovira, Inés Gabarró. Però l’honor de bufar les espelmes del centenari va recaure en l’exalumne Jaume Sauleda Parés, de noranta anys, i Teresa Brugarola, de vuitanta-sis anys, extreballadora de l’Escola de Teixits.
La família tèxtil ja s’havia trobat anteriorment, pel 50è i 75è aniversari, fins i tot l’any 2018 va sorgir una trobada per iniciativa del exalumnes. Però la xifra rodona del centenari era una cita inexcusable per a reforçar llaços. De fet, la fortalesa dels vincles dels assistents amb l’escola s’evidencia en el fet que el centre ha vist passar pares i fills. Fins i tot ha acollit a tres generacions d’una mateixa família. És el cas de l’exalumna Teresa Comella, tant el seu pare com el seu fill han passat pel centre, i també de Miquel Soler, actual director, que va seguir els passos del pare i de l’avi.
Va ser, precisament, Soler qui va adreçar-se als assistents per agrair-los la presència al crit de “benvinguts textileros”, i desitjant una llarga vida al centre. També va intervenir Jordi Rabassa, exalumne vingut d'Àustria, recitant un poema escrit durant la seva estada d’estudiant a Canet. Però, un dels moments més recordats de la vetllada serà el cant del Gaudeamos Igitur per part de Josep Garrigós i Juan Antonio González Perales que va acabar arrossegant la majoria dels assistents. La versió de l’himne universitari que es va cantar era l’adaptació escrita per l’exdirector de l’escola, Ramon Rovira, en la que havia modificat els versos per incloure referències a les matèries característiques del centre i a elements del món del tèxtil. Una prova més de la passió de la família de tèxtil pel seu ofici.
Gaudeamus igitur
iuvenes dum sumus. (bis)
Post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus. (bis)
Ubi sunt qui ante nos in mundo fuere? (bis)
vadite ad superos
transite ad inferos
ubi iam fuere
“Tricotossam, Algebram,
Calculum, Electrikam,
Cotum, Fibras, Urditum,
Gran Petit Diametrum.
Omnia tota estudiandum
Si volemus aprobatum;
sed altera non possumus
tempus transit celeratus.”